¡Hola, Carlota!

Les oficines d’Holaluz són el contrari. Descobreixo un espai diàfan, sostenible, sense despatxos i amb molta llum. Entro i em creuo amb Narcís Matabosch. És el ‘Head of transformation’ i m’explica que fa vuit anys que treballa en la companyia. Busquem la Carlota Pi mentre m’ensenya les innovadores instal·lacions. Ens aturem a l’escola bressol. Un espai fantàstic del qual tots estan encantats.

Des que el Narcís va arribar han passat de 13 empleats a 250 i de 2.000 a 378.000 clients. Se’l nota orgullós de l’empresa, del seu treball i de la seva cap. Mentrestant, arriba la Carlota Pi, la presidenta executiva i fundadora. Va com una moto. Somriu, però mesures les seves paraules. Sap que té un periodista al davant, així que en menys de 20 minuts em repeteix diverses vegades el missatge que vol transmetre: «Impulsarem ‘La revolució de les teulades’». És la seva aposta actual i ho explica amb tant entusiasme com quan va fundar Holaluz al costat dels també enginyers Oriol Vila i Ferran Nogué. I com que la Carlota es creu el que fa, s’ha posat com a objectiu arribar al milió de clients el 2023 i col·locar 50.000 plaques solars. M’insisteix en la revolució de les teulades, que són els que venen a un millor preu i que tot és possible si la gent s’ho planteja. I ella es planteja un món millor, verd i sostenible.

Respecte a la ciutat, es mostra més prudent: «Barcelona té tots els ingredients per ser una plaça de primer nivell. Qualitat de vida, bones opcions formatives, talent i empreses i emprenedors amb talent que estan reinvertint en la ciutat». Doncs sí, ella i la seva empresa en són un exemple clar. Una altra cosa és la gestió que en fan els polítics...

Per cert, a Holaluz no es controlen ni els dies ni les hores dels treballadors. Qui no compleix els seus objectius té els dies comptats. És a dir, hola i adeu.

BCN és imparable

Alguns ja ho veuen com un primer moviment preelectoral de cara a les eleccions a l’ajuntament el 2023, d’altres pensen que la societat civil està obligada a mobilitzar-se abans que sigui massa tard. En fi, que sigui pel que sigui, aquesta setmana ha nascut un nou moviment transversal i cívic que ja compta amb més de 100 entitats inscrites i 1.300 de caràcter individual. El president de la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC), Gerard Esteva, n’és un dels principals impulsors. M’explica que estan farts de la política del no a tot, d’una ciutat bruta i del desànim generalitzat, per això diverses agrupacions de veïns, estudiants i comerciants s’han unit i el 21 d’octubre es manifestaran a la plaça de Sant Jaume.

Gerard Esteva no vol sentir a parlar d’una possible candidatura, però anuncia que a bcnesimparable.cat  se’ls escoltarà molt. El pressiono sobre allò de l’alcaldia i em contesta que, com a successor de Pompeu Fabra, que va ser el fundador i primer president de la UFEC, s’acull al seu lema: ‘Cal no abandonar ni la tasca ni l’esperança’. Doncs això, que alguna cosa es mou...

Candidata Elsa Artadi

Notícies relacionades

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum

L’endemà que aparegués en escena ‘BCNésimparable’, la regidora i presidenta del Grup Municipal de JuntsxCat a l’Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, va presentar en públic el seu ideari electoral. És a dir, que ja ha començat la seva particular campanya electoral. Artadi va ser impecable amb un discurs molt interioritzat; això sí, va carregar des del principi contra Colau i Collboni.

Per la seva part, Jaume Collboni va assistir a unes interessants jornades organitzades per l’Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia del Govern d’Espanya sobre el futur de la digitalització. A més del primer tinent d’alcalde, van destacar les intervencions del president del Cercle d’Economia, Javier Faus, del president d’Indra, Marc Murta, i de l’acadèmic i director de l’oficina Nacional d’Estratègia, Diego Rubio. D’aquest últim diuen que és una de les persones a qui més escolta Pedro Sánchez.