La Barcelona mal educada

És a les hemeroteques, però l’aprovació va ser tot un part de natges. Hi havia dissensions en l’equip de govern sobre el ventall de sancions i l’oposició carregava amb ferocitat. La publicació d’una fotografia d’un home orinant a la façana de l’edifici consistorial (que mai va quedar clar si era un muntatge, per dir-ho suau) va ser el súmmum. Es va celebrar fins i tot una audiència pública per debatre el text en la qual els col·lectius que es consideraven damnificats van protestar enèrgicament. Va ser fins i tot circense. Allà fins i tot hi va ser per fer uns tocs amb la seva pilota enmig de la sala Joan Sabaté el ‘Maradona de la Rambla’, que un dia, en aplicació de l’ordenança, van arribar a detenir i confiscar-li la seva pilota, que es deia María. Era una icona de la Rambla, un Ocaña del futbol. També les prostitutes de carrer es van considerar injustament assetjats. Se les assenyalava a elles, no als clients.

La qüestió és repassar, passats 16 anys, què va prohibir l’ordenança cívica i què és quotidianament observable diàriament als carrers de Barcelona.

Citat gairebé telegràficament, les ordenances de la ciutat prohibeixen pintar parets, penjar cartells a fanals o on sigui, tot i que sigui per fer classes de guitarra o buscar un lloro extraviat, col·locar publicitat al parabrisa dels cotxes, practicar el que es va definir cabalísticament com a «mendicitat insistent», orinar al carrer, beure alcohol a la via pública, la venda ambulant, acampar o dormir en una autocaravana, posar la tele molt alta, passejar amb el tors a l’aire com si tot Barcelona fos una platja, oferir serveis sexuals en vista de tot el món, fer acrobàcies amb el monopatí en espais de vianants, malabars amb maces, no fos que es lesionés algú, jugar a pilota...

A la seva manera, l’ordenança cívica era i és un retrat de les suposades preocupacions de Barcelona el 2005, un any en què, per cert, el sobreturisme no era encara motiu de queixa. Això encara estava per arribar. No hi havia l’opció d’acusar els de fora. La fotografia d’aquells turistes italians que van entrar a comprar a un súper de la Barceloneta com adams borratxos no es va fer fins al 2014.

L’ordenança, en resum, estava concebuda perquè se suposava que una part dels barcelonins no es comportaven com devien. Altres veus, llavors i ara, afirmaven que tot era més simple. Aquesta és una urbs d’1,6 milions d’habitants constrets en tot just 99 quilòmetres quadrats de municipi. Qualsevol incompliment de la norma té assegurats milers d’espectadors.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

De tot el que es pretenia aturar amb aquella norma pot ser que a l’hora de la veritat s’aconseguís només acabar amb un parell de qüestions. Es va prohibir el trilerisme, és a dir, l’enganyabadocs de la boleta i els tres gobelets amb què durant anys es va estafar tota mena d’incauts a la Rambla, tot i que això es va aconseguir perquè la fiscalia no es va posar d’esquena, i, el que avui pot sorprendre, la vidència i el tarot al carrer. Com se sol dir en aquests casos, les pitonisses no van saber veure el seu propi futur. L’ordenança va ser rectificada posteriorment en algunes ocasions. En temps d’Hereu, es va prohibir el nudisme, que practicaven pocs, però que era una de les singularitats de Barcelona. Anar amb cotxe a gran velocitat surt més barat que anar a poc a poc en pilotes. El que són les coses.

L’epíleg d’aquesta història és l’avui. Un repàs així no tindria sentit sense fotografies. El departament de fotografia d’EL PERIÓDICO va rebre dimecres l’encàrrec d’anar a la recerca d’infraccions. Als dos dies, sense gaires esforços però amb gran ofici, van tornar amb un àlbum inabastable. Una selecció d’aquestes fotos les tenen en aquest reportatge.