DRET A LA VIVENDA
Tres desnonaments aturats o les tres victòries de Kristina
Aquesta veïna de 66 anys del carrer de la Lleona, al Gòtic, ha viscut aquest dimarts el tercer intent de desallotjament en pocs mesos, els tres en pandèmia i els tres aturats gràcies al coratge de la seva gent i a la mediació municipal
Ni una moratòria antidesnonaments encara vigent, ni que es tracti d’una dona de 66 anys sense recursos econòmics, ni una vivenda social ja assignada amb cita per a l’entrega de claus en tres dies i finsi tot un compromís jurat que en aquesta data –aquest mateix divendres– deixaria el pis va resultar suficient per evitar arribar fins al desnonament a la porta. Una altra vegada. La tercera; només 15 dies després de la segona. Totes en pandèmia i totes finalment aturades gràcies al suport, entrega i coratge dels seus veïns –la seva ‘família’, com s’han deixat la veu cantant davant la que encara és la seva porteria, el 6 del carrer de la Lleona, al Gòtic– i la mediació municipal.
L’escena viscuda aquest dimarts ha sigut gairebé idèntica a la viscuda fa només dues setmanes. Desenes de veïns acompanyant Kristina a la porta; nervis al veure passar un furgó de la policia –que no va arribar a acostar-se–, hores d’espera –en cap de les tres ocasions la comitiva es va presentar a l’hora prevista, sinó bastant més tard–, i una barreja de realitats a la plaça Reial. Davant la cèlebre font, un grup de turistes amb bicicleta rebia una petita lliçó sobre història de la ciutat mentre, a escassos metres, activistes de Resistim al Gòtic i el Sindicat d’Habitatge del Raval –grups en què la dona milita de forma activa–, esperaven juntament amb les tècniques municipals de l’oficina antidesnonaments de l’Ajuntament de Barcelona la comitiva judicial, que es feia esperar.
Sí que hi havia una diferència destacable respecte a l’anterior desnonament. Aquesta vegada, la Kristina sí que té alternativa. Només necessitava tres dies de marge, informació que les tècniques de l’oficina municipal antidesnonaments van intentar fer valer en una negociació d’última hora amb la propietat per evitar arribar a la porta, sense èxit. El laberint burocràtic i la lentitud de les institucions –totes– va impedir que el desnonament s’aturés als jutjats, el que hagués evitat els nervis que sempre implica haver d’enfrontar-se a una comitiva judicial al carrer.
Des de dos quarts de vuit del matí un grup de veïns defensava la porta de la Kristina. «Aquest no és un desnonament qualsevol. ¿La família es toca? ¿Els amics es toquen?», rugia el carrer. Com canten desnonament a desnonament, «el barri som família, sempre el defensarem!». Crits de guerra en els quals sempre hi ha un missatge clar: «aquesta casa es defensa fins al final». Així va ser. Abans de migdia, després d’una llarga conversa amb la comitiva judicial –que finalment va aparèixer–, la Kristina aixecava victoriosa l’anhelat resguard rosa. Si res falla, aquesta guerrera de 66 anys divendres s’instal·larà en un pis social en condicions, per fi, dignes (el que s’estava defensant fins ara era, en realitat, un infrahabitatge de 12 metres quadrats).
Un entre més de 10.000
El cas de la Kristina ha tingut un final en principi més o menys feliç, podrà quedar-se a Ciutat Vella i no haurà de passar per una pensió; però no tots els desnonaments que es continuen executant tots els dies malgrat la moratòria tenen el mateix desenllaç. La Kristina ha lluitat i molt i ha tingut el suport dels seus veïns, una cosa que no sempre succeeix (en la memòria col·lectiva hi ha la història del veí de Sants que es va suïcidar quan estava a punt de ser desnonat, estant sol).
Segons les últimes dades publicades pel poder judicial durant el segon trimestre d’aquest 2021 s’han produït 11.571 desnonaments a l’Estat espanyol. «Lluny de reduir-se el problema, els desnonaments segueixen en augment, com avisen que passaria des del març del 2020», denunciaven fa pocs dies des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); entitat que aquest dijous registrarà amb diverses entitats al Congrés dels Diputats la llei de garantia del dret a la vivenda, amb el recolzament d’Unides Podem, Més País, Bildu, ERC, JxC, la CUP, Compromís, BNG i Coalició Canària. «Aquesta llei ha sigut elaborada per les principals organitzacions que defensen el dret a la vivenda, els sindicats laborals majoritaris i un gran ventall d’organitzacions socials, i acabarà amb milers de desnonaments proporcionant més protecció a les famílies més vulnerables i garantint l’accés a la vivenda amb mesures com la regulació de lloguers», assenyalen des de la PAH, entitat que s’ha passat tot l’estiu treballant-hi, juntament amb entitats com el Sindicat d’Inquilines.
Les entitats en defensa del dret a la vivenda insisteixen, d’una banda, en el despropòsit de desnonar famílies vulnerables en plena moratòria (ara com ara vigent fins al 31 d’octubre) i, igual d’important, advertint que durant aquests mesos de moratòria els casos que sí que s’han aturat «simplement s’han anat acumulant i quan aquesta acabi la situació serà insostenible», pel que insisteixen en la necessitat de tirar cap endavant la llei que registraran aquest dijous.
