Barcelona proposa per al 2022 un pressupost de 3.400 milions, el 4,7% més alt

El govern d’Ada Colau ha iniciat aquest dilluns l’itinerari que ha d’acabar, si tot va bé i troba en l’oposició els recolzaments necessaris, en l’aprovació, al desembre, dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per al 2022. Un camí que en l’anterior mandat va ser d’espines: l’alcaldessa no va aconseguir aprovar uns comptes en quatre anys per la falta de suport. En la situació actual ha sigut diferent: ERC, en els dos casos, i altres grups, diferents segons l’exercici, van facilitar que els comptes del 2020 i del 2021 veiessin llum verda.

Per al 2022, el Govern proposa un pressupost de 3.406 milions d’euros, el 4,7% més que en l’anterior. És un pressupost extraordinari, han recalcat el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, i el regidor de Pressupostos, Jordi Martí, que han comparegut juntament amb la regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín, per presentar el projecte.

Fons europeus

La novetat d’aquests comptes és que es preveu que ja hi figurin fons Next Generation, és a dir, part dels recursos aportats per la UE per a la reconstrucció postpandèmia de la Covid. El Govern de Colau preveu que aquests fons aportin 153 milions d’euros als comptes de la ciutat. Un altre origen de diners afegits: el consistori s’endeutarà 100 milions més aquest any. Aquests 253 milions se sumaran a 500 més per elevar les inversions de l’Ajuntament (que es coneix com el PIM) a 753,4 milions el 2022 (el 2021 la quantitat va ser de 671,6 milions). Si li sumem les xifres d’altres empreses municipals, la inversió total municipal ascendeix a 903,1 milions, davant els 795,4 de l’exercici anterior.

Són per ara punts d’una proposta que ha de debatre’s amb l’oposició i que podrien variar, tant per elements imprevistos com pel que s’acordi en una negociació amb els grups que Collboni i Martí han recalcat que comença avui mateix. Els números també podrien canviar, ha explicat Martí, pel supòsit que aquests fons Next Generation arribessin a la ciutat, però no passessin pel consistori: que ajudes previstes per a la vivenda anessin directament al Consorci que Ajuntament i Generalitat integren. Cosa que, ha remarcat, no seria dolent, senzillament en modificaria l’itinerari, però no el final de l’assumpte. Martí també ha remarcat que l’Estat eleva la seva aportació en 82 milions, cosa que ha elogiat perquè aquesta xifra minva o augmenta en funció dels ingressos i, per tant, en context de crisi hauria de baixar. Això sí, ha recordat que aquest increment es rebrà només si s’aproven els Pressupostos generals de l’Estat per al 2022.

Un deute assumible

Quant al deute afegit de 100 milions, Collboni i Martí han assenyalat que es tracta d’una quantitat assumible: a finals del 2022 el deute municipal suposarà amb les xifres citades el 34% dels ingressos corrents, molt lluny del límit màxim, que és al 75% de manera ordinària (podria elevar-es fins al 110% d’acord amb la Generalitat i l’Estat). En aquests moments el deute de l’Ajuntament és en el 30,7% dels ingressos corrents.

«És de nou el pressupost més elevat de la història de la ciutat. És un pressupost extraordinari per afrontar el moment actual, que té com a prioritats combatre l’emergència social, reforçar la reactivació econòmica i la transformació estratègica de la ciutat», ha explicat Collboni.

El socialista ha considerat que el 2021 ha deixat «símptomes clars de la recuperació: som la ciutat amb la caiguda interanual d’atur registrat més alta. Estem tornant als nivells prepandèmia d’activitat econòmica. La pandèmia no s’ha acabat, però la reactivació s’està produint».

Els candidats a soci

Quant a les ordenances, la situació és encara més embrionària. El punt de partida és la congelació de les taxes, però Ballarín ha precisat que encara no hi ha una proposta concreta per negociar.

Martí ha citat ERC com el soci més propici, vist el context actual i les últimes votacions rellevants. Els republicans van ser decisius per a l’aprovació dels pressupostos del 2020, si bé també Junts per Catalunya va acabar recolzant-los. En el cas dels pressupostos del 2021, ERC hi va votar a favor i Junts en contra, i la novetat va ser que el grup de Manuel Valls, ara ja de tornada a París, també va recolzar els comptes de Colau, que havia rebutjat en el cas dels del 2020.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

ERC és, en efecte, el que decidirà l’assumpte. En principi, s’espera un pacte, però és cert que els republicans preveuen en aquesta segona part del mandat endurir el to, perquè no volen que la seva tendència a arribar a pactes amb el Govern sigui confosa amb l’entreguisme.

D’aquesta inquietud, de la voluntat de demostrar que ERC va recolzar el Govern per beneficiar Barcelona amb resultats concrets, neix el to fet servir sobre un possible acord pressupostari per la regidora Elisenda Alamany aquest dilluns. Alamany ha advertit que abans de votar els nous comptes caldrà veure si es van respectar les peticions dels republicans a canvi d’aprovar els actuals. «No coneixem les línies mestres dels pressupostos, sí que estem concentrats a saber quin compliment hi ha hagut de les iniciatives i contribucions que va fer ERC (a canvi del seu recolzament als pressupostos per al 2021) i si s’ha fet de manera adequada o han quedat en bones intencions amb pocs resultats».