Colau defensa la desescalada de l’oci nocturn per frenar ‘botellons’ per la Mercè

Partits de l’oposició, entitats i veïns d’algunes zones calentes veuen amb escepticisme confiar que el Govern obri l’aixeta de l’oci nocturn com a sortida als problemes d’incivisme que ha patit Barcelona a l’agost. L’oci i la restauració es reivindiquen com a única sortida controlada –guanyant unes hores d’obertura– davant les aglomeracions a la via pública i els botellons. A tres setmanes de l’inici de les celebracions, a la ciutat hi ha temor generalitzat sobre la ‘cara b’ de la Mercè, fora dels espais acotats, amb aforaments limitats i prèvia reserva a què es limita la celebració oficial aquest any, en plena recuperació de la cinquena onada de Covid-19.

L’alcaldessa ha insistit a fer una crida a «la responsabilitat» de la ciutadania perquè «no vagi a les activitats de festa (un total de 23) si no té reserva». «No són festes de carrer» –com l’any passat– i no s’ha d’acudir a la recerca d’ambient. Però el previsible és que això no passi, sobretot en l’horari nocturn i les activitats musicals. O simplement que molts joves tinguin ganes d’ambient de celebració. No obstant, quan falten 20 dies per a l’inici de les activitats, l’ajuntament és partidari de concretar el seu operatiu de seguretat quan s’aproximi la data i segons hagi evolucionat l’epidèmia.

Alleujar la pressió

Obrir l’aixeta per alleujar aquesta pressió passaria, com ja va reivindicar el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, dilluns passat, per ampliar una mica l’activitat nocturna legal. Va posar l’exemple de les terrasses. I ara és Colau qui parla d’una desescalada progressiva de l’oci d'acord amb protocols i garanties de seguretat. «Seria bo abans de les festes», ha insistit, malgrat que el Govern ja ha deixat clar aquesta setmana que no té previst fer-ho.

Els sectors afectats recullen el guant: les patronals de l’oci s’avenen a reobrir gradualment, fixant un horari inicial fins a les 3.00 hores, mentre que el Gremi de Restauració de Barcelona alimenta la mateixa línia, i veu factible aquesta descompressió de la via pública mantenint la restauració (i les seves terrasses) fins a la màxima hora que permet la seva activitat ordinària, les 2.30 hores entre setmana i fins a les 3.00 els caps de setmana. De fet, van presentar la petició al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a mesura cautelar dilluns passat, explica el seu director, Roger Pallarols.

En els últims dies, tant JxCat com Esquerra han arremès contra la gestió municipal de l’incivisme nocturn a la ciutat, que va més enllà del ‘botellon’ i ha generat ja enfrontaments amb els cossos policials. Com diu el president del Gremi de Discoteques de Barcelona i Província, Ramon Mas: «La Mercè serà molt molt complicada, perquè la gent –quan se l’insta a anar-se’n a casa o no beure al carrer– ja es rebota contra la Guàrdia Urbana i els Mossos». Segons la seva opinió, la Generalitat no donarà llum verda a l’oci legal i amb l’oferta vigent moltes zones estaran atapeïdes de gent fins a altes hores durant la festa major.

Punts calents

Notícies relacionades

Aquests són els escenaris dels principals actes de les festes de la Mercè 2021 a Barcelona

Esnòrquel científic

Ciutat Vella aglutina aquest any cinc espais oficials de festa, perquè fa anys que el consistori mira de descentralitzar-la. No obstant, ofereix molts enclavaments propicis i habituals per a les concentracions nocturnes, del Born al Raval. Potser el més calent és el barri mariner, per la tirada de les seves platges. Manel Martínez, president de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, destaca que l’escenari fix de les festes il·legals i ‘botellons’ de l’estiu ha sigut la platja de la Barceloneta i en menor mesura la del Somorrostro o la plaça del Poeta Boscà. Temen que acabada la programació oficial l’ambient es traslladi al litoral. «La ciutat està en decadència, entre incivisme, inseguretat i brutícia», es queixa, urgint millores.

El comerç més cèntric, aglutinat a l’associació Barcelona Oberta, s’afegeix a les crítiques i temors: «Creiem que cal aplicar les normes de civisme amb més contundència. No només suposa un element de pertorbació de l’activitat comercial sinó que perjudica una vegada més la imatge de la ciutat per atraure visitants, tan necessaris per al centre de la ciutat», reflexiona el seu president, Gabriel Jené.