Així viuen els joves a Barcelona: més emancipats però amb pocs diners, feliços tot i que estressats i amb problemes de masclisme

¿Com viuen els 459.000 joves d’entre 15 i 34 que resideixen a Barcelona? L’Enquesta a la Joventut del 2020, que dissecciona condicions de vida, hàbits i valors, revela per començar que el 58% no ha nascut a la ciutat, que més d’un terç són estrangers, que la gran majoria (62,1%) parla habitualment en castellà i és menys independentista que fa cinc anys, que tres de cada quatre de més de 25 anys estan emancipats però amb pocs ingressos i puntuen les seves vides amb un 7,7 sobre 10. Els preocupa davant tot l’accés a la vivenda i la feina, però tot i que perceben tenir una bona salut física, transcendeixen altres dades molt preocupants: més del 39% té riscos de salut mental, sobretot per estrès, i gairebé el seu 70% de dones diu haver-se sentit assetjada en algun moment de vida, sobretot en l’àmbit de l’oci nocturn i l’espai públic. I en les seves relacions de parella, una tercera part han patit insults o amenaces per part de la seva parella.

El retrat de les característiques socials, econòmiques i demogràfiques del col·lectiu no es realitzava des del 2015. Ara òbviament té elements alterats per la pandèmia, sobretot en l’aspecte laboral, ja que part de les 1.400 enquestes es van fer abans del confinament, i una altra part a l’estiu. No obstant, el regidor de Joventut, Joan Ramon Riera, ha remarcat que les dades trenquen algunes llegendes urbanes. Començant per la idea que molts joves de trenta anys segueixen a casa dels seus pares.

Les dades en aquest sentit no poden comparar-se amb l’anàlisi anterior perquè per primera vegada incorporen la casuística del 13,4% de joves no empadronats, moltes vegades estudiants, però que resideixen a la ciutat i formen part de la seva realitat. Així, de 25 a 34 anys només el 15% viu amb els seus pares, mentre que el 40% ho fa en parella i un 22% comparteix pis, gairebé sempre de lloguer. I és que els ingressos mitjans mensuals de tots els enquestats tot just són de 888 euros (1.394 de 30 a 34 anys), mentre que la despesa en vivenda és una mica superior, de 894 euros de mitjana, fet que «no permet viure sol». Per això, l’emancipació passa en un 32,5% dels casos per comptar també amb l’ajut econòmic dels pares o la parella.

I implica també que la prioritat majoritària (31%) hagin passat a ser les facilitats per accedir a la vivenda, seguit per l’obtenció de beques (15,6%), l’assessorament laboral (11,7%) i les ajudes per al transport públic, així com l’atenció psicològica i emocional, totes dues per sobre del 10%

Importadora de joves

Només el 42% dels joves ha nascut a Barcelona, és a dir, que la capital catalana és «una importadora de joves», tot i que no estan comptabilitzats els que puguin haver sigut ‘expulsats’ per motius econòmics. Els vinguts a viure (computen els instal·lats fa més de sis mesos) en un 33,2% ho van fer per motius laborals; el 27,3%, per estudis, i el 21,8%, amb la família. Dos terços dels i de les joves residents a la ciutat són de nacionalitat espanyola, el 7,5% de països de la Unió Europea i el 28,1% de fora d’Europa.

Vivenda, educació i ocupació són els eixos sobre els quals pivoten les projeccions de futur. La precarietat dels joves segueix patent, però no tant per l’accés a la feina (gairebé el 60% treballen en una cosa relacionada amb l’estudiat i una xifra similar fa més d’un any que està en la feina actual, mentre que dos terços tenen contractes indefinits), sinó pels ingressos. «Hi ha més estabilitat laboral que fa cinc anys», però la seva economia no va de la mà, precisa el regidor.

També millora l’àmbit educatiu, ja que el 55,5% dels i les joves de 25 a 34 anys tenen estudis universitaris, i baixa el 10% el percentatge que arriba fins a l’ESO com a màxim. Però la xifra està vinculada que la ciutat sigui «referent» per a joves de la resta d’Espanya o l’estranger que volen realitzar estudis superiors. A l’incorporar-se en el mercat laboral, el 27% se senten sobrequalificats als seus llocs. La pandèmia sí que va fer créixer gairebé sis punts l’atur juvenil en un any, però el regidor de Joventut ha assegurat que les dades estan millorant en els últims mesos.

Millor salut física que mental

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

L’apartat del qüestionari vinculat a salut i hàbits és igualment agredolç. D’una banda, el 93% percep la seva salut com a bona o excel·lent, però al ser interrogats sobre aspectes emocionals, gairebé un 40% evidencien riscos sobre la seva salut mental. Així, un 55% ha notat constantment «càrrega o tensió» i un 48% ha perdut el son a causa de les seves preocupacions, entre altres aspectes. Igualment preocupa que gairebé el 23% de joves fumin diàriament, i un 7,8% consumeixin porros amb la mateixa freqüència, a més dels consums esporàdics, que en el cas del tabac comprendria ja gairebé el 40%.

En l’àmbit psicològic i emocional resulta encara més alarmant posar l’altaveu a les dones. Un 69,8% de les joves confessen haver patit assetjament o alguna agressió sexual alguna vegada des dels 15 anys per part d’algun home amb qui no tenien relacions, sobretot en l’oci nocturn o espais públics, tant de dia com de nit. Però també hi ha dades que revelen la reproducció de patrons masclistes en les noves generacions, com que en les seves relacions sentimentals un 45% de les dones enquestades s’hagi sentit ridiculitzada o humiliada per la seva parella alguna vegada, un 41% controlada a través de les xarxes socials o el mòbil, un 33% ha rebut insults i amenaces i un 16,7% fins i tot hagi patit alguna agressió física.