HI HAVIA UNA VEGADA A... EL CASC ANTIC

Noves (velles) eines per teixir comunitat al Forat de la Vergonya

  • La Caixa d’Eines i Feines és una biblioteca d’eines on llogar (per un preu simbòlic) un trepant, una màquina de cosir o una motxilla portabebès de muntanya.

  • Realitzen tallers a la plaça del Pou de la Figuera, un dels espais més carregats de significat del barri, on aprendre a reparar des d’una batedora fins a una bicicleta.

Barcelona 04/06/2021. Taller de reparación en la Caixa d’eines i feines ’Restart party’. FOTÓGRAFO SERGI CONESA

Barcelona 04/06/2021. Taller de reparación en la Caixa d’eines i feines ’Restart party’. FOTÓGRAFO SERGI CONESA / Sergi Conesa

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La taula està situada just a l’entrada, davant la porta de vidre i el que algun dia va ser l’aparador d’una lampisteria i, més tard, la recepció d’un centre evangelista. Després d’algun temps amb les persianes abaixades, el discret local les ha tornat a apujar convertit en la Caixa d’Eines i Feines. El rètol, fet de manera artesanal, encara no està penjat a la façana, però els cartells anunciant les primeres activitats als seus vidres no deixen lloc a dubtes. A través dels seus vidres i de la seva porta oberta es veu la caseta de fusta d’intercanvi de llibres de la plaça del Pou de la Figuera, L’Hortet del Forat, una palmera i nens jugant a la plaça de terra, un dels espais més característics i únics del barri, el districte i la ciutat. «Si aquesta plaça és així és perquè no la va dissenyar cap urbanista, sinó que la van fer els veïns», recorda Daniel Pardo, la cara visible del projecte que s’acaba de posar en marxa seguint l’estela d’iniciatives similars a la ciutat, com la Biblioteca de les Coses de Sant Martí.

La llavor de la Caixa d’Eines i Feines es va sembrar fa un lustre, quan a un grup de veïns del Casc Antic se’ls va ficar al cap la idea obrir una biblioteca de les coses al barri, similar a les que funcionen en altres ciutats del món. Van arribar a registrar l’associació per crear-la, però, després de mirar un parell de locals i comprovar els seus prohibitius preus, van guardar el projecte al calaix. I, va ser precisament la notícia, a finals del 2019, que a La Verneda s’hi havien atrevit, el que els va fer reprendre la idea i donar-li forma. Va coincidir, a més, amb la convocatòria d’ajudes Impulsem el que fas, de Barcelona Activa, on el seu projecte encaixava a la perfecció a l’apartat «aixequem persianes». «De fet, vam ser uns pioners del Pla d’acció del Pou de la Figuera», afegeix Pardo, molt content amb les prestatgeries de fusta que li van arribar ahir mateix.

En elles, dominen les eines de bricolatge –el catàleg de claus angleses faria les delícies de qualsevol manetes-i de mobilitat –cadires de rodes, crosses i bastons–, però no només. Hi ha també coses com un matalàs inflable amb una taca, un bressol de viatge o una planxa.

Acabar amb l’hiperconsumisme

Està calculat que la vida útil d’un trepant és de 13 minuts. ¿És això sostenible? La resposta, òbviament, és no i trencar amb aquest hiperconsumisme, a més de deslliurar una interessant batalla a l’obsolescència programada, són els objectius de l’entitat, que busca cuidar el planeta mentre teixeix una xarxa comunitària, tot això a la plaça del Pou de la Figuera o el Forat de la Vergonya, com la van batejar els seus veïns en una intensa lluita veïnal durant els primers 2000.

Dir a la plaça no és una exageració. Evidentment, els elements a llogar –a un preu gairebé simbòlic– són a l’interior del local, però les activitats que aquest mateix organitza cada setmana es fan a fora. A la mateixa plaça. Com el taller d’autoreparació de petits electrodomèstics celebrada aquest divendres, el primer de molts. Per a aquest mes de juny tenen també programats un taller de costura a càrrec de les companyes de La Negreta, al veí Gòtic i hi haurà també un taller de Linux, en col·laboració –la gràcia aquí és fer xarxa– amb Maker Covent.

El punt de partida d’aquest tipus d’iniciatives és que tots tenim a casa moltes coses que no utilitzem pràcticament mai, i hi ha gent que necessita coses que no té i que és totalment insostenible des de tots els punts de vista comprar per a un sol ús. Van començar fent una crida a donacions desinteressades per començar a crear el fons. «Però som molt flexibles. Procurem dialogar amb la realitat», assenyala l’impulsor. És a dir, a la tercera vegada que entra algú per la porta demanant una cosa que no tenen, comencen a mirar preus «o a pensar qui ho pot tenir», matisa.

La importància de la comunitat

Fa molt pocs dies que van obrir la persiana, però és evident que el projecte no neix del no-res i que la base comunitària forma part del seu ADN. Són les onze del matí d’un dimecres i apunta per la porta oberta una treballadora de la Fundació Roure, la seu de la qual està a pocs metres. S’ha assabentat que obrien i li interessa molt. A ells els arriben coses a la botiga que no tenen massa sortida, explica, i potser les podrien portar, i segur que la persona que tenen de manteniment podria trobar aquí les eines que necessita, afegeix la dona, que queda amb Pardo que tornarà.

Notícies relacionades

No és la primera professional veïna que surt a oferir-se a col·laborar. El dramaturg Roger Bernat, que té el seu local allà davant, també es va acostar i oferir-los material de so que ell pràcticament no utilitza.

I la Caixa d’Eines i Feines no és una iniciativa aïllada. Fruit d’aquesta mirada ecologista, d’allargament de vida i reaprofitament, han nascut en els últims temps altres projectes a la ciutat. A més del citat de Sant Martí, se n’està creant un altre a l’Ateneu de Fabricació de Ciutat Meridiana, a més del ’traster comunitari’ del Clot o el Banc de Recursos Mancomunats del Raval.