INICIATIVA ANTIRACISTA
#BlackLivesMatter, les barcelonines afrodescendents reivindiquen el seu lloc
La cooperativa Periferia Cimarronas neix per obrir un espai en què s’inverteixi l’ordre històricament establert, en què l’agenda cultural la defineix una elit formada majoritàriament per homes blancs
Ja tenen el local, a Sants, i ara busquen fons per convertir-lo en el primer teatre d’Espanya gestionat per afrodescendents, amb una cafeteria que portarà el Sindicat Manter
Rere una flamant persiana metàl·lica, amb una brillantor que delata que fa ben poc que va ser canviada, al 26 del tranquil carrer de Cerdanyola, a Sants, un espaiós local, ara com ara pràcticament buit. Un espai en construcció, com ho està el projecte estrella de la cooperativa Periferia Cimarronas, un somni per a moltes que ja ha començat a fer els primers passos per convertir-se en realitat. Ho ha fet amb les sabates de dones com l’actriu i dramaturga Silvia Albert Sopale o la il·lustradora Elizabeth Montero Santa, més coneguda com La flor del Tamarindo. L’enclavament es convertirà d’aquí a uns mesos –l’objectiu és obrir coincidint amb ‘Catalunya aixeca el teló’, a la tardor– en el primer teatre a Espanya gestionat per afrodescendents, amb una cafeteria que portarà el Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Es dirà Tangana, pel cafè. Tangana significa calent, en wòlof, com es pren el cafè ‘touba’, la que serà l’especialitat de la cantina d’aquest nou centre cultural.
«Naixem per invertir l’ordre establert, per oferir un espai a les persones a qui històricament se’ns ha negat», resumeix la creadora i protagonista de ‘No és país para negras’, la companyia de la qual, amb el mateix nom, serà una de les residents d’aquest nou teatre, amb Tinta Negra (i les que es vagin afegint). I és que Periferia Cimarronas vol ser molt més que un teatre, una cafeteria i una botiga, la tercera pota del projecte, on oferir una sortida comercial justa a les creacions de les persones afrodescendents de la ciutat.
Lloc d’orgull i apoderament
La seva intenció és, segons surt de la seva boca i es llegeix en la il·lusió que brilla als seus ulls, oferir un espai on «compartir i descobrir-se». «Un lloc d’orgull i apoderament en què dir, ¿però on has estat tot aquest temps?», resumeix l’Elizabeth mentre comparteix un cafè amb la Silvia, encara no de ‘touba’ –encara no han obert–, en una cafeteria pròxima al local. Totes dues coincideixen en el perquè de la necessitat de crear un lloc com Periferia. L’important de deixar al descobert el factor excloent del sector cultural i capgirar la situació. «Sacsejar un sector pensat per una elit blanca i de molt home», exposen.
Una altra qüestió vital és reivindicar les cultures històricament minoritzades. «No és folklore, és Cultura», així, cultura en majúscula, podria ser un dels seus lemes. I molta relació amb això tindrà l’espai de la botiga, que comptarà, a més, amb una línia de roba pròpia.
I amb aquest mateix objectiu de dinamitar aquests prejudicis blancs cap a les persones afrodescendents, la música tindrà lloc a l’espai, perquè el tindrà, però no central. «La música és el lloc a què hem sigut relegats històricament. ¿Cantes? No, no, jo no canto. Les negres podem fer més coses», assenyala la Silvia. Moltíssimes més.
Al matí el teatre serà una escola d’interpretació que dirigirà l’actriu Vicenta Ndongo.
Objectiu: portar la perifèria al centre
Que el seu nom no condueixi a engany. No volen ser un teatre perifèric, volen portar la perifèria al centre o el centre a la perifèria, segons es miri. Ser una sala més del circuit cultural de la ciutat. «Aquest serà un centre cultural pensat des de la negritud, però obert a tothom», insisteixen. Primer l’obriran a les dones afrodescendents, però continuaran amb les altres persones afrodescendents, amb persones migrants... «No volem que aquest sigui un espai ‘per a nosaltres’, però tampoc renunciar al que som, una cosa que de vegades acaba passant, pel tema d’‘adaptar-nos’», reflexiona l’Elizabeth, que somia amb «un centre de construcció col·lectiva i creativa que promogui la participació i la convivència entre diferents disciplines artístiques i culturals des d’una mirada afrocentrada i afrofeminista».
Un dels punts d’inflexió perquè la Silvia es decidís a executar la idea que feia tant temps que li feia voltes pel cap va ser el confinament, moment en què es va fer tan evident la necessitat de tenir llocs de trobada, on sentir-se segures. I no neixen del no-res. Venen de la suma d’experiències d’iniciatives prèvies des d’Hibiscus, l’Associació d’Afroespanyoles i Afrodescendents, fundada el 2016 i impulsora del Festival Black Barcelona.
Per fer realitat tot això han iniciat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Goteo. «Aquest projecte és Black Lives Matter –afirma–; donar suport a Periferia Cimarronas és recolzar les vides negres des d’un altre lloc». «Un lloc de cultura viva, de trobada, de reconeixement, participació i intercanvi de fer i saber en què promoure l’apoderament social i la difusió de la cultura, des de l’autoocupació, el recolzament mutu i la lluita contra tota mena de discriminació», afegeix la Silvia.
Mercat ambulant rebel
Passejar-se per les recompenses del seu Goteo és com passejar per un mercat rebel, en què els fons recollits són per fer realitat l’espai Periferia Cimarronas. Aportant 45 euros, per exemple, es pot adquirir una dessuadora amb el dibuix d’un venedor ambulant de cafè ‘touba’ dissenyada per La flor del Tamarindo –és a dir, per l’Elizabeth– i manufacturada i serigrafiada pel Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. O, per 30, una samarreta amb el disseny d’Erzulie, l’esperit de Periferia Cimarronas, defensora de les nenes, les mares, el col·lectiu LGTBI i la deessa de l’amor revolucionari, també dissenyada per l’Elizabeth i manufacturada pel sindicat. O, per 20, una bossa de roba, amb la mateixa il·lustració.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.