TRANSPORT PÚBLIC

Barcelona: un mes amb Uber però sense Uber

La companyia ha presentat les seves al·legacions tècniques per poder operar amb llicència mentre el gremi apressa l’Administració perquè creï d’una vegada l’’app’ pública que aglutini les més de 10.000 llicències

  • Les associacions del taxi coincideixen que l’entrada de l’empresa seria la mort del gremi perquè, diuen, intentaria rebentar les tarifes vigents

  • L’aplicació pública, promesa fa gairebé un any, segueix en estudi i té un marge de dos anys per entrar en funcionament

  • Aquesta ‘app’ pretén substituir la mà alçada al carrer però no permetrà pagar amb el mòbil ni serà una de comercialitzadora del servei

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Uber sembla donar per bona aquesta màxima que és positiu que parlin de tu tot i que sigui malament. La companyia va anunciar fa un mes la seva tornada a Barcelona de la mà de 350 taxis però la realitat ha sigut molt diferent: l’aplicació funciona però no ofereix el servei, 11 dels seus conductors han sigut expedientats i l’Administració continua sense donar-li permís per operar perquè no compleix els requisits tècnics. L’empresa va presentar el 29 de març les seves al·legacions i ara espera que els funcionaris de l’Institut Metropolità del Taxi (IMT) deliberin. Sigui quina sigui la resposta, tingui o no la credencial pública, el gremi ho té molt clar: Uber, ni en pintura. I per combatre’l reclamen al gestor, entre altres coses, que impulsi una vegada per sempre l’aplicació que hauria d’aglutinar les més de 10.500 llicències que treballen a l’àrea metropolitana de Barcelona. Es va anunciar fa gairebé un any però, de moment, res; segueix en estudi. Afortunadament, no acumula el retard de la T-Mobilitat, que quan s’implanti, la majoria de països ja estaran pagant amb el mòbil.

Col·lectiu atomitzat

Aquesta multinacional ha aconseguit en els últims set anys el que semblava impossible en la història recent dels cotxes grocs i negres: la unió davant un enemic encara més poderós que l’eterna atomització del col·lectiu. En aquesta tercera temptativa de desembarcar a la capital catalana, Uber espera treballar com una ‘app’ més de taxis de la quinzena que ja operen a la ciutat. Però amb la peculiaritat que no ofereixen la tarifa tancada (T3), preceptiva, segons assenyala l’IMT, per poder treballar a Barcelona. La presidenta de l’IMT i regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, explica en conversa amb aquest diari que això no té res a veure amb la política i que per això ella no s’ha implicat en la decisió. «A mi m’és igual el nom de la companyia, no és una negociació, és un tema tècnic que han de resoldre ells per adaptar-se a l’algoritme de l’Administració, que és la que marca el preu tancat», repeteix en un parell d’ocasions l’edil del PSC.

Sobre l’aplicació que hauria d’impulsar l’ens públic, Alarcón assegura que el compromís és tenir-la preparada «durant aquest mandat», cosa que dona un marge d’una mica més de dos anys, un món i mig en matèria tecnològica. Explica que no serà una comercialitzadora ni permetrà pagar a través d’ella perquè generaria seriosos problemes de competència, «però sí que pretén ser un substitutiu de la mà alçada», és a dir, que permetrà sol·licitar un taxi però el pagament haurà de fer-se de manera presencial o mitjançant una de les ‘apps’ en actiu. No està previst prohibir que els taxistes circulin amb el verd (per evitar contaminació i congestió) però s’espera que d’aquesta manera pugui reduir-se al mínim l’estampa tan habitual de taxistes sense passatge pels carrers esperant trobar un braç aixecat. De la mà d’aquesta aplicació, i ja que els vehicles passaran més temps detinguts, la idea és ampliar el nombre de microparades per tota la ciutat.

Ni en pintura

A Tito Álvarez, portaveu d’Élite Taxi, li és igual si Uber entra amb o sense permís de l’IMT. «No permetrem que Uber aconsegueixi el control del taxi a Barcelona. A aquesta gent li és igual el sector, només vol rebentar-lo i ser la veu dominant, com ha fet en altres ciutats. Busquen imposar el seu algoritme i fer dúmping (abaixar preus fins a eliminar la competència) per desvirtuar la tarifa regulada, però el que trobaran és un gremi unit». La pressió no sembla haver-los anat malament. Álvarez explica que un col·lectiu d’unes 1.300 persones de l’entorn del taxi han sol·licitat entre tots 30.000 serveis d’Uber des que l’empresa va tornar a Barcelona a mitjans de març. «Només hem aconseguit dues carreres, i va ser en els primers dies».

A ningú se li escapa que les protestes dels taxistes han tingut molt a veure amb el decret que a principis del 2019 va fer fora per segona vegada Uber de Barcelona. I a ningú se li escapa que l’IMT coneix bé fins a quin punt els conductors poden arribar a pressionar. Alarcón, no obstant, diu no sentir-se atabalada pel gremi perquè, diu, l’únic que estan intentant és que tothom compleixi les normes.

Notícies relacionades

Luis Berbel, president del Sindicat del Taxi de Catalunya, coincideix que Uber «és el pitjor que pot passar al taxi». «Si entren, estem morts», sentència. Però considera igualment «penós» que encara no se sàpiga res de l’aplicació promesa per l’Administració. «És vergonyós que tardin tant, precisament perquè seria una eina ideal, i pública, per combatre Uber i el que representa». Es queixa, també, que el mateix sector no hagi sabut unir-se a l’hora d’oferir el servei. Hi ha mitja dotzena de grans radioemissores, i la que més llicència té gestiona menys de 500, mentre que a Madrid, amb 16.000 taxis, n’hi ha amb 2.000 i 3.000 credencials. «Cal cooperar més, i l’IMT hauria de forçar perquè ens posem les piles i ens unim», conclou.

La pilota és a la teulada dels tècnics de l’IMT. Si no donen el permís a Uber, final del tercer ‘round’ i nova victòria per al taxi. Si li permeten operar, sembla que d’entrada pocs taxistes s’acolliran a la plataforma perquè la immensa majoria, que hi està en contra, sabrà qui són i no els ho posaran fàcil. En qualsevol cas, un toc d’atenció per a un col·lectiu que es modernitza a un ritme molt per sota del que ho fa la resta de sectors professionals. Per la cotilla pública. I per la seva eterna batalla interna.