14 sensesostre han mort a Barcelona durant el primer trimestre del 2021

En tan sols tres mesos, 14 persones sensesostre han mort a Barcelona, segons la Fundació Arrels, especialitzada en l’atenció al col·lectiu. El més jove dels morts tenia 28 anys. El més gran, 69. És una xifra elevada, en vista que, segons la mateixa fundació, en un any, entre el novembre del 2019 i el novembre del 2020, van morir a la capital catalana 18 persones sensesostre.

Arrels precisa al missatge a la xarxa social Twitter en la qual ha aportat la dada, que dels 14 morts durant el primer trimestre del 2021, sis eren persones que vivien al carrer, és a dir, sensesostre. El de la gent que no compta amb un domicili a Barcelona és un fenomen que no s’atura. Segons les dades d’Arrels, a la ciutat hi ha ara un total de 4.200 persones que no tenen domicili, és a dir sensesostre. D’aquests, uns 3.000 pernocten en algun dispositiu, com una pensió, i uns 1.200 ho fan al carrer.

Un front continu

L’any va començar amb una doble mala notícia. L’11 de gener, en plena onada de fred, es va conèixer la mort de dos sensesostre en punts diferents de Barcelona. No arribaven als 40 anys. Un va ser trobat mort al parc de la Ciutadella. Un altre, a la plaça del Poeta Boscà, al costat del mercat de la Barceloneta. El 19 de gener es va registrar la tercera defunció.

El debat sobre com afrontar aquests casos és complex. D’una banda, l’Ajuntament de Barcelona remarca que ha incrementat la partida que dedica a l’atenció al col·lectiu, però aquest no es redueix amb els anys. El govern d’Ada Colau afirma que se sent molt sol en aquests casos i assenyala com a causes remotes del sensellarisme la falta de més política de vivenda i la restricció que suposa la llei d’estrangeria perquè moltes persones sensesostre puguin accedir a una ocupació que millori la seva situació personal i els permeti accedir a un pis, una habitació.

El Marjan vol una vivenda

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

D’altra banda, sovint s’imposa el discurs que els sensesostre prefereixen dormir al carrer, una cosa que Ferran Busquets, director d’Arrels, rebutja. El que passa, diu, és que per a una persona que s’ha instal·lat a l’espai públic, accedir durant uns dies a un equipament municipal suposa una millora molt puntual i limitada, ja que els obliga a desprendre’s de tot l’equipatge que els acompanya al carrer i haver de començar de nou al sortir del dispositiu. 

L’últim cas que indica que potser sigui necessari un canvi de rumb és el de el Marjan, el sensesostre tirotejat per un agent de la Guàrdia Urbana, que ha preferit tornar al carrer que ingressar en un dispositiu públic, tot i que recalca que el que preferiria és tenir accés a una vivenda.