Arqueologia

El passat agrícola de l’Eixample surt a la llum en unes obres de la Diagonal

La construcció d’un col·lector d’aigües deixa a la vista les restes d’un edifici, dipòsits i canalitzacions anteriors a la urbanització de l’Eixample

El passat agrícola de l’Eixample surt a la llum en unes obres de la Diagonal
Es llegeix en minuts

Les obres de construcció d’un col·lector a l’avinguda Diagonal han topat amb una resta del paisatge rural, o potser millor suburbà, del pla de Barcelona abans de la urbanització de l’Eixample. Les restes d’un edifici (murs, dipòsits subterranis revestits de rajoles, canalitzacions) han quedat a la vista després que les excavadores hagin aixecat la calçada del tram de l’avinguda entre els carrers Girona i Bailèn. La construcció, que sens dubte correspon a mitjans del segle XIX, seria enderrocada quan es va urbanitzar la Diagonal en aquest sector de la ciutat, cap al 1890, però els elements que ara han quedat a la vista van ser enterrats sota dos metres de terra.

El Servei d’Arqueologia de Barcelona no es vol pronunciar sobre quina seria la funció d’aquest edifici, ja que encara s’està excavant i el conjunt ha de ser objecte d’estudi.

¿De moment, què es pot veure a simple vista? Un tram de calçada enllosada, amb un canal de desaigüe a una banda i una tuberia revestida de ceràmica, i al seu costat nombrosos dipòsits subterranis (cups, o trulls) alguns encara amb restes de canalitzacions per omplir-los. Una col·lecció dispar de rajoles impermeabilitzava aquestes cisternes: des de ceràmica llisa a estampada amb sanefes i motius florals, però també algunes restes reaprofitades d’un mural ceràmic de temàtica religiosa, o de les estacions d’un via crucis, en què apareixen Jesús portant la creu, les dones que el van acompanyar al Gòlgota i, potser, Simó el Cirineu ajupint-se a recollir la creu.

Abans de la Diagonal

¿Però què hi havia en aquest punt abans que s’obrís pas el pla de Cerdà? La consulta de la cartografia històrica dona algunes pistes provisionals. En el detalladíssim pla (el primer topogràficament modern de la ciutat) que van aixecar els enginyers militars francesos entre 1823 i 1827, i que es pot consultar, superposant-lo al mapa de la Barcelona actual, a la web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, en aquest precís lloc apareix assenyalada l’existència d’una vinya, al costat del curs del Torrent del Pecat, pel que probablement la construcció va ser posterior. En aquest moment, a l’entorn immediat de les obres que s’han convertit ja en jaciment arqueològic corrien un parell de torrents, s’alternaven vinyes i horta regada per algunes sèquies (uns metres més a prop del carrer Girona, segons el pla, a l’excavadora l’està esperant un aljub amb una nòria per extreure aigua per al reg) i forns de producció de maons, aprofitant l’argila de les conques dels torrents de la zona..

Notícies relacionades

Al mapa de la Vila de Gràcia de 1845 i al mapa topogràfic que aixeca Cerdà el 1855 per planejar el seu projecte d’Eixample sí que apareix ja una edificació en aquest punt, que es manté al mapa de Barcelona de 1880 que conserva l’Institut Cartogràfic, plantat al mig del traçat llavors projectat de la Diagonal però que desapareix ja al mapa oficial de l’Ajuntament de Barcelona de 1890, amb l’avinguda ja urbanitzada.

Així doncs, aquesta resta del temps en què l’actual Eixample era un pla ocupat per vinyes i horta, torrents i camins, algun convent i edificacions agrícoles i artesanals disperses, podria ser un edifici que tingués una vida curta, a tot estirar de 60 anys. I tot i que sigui aventurat, la tipologia dels cups conservats podria correspondre a un molí d’oli encara artesanal, si no a alguna activitat que requerís el maneig de líquids com la producció de vi, la tintoreria o l’adobament.

Temes:

Arqueologia