Fenomen urbà

Noves macrocuines encenen la pugna veïnal contra el negoci a Barcelona

  • Afectats de Sant Martí surten al carrer per impedir la instal·lació de la Verneda, mentre altres projectes irrompen en punts com Sant Gervasi amb llicència de menjar preparat

Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

A hores d’ara de la pandèmia, ni l’Ajuntament de Barcelona sap quantes macrocuines, cuines fantasma o ‘dark kitchen’, com se’n vulgui dir, operen ja a la ciutat, insuflant milers de plats a la creixent xarxa del repartiment a domicili. El buit legal que acompanya aquest fenomen de consum urbà fa complicat seguir la pista d’un negoci que a gran escala provoca rebuig veïnal, com han expressat aquest dijous a la nit els afectats del barri de la Verneda, disposats a evitar tant sí com no que s’implantin una vintena de cuines sota un mateix sostre en zona residencial de Sant Martí. En paral·lel, continuen proliferant nous projectes al respecte, com ja admet el consistori. Entre aquests, un ja actiu a Sant Gervasi-Galvany, impulsat per l’empresa Not so Dark.

Aquesta última, al 81 de la Travessera de Gràcia, és fruit de la reforma d’un local comercial amb llicència per a plats preparats, expliquen fonts municipals. És a dir, que la falta d’una normativa específica és de moment un colador perquè l’activitat proliferi sense gairebé barreres. Perquè els actuals operadors acaten unes normes vigents (per instal·lar obradors comercials o fins i tot industrials, en funció de les seves característiques i funció) que no preveien un model amb aquest creixement exponencial.

L’ajuntament anunciarà aquest divendres abans del ple municipal alguna novetat al respecte, després d’haver promès la setmana passada un pla de xoc per posar ordre al nou sector. No tan nou, segons afirma Carlos Cervera, des de Projectum, una de les empreses d’enginyeria i disseny que projecten aquests negocis, entre molts altres, a la capital catalana. Calculen que ja n’operen almenys una desena, tot i que les que han creat tenen a tot estirar vuit cuines. Amb aquest format, l’expert assegura que el negoci pot quallar a la ciutat complint la regulació vigent, agilitant els processos logístics que requereix el ‘delivery’, i sense causar molèsties veïnals amb la deguda tecnologia i aïllament. La norma vigent no especifica el gran límit per a l’activitat industrial, tret que aquesta no pot donar servei al públic sinó a tercers (com en el cas de les plataformes de repartiment).

Noves tendències accelerades

Adverteix també que les opcions de restauració s’estan diversificant acceleradament per la pandèmia, fins i tot amb nous restaurants que es dissenyen amb dos accessos, un per a l’oferta tradicional i un altre per al repartiment a domicili; o els que assagen propostes virtuals a domicili abans d’atrevir-se a crear un restaurant físic. Tot i que considera que són fórmules que ja eren imparables abans de la crisi sanitària, com s’ha vist en altres països.

En aquest marc, el nou muntatge de Not so Dark (en contraposició al fosc model anglosaxó de cuines alternatives sorgides fora dels restaurants) ja és operatiu des de fa uns dies a la zona alta de la mà de la potent empresa francesa que l’ha desenvolupat al país veí i té un pla de creixement de 30 noves macrocuines a Europa al llarg d’aquest any. Segons l’ACN, a Barcelona allotgen sis marques virtuals amb capacitat de preparar diàriament uns 2.000 àpats.

Oposició frontal

Notícies relacionades

L’evolució d’aquesta tendència cap a creixents dimensions sembla haver sigut la gasolina que ha encès ara les alertes. Els veïns de la Verneda han organitzat una concentració a la plaça de la Palmera contra el projecte del 204 del carrer de Puigcerdà, que rebutgen de ple. «No el volem al barri, en una zona residencial on vivim moltes persones», va explicar un portaveu. El col·lectiu, que compta amb el recolzament dels partits de l’oposició i d’altres veïnats afectats, ha volgut protestar contra la concessió de llicències al respecte, al considerar que «afecten el benestar dels veïns». Tot i que l’ajuntament no ha parat aquest projecte perquè acata el que hi ha establert en el seu comunicat d’obres, els residents sí que ho han fet de facto. «Cada vegada que arriben camions amb material o grues els veïns impedim pacíficament que descarreguin», indiquen, disconformes amb l’estratègia del districte de Sant Martí, que aposta per abordar el problema des de la mobilitat, diuen.

La firma Cooklane, que desenvolupa cuines de lloguer per dedicar al menjar de repartiment i està darrere d’aquest projecte i el de les Corts (paralitzat) defensa la seva tasca per «ajudar els restauradors a sobreviure, crear llocs de treball i enriquir l’oferta». Un portaveu insisteix que compleixen les «regulacions locals» de construcció, salut i medi ambient millorant «l’eficiència logística de les plataformes de repartiment» i combatran «prejudicis erronis», amb una «contribució positiva a la societat».