SOLIDARITAT A BCN

Una porta sempre oberta a la Nau Bostik

Una porta sempre oberta a la Nau Bostik
  • L’espai comunitari de la Sagrera ha estrenat la residència Asid, una llar per a joves migrants sense referents que participen en el projecte lingüístic Prollema.

  • La iniciativa va néixer per formar aquests joves com a professors de la seva llengua materna perquè fessin xarxa, però se’n van adonar que el més gran dels seus problemes era la falta de sostre.

Es llegeix en minuts

Totes les sales tenen un nom. Un nom i una història, o un nom amb història, depèn de com es miri. La primera d’aquest ala de la vella i acolorida fàbrica rep el d’Aureli Gandul. És un dels veïns de la Sagrera que va participar activament en la recuperació i reobertura de la nau i l’encarregat d’obrir les portes cada matí. Un dels imprescindibles d’aquest miracle anomenat Nau Bostik, que fa anys i ho celebra amb la seva gent. Amb totes les precaucions, però amb la seva gent. Són dos quarts de deu del matí i l’Aureli deixa una safateta a la taula de l’agradable i espectacular sala, forrada amb una foto immensa i marxa, somrient amb els ulls, sota la mascareta, un gest –un altre– que emociona la Chaimae, una de les dues joves que viu a aquesta ala de la Bostik, en el seu cas fent una residència lingüística, no artística.

«El millor de ser aquí és que et fan sentir com una més; sentir que formes part d’aquest projecte», explica desbordant d’agraïment i energia aquesta jove de 24 anys, que va arribar «fa un any i quatre mesos» a Barcelona sola, des del poble del nord del Marroc on va néixer i es va criar. Va venir perquè volia estudiar. «Volia decidir el meu futur per mi mateixa», resumeix asseguda al costat del Brahim, un jove d’origen berber de 20 anys amb qui comparteix projecte, i David Garcia Savalls, el pare de Prollema, iniciativa que els uneix (i acompanya).

El Brahim i la Chaimae van formar part de la cinquena edició de Prollema, experiència que forma com a professors de la seva llengua materna joves de diferents orígens que viuen sols aBarcelona sense xarxa ni recursos, moltes vegades (gairebé totes) també sense llar (en només tres anys s’ha duplicat el nombre de joves sense llar a Barcelona). De fer voltes a aquesta idea –ensenyar la seva llengua els apoderava i els donava uns petits ingressos, però el seu principal problema era la falta de sostre– va néixer la residència lingüística. ¿Si hi havia artistes que creaven a la Bostik que hi tenien una residència, per què no podien tenir un espai també els joves que hi ensenyaven idiomes? Van proposar la idea als gestors de la Nau Bostik i la van acollir amb entusiasme. La jove i enèrgica Chaimae –l’única noia de l’última edició de Prollema– és la primera resident d’una habitació a què també han posat nom, per descomptat: Asid. Un altre nom amb història. ‘Asid’ significa llum i l’habitació, que s’obre gairebé com una altra obra d’art rere una porta oberta a la descomunal fotografia que forra la paret, no pot ser més lluminosa, malgrat el dia gris. És una habitació petita, perfectament endreçada, on la jove professora de dariya guarda les seves poques pertinences; els seus llibres. Està llegint ‘Sempre han parlat per nosaltres’, de Najat el Hachmi.

Confiança en ella mateixa

Entre les moltes coses que li ha donat Prollema i que la Chaimae explica amb facilitat i il·lusió, destaca, principalment perquè es fa evident a l’escoltar-la, la confiança en ella mateixa. «Ara tinc alumnes. Persones que confien en mi perquè els ensenyi. Vam acabar el curs l’any passat i hem continuat amb les classes pel nostre compte perquè estem bé juntes i, a més, ens hem fet amigues», explica orgullosa, emocionada i generosa. Una de les seves dues alumnes actuals és professora i l’altra treballa amb refugiats. En el curs oficial els va ensenyar les paraules bàsiques en dariya: a saludar-se, acomiadar-se... però ara recreen situacions del dia a dia d’aquestes dues professionals i la Chaimae els dona recursos per comunicar-se amb els seus alumnes o les seves famílies. Trucs per connectar-hi, com fan elles.

Tot i que només porta un any i quatre mesos a Barcelona, la Chaimae parla un espanyol fluid i té ganes d’aprendre català. D’objectius no n’hi falten.

Et pot interesar

«Només vull treballar»

El Brahim va arribar a la Nau Bostik gràcies a un educador de carrer que s’hi va acostar quan dormia en Montjuïc, sol, i li va passar el contacte del David, de qui tant la Chaimae com el Brahim parlen amb autèntica devoció. El jove va arribar a Europa sent encara menor. Fins a la majoria d’edat va viure tutelat al País Basc, però va venir a Barcelona buscant feina. El que més valora d’aquest espai –el seu lloc de referència absolut a Barcelona– són «les mirades». Que el mirin com un més. «Com una persona», matisa. No amb aquesta desconfiança amb què tantes vegades s’ha sentit observat, no només durant els quatre mesos que va dormir a la muntanya amb un sac. «Et veien mullat per la pluja i et miraven com un animal, no com una persona», recorda, dolgut, el jove. «He fet moltes pràctiques i voluntariat, però el que necessito ara és treballar. Del que sigui», repeteix el jove, que, com la Chaimae, aprofita qualsevol oportunitat que li ofereixen per fer xarxa. A banda de Prollema (i gràcies a Prollema) participen en un taller de podcast de l’Espai Avinyó, per exemple. El Brahim ha viscut amb dues famílies d’acollida a través de laFundació Migra Studium de qui guarda un bonic record i ara ho fa en un pis del Casal dels Infants.