Barcelonejant

Paraula de Vilasanjuan

  • Una visita al despatx de l’executiu de l’Institut Global de Barcelona per saber-ne més de vacunacions

  • Miquel Roca viatjava a Madrid per dinar al Congrés pel 23-F quan va trepitjar l’actor Marc Martínez

Es llegeix en minuts

Visito Rafa Vilasanjuan amb qui vaig coincidir a la ràdio fa molts anys. Llavors ell feia de periodista esportiu sota la batuta de José Maria García. Era dels pocs que parlaven anglès i francès i, és clar, aviat se’l van emportar els organitzadors dels Jocs Olímpics de Barcelona. Després va treballar als d’Atlanta, als EUA, i així fins arribar a ser el primer secretari general no francès de Metges sense Fronteres de tot el món. Després el va fitxar el CCCB i ara és el director d’Anàlisi i Desenvolupament Global de l’Institut de Salut Global de Barcelona. Un currículum esplèndid, un home fantàstic i l’únic espanyol que forma part dels 28 exclusius membres del comitè executiu de l’associació per a la vacunació mundial anomenat Aliança GAVI, fundada per Bill Gates.

És a dir, una de les persones que està més al corrent de l’estat de les vacunes en tot el planeta. Vilasanjuan, que comunica com ningú, m’explica des del seu despatx al costat del Clínic que, a la tardor, no a l’estiu, a Espanya podem arribar al 70% dels vacunats, que hi ha un problema de producció però que estarà resolt en els pròxims mesos, que en dues setmanes s’aprovarà una nova vacuna, que, sense la compra conjunta, Europa hagués sigut un desastre i que cal invertir més en investigació. Conclusió: si només parlessin experts com Vilasanjuan tot ho entendríem millor.

Visita a la capital

Dimarts, camí de Madrid, viatjaven al mateix vagó de l’AVE, l’advocat Miquel Roca i l’actor Marc Martínez. Un anava als actes del 40è aniversari del 23-F i l’altre al programa ‘Late Motiv’ de Buenafuente. En un moment donat, l’expolític s’aixeca i, sense adonar-se’n, trepitja el dit gros del peu de l’actor. Tot va anar tan ràpid que els va agafar per sorpresa tots dos, però mentre el Marc ja estava fent un tuit, se li va acostar Miquel Roca per demanar-li amablement disculpes i el tuit va ser cortès.

Per cert, que a Roca el vam veure després per les teles amb el Rei, el president del Govern i altres autoritats al Saló dels Passos Perduts, però no ens van mostrar el dinar privat que van celebrar en una sala del Congrés dels Diputats. Això sí, sabem que no van parlar del Rei. De l’emèrit, és clar...

Mentrestant, el Marc, que ara triomfa amb la sèrie ‘Hache’ de Netflix i a qui aviat veurem a la pel·lícula ‘Life is life’ de Dani de la Torre, m’explica que va haver de deixar el teatre perquè no dona per viure i això que la seva magnífica obra ‘Mal Martínez’ va ser un èxit els tres anys que va estar en escena. Dono fe que era una exhibició de talent. En fi, que ara viu a Argentona perquè així pot dedicar part del seu temps a fer d’horticultor mentre comparteix vida i fills, Mia i Bruc, amb l’actriu Sara Espígul i té en el més gran, León, un altre gran artista a qui ara li ha agafat pel Barça. És a dir, com el pare i l’avi. Per cert, a Sara Espígul l’estem veient a la sèrie de TV-3, ‘Com si fos ahir’, la disfrutem a la sèrie ‘El Crac’ i d’altres, però la trobem a faltar al teatre. Encara recordem la gran interpretació que va fer ara fa deu anys a ‘Una vella coneguda olor’, de Josep Maria Benet i Jornet.

Jazz i Enciclopèdia 

Notícies relacionades

Aquell mateix dimarts, a la tarda, vaig assistir a la presentació dels tres premis de la Nit de Santa Llúcia. De camí, vaig observar com tapiaven les principals botigues del passeig de Gràcia, però em vaig relaxar a l’entrar al jardí interior de l’Hotel Casa Mimosa de l’Eixample. Només entrar, la directora editorial del Grup Enciclopèdia, Ester Pujol, és feliç de poder fer un acte amb escriptors, amb música i a l’aire lliure.

És veritat que la Covid redueix el nombre d’assistents, però que s’agraeix aquesta incipient tornada a la normalitat i gratifica també escoltar poesia o lectures de llibres com van fer els premiats Miquel Desclot, Anna Gas o Víctor García Tur, amb la magnífica presentació de Míriam Cano. L’acte va arrencar amb unes breus paraules del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que va reivindicar el valor de la cultura i la literatura. Això sí, va haver de sortir cames ajudeu-me camí de la presó. Tal qual.