SINISTRALITAT

L’any dels ‘Fitipaldis’

Molts conductors van prémer l’accelerador gràcies que els carrers estaven inusualment buits

El nombre de sinistres va caure un 38% i el de persones mortes va passar de 22 a 14, la meitat, motoristes

La xifra total de ferits va descendir gairebé un 40%, però els ferits greus en patinet van passar de tres a set

Les multes per excés de velocitat es van doblar el 2020 a Barcelona malgrat la davallada general de la mobilitat

L’any dels ‘Fitipaldis’

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Deia Eduard Punset que no estava demostrat que hagués de morir-se. Sabia que el seu desenllaç, com el de qualsevol altre ésser humà, era obvi. Però li servia per cridar l’atenció sobre la ciència i la necessitat de no donar les coses tan per sabudes. Aquest dimecres s’ha tornar a demostrar amb la presentació del balanç de sinistralitat a Barcelona durant l’any 1 de la pandèmia. Els accidents han baixat un 38% i la xifra de víctimes s’ha reduït gairebé un 40%. Lògic, perquè la mobilitat va descendir a causa del confinament i les restriccions. Però també revelador d’una cosa tan previsible com el que anunciava el genial divulgador: amb menys cotxes hi ha menys accidents (i també menys contaminació), i això és una cosa que ara ja tenim comprovada. El 2020, no obstant, deixa una dada tan peculiar com inquietant: les sancions per excés de velocitat, sense que la Guàrdia Urbana fes res diferent respecte al 2019, es van multiplicar gairebé per dos.

És un any que convida poc a la comparació, però que demostra que una Barcelona amb menys circulació (no s’ha fet la mitjana anual però es va arribar a un 90% menys de trànsit en els moments cabdals i ara estem una mica per sobre del 10% menys respecte a abans de la pandèmia) és una ciutat amb menys morts i ferits greus, amb menys famílies destrossades, amb menys baixes laborals. Es va passar d’11.832 ferits a 7.205 (-39,11%, però, compte, perquè els patinadors greus passen de tres a set) i de 22 a 14 víctimes mortals (la meitat eren motoristes) en un total de 5.715 accidents (9.215, l’any anterior). Són 15,6 sinistres diaris, que continuen sent molts en una urbs que busca situar-se com a referent mundial de l’urbanisme amable i pacificat. Cal destacar també el grau d’implicació dels diferents mitjans de transport, ideal per als que els agrada repartir culpes, una cosa que té poc sentit en una societat que cada vegada aposta més per la intermodalitat, és a dir, a estones caminar, ara en bus, després en bici i demà agafo la moto. En qualsevol cas, dels 10.855 vehicles implicats, el 36% són turismes, el 37,7% són motos, el 5,7% són bicicletes i el 4,4% són vehicles de mobilitat personal (patinets i companyia).

Soledat i relaxació

Respecte de la velocitat, el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, ha assegurat que la policia local no va intensificar la vigilància durant el 2020. És a dir, es van fer els mateixos controls i es van utilitzar els mateixos radars. En aquest context, i malgrat que hi va haver setmanes en què el carrer semblava una pel·lícula de catàstrofes (que una mica ho era), les sancions per córrer massa van passar de 347.173 a 604.104, gairebé el doble. Són 1.655 cada dia. El diagnòstic municipal és que molts conductors, amb les grans artèries buides, van emocionar-se i van prémer l’accelerador molt més del compte.

La demostració de fins a quin punt la davallada de trànsit va relaxar el conductors està en el repartiment per mesos. Segons dades de la Urbana, el 56% de les sancions per córrer massa es van imposar en els mesos de més restricció: el març, l’abril i el maig. Tot, amb certa ajuda de la configuració semafòrica de la capital catalana, amb una onada verda a grans carrers (Aragó, Balmes, Aribau, Gran Via...) que convida a superar folgadament els 50 quilòmetres per hora. Adrià Gomila, director de Mobilitat, ha avançat la intenció de modificar aquest sistema, cosa que ja s’ha fet, per exemple, a Consell de Cent.

Notícies relacionades

Com cada any, el balanç de sinistralitat s’acompanya de les zones de concentració d’accidents, els mal anomenats ‘punts negres’. No ho són només per una raó evident: solen ser els llocs en què hi ha més trànsit, així que a més de la configuració de la via, que sempre pot ajudar que la xifra incrementi, és lògic que si hi ha més cotxes hi hagi més xocs. Són, per aquest ordre, Aragó-Balmes (19), Gran Via-Amadeu Oller (15), l’entorn de Gran Via, 583 (14), i els encreuaments d’Aragó amb passeig de Gràcia i Calàbria (13). Aragó està en la meitat dels 12 llocs més accidentats durant el 2020. Cal veure si la recent instal·lació d’un carril bici ajuda a suavitzar la cosa.

Per tot això, la Urbana iniciarà una crua campanya per mirar d’arribar a la consciència de la ciutadania. Ho faran a través de vídeos d’accidents reals, com el compartit dimecres al matí a la roda de premsa. Es tracta d’un xoc frontolateral entre un vehicle i una moto. El cotxe baixava Balmes i la moto anava per la Diagonal. Ho va gravar tot un turista amb la càmera instal·lada al frontal del vehicle, el desenllaç va ser fatal.