Ple municipal

Barcelona aprova els pressupostos del 2021 amb el tripartit de convidat fantasma

  • Els comptes de la ciutat tiren endavant amb el recolzament de Bcomú, el PSC, ERC i el grup de Valls

  • JxCat i Ciutadans voten en contra i denuncien que comuns, socialistes i republicans consoliden la seva aliança

  • Les ordenances fiscals prosperen malgrat el ‘no’ d’Artadi, Guilarte i Bou, i l’abstenció de Barcelona pel Canvi

BARCELONA 23 12 2020 Barcelona   Pleno muinicipal de Barcelona  En la foto Ada Colau en el minuto silencio por la violencia  machista  FOTO de RICARD CUGAT

BARCELONA 23 12 2020 Barcelona Pleno muinicipal de Barcelona En la foto Ada Colau en el minuto silencio por la violencia machista FOTO de RICARD CUGAT

Es llegeix en minuts

Barcelona tanca el seu pitjor any amb un acord de pressupostos que ha permès aprovar-los amb una àmplia majoria: 30 dels 41 regidors de la ciutat, els de Barcelona en Comú, el PSC, ERC i Barcelona pel Canvi, han votat a favor dels comptes aquest dimecres en el ple municipal, l’últim que se celebra l’any del coronavirus. En vista de la situació podia plantejar-se una resposta fins i tot més compartida. Potser podria haver-se donat la unanimitat, podria pensar un ciutadà. Però ni el Nadal té aquest efecte en la política. Les ordenances fiscals per al 2021, congelades per al pròxim exercici, han prosperat amb el suport de Bcomú, el PSC i ERC, el rebuig de JxCat, Ciutadans i el PP i l’abstenció de Barcelona pel Canvi.

El volum del projecte de pressupostos, que arribaran a la xifra rècord de 3.200 milions d’euros, és possible gràcies a la desaparició de limitacions que han permès accedir a més recursos. L’austeritat europea que es va imposar a les institucions arran de la crisi del 2008 s’ha desdibuixat arran de la crisi actual. L’ajuntament podrà endeutar-se i accedir als seus estalvis, i mirarà amb això de pal·liar els efectes de la crisi sanitària de la Covid-19, que ha canviat la vida dels barcelonins, que l’ha interromput en diversos sentits, i que ha generat una aturada econòmica de conseqüències encara difícils de delimitar.

El pacte de diumenge

Però tot això ha quedat relativament en segon lloc, perquè el protagonista del debat del ple municipal sobre els pressupostos per al 2021 ha sigut la figura d’un hipotètic tripartit entre el món dels comuns, el PSC i ERC, els tres grups que van tancar un acord sobre els comptes barcelonins, que va ser presentat diumenge. Tres grups que ja havien acordat els pressupostos per al 2020. Llavors, van tenir un quart soci de la votació: JxCat. Aquesta vegada, els postconvergents han optat pel no.

Elsa Artadi ha assegurat que aquests no són els pressupostos que Barcelona necessitava: «És un pressupost continuista, conservador, no pren riscos ni innova. Són receptes antigues i errònies». I ha abonat la tesi que un tripartit s’està formant. Una cosa que no sorprèn amb la carrera a les eleccions autonòmica del 14 de febrer en marxa. S’entén que JxCat estén la idea que el tripartit és possible en la Generalitat ben aviat. De fet ha argumentat que ja existeix a Barcelona –«Colau, Collboni i Maragall», ha precisat– i en el Congrés: «Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Gabriel Rufián». «Ens hauria agradat que ERC hagués estat al costat del rigor. No era el moment de preocupar-nos només per fer-nos una foto. Esteu massa acostumats a pagar per endavant a canvi de res», ha retret als republicans. Artadi ha declarat: «Ens erigim en alternativa». També ha denunciat que Valls participi del pacte.

Perquè Barcelona pel Canvi ha sigut el quart soci aquesta vegada. Relativament inesperat. Manuel Valls ha remarcat que no li importa tant que no el convidessin a la foto que l’alcaldessa, Ada Colau, i el cap de files del seu soci de govern, Jaume Collboni, es van fer amb Ernest Maragall diumenge.

El tripartit ja havia sorgit de bon matí, en les declaracions a Catalunya Ràdio en les quals Colau ha defensat un pacte d’esquerra i ha considerat «esgotada» l’actual fórmula del Govern. Després ha anat apareixent. «L’excepcionalitat d’aquest any feia necessari un pressupost excepcional amb un recolzament excepcional», ha dit Collboni, que en el seu segon torn ha assegurat que si no hi hagués eleccions autonòmiques el 14 de febrer, alguns grups haurien fet un altre discurs, en al·lusió al d’Artadi. El socialista ha defensat l’acord amb ERC per ser aquest l’únic grup que garantia el sí als pressupostos i el sí a les ordenances fiscals.

El regidor de Pressupostos, Jordi Martí, ha centrat la seva intervenció en la defensa del projecte i en la necessitat de transformar el model socioeconòmic. Una idea que podria casar amb una advertència del responsable dels assumptes econòmics del grup d’ERC, Jordi Castellana: «O sortim de la crisi amb més sector públic i menys desigualtats o sortim com en el 2008, al revés».

Martí no ha centrat el seu discurs en el tripartit fantasma, com altres oradors, però sí que ha fet una al·lusió al pacte dels pressupostos com un «acord transversal a la fractura que travessa el nostre país fa massa temps». S’entén que es referia al procés. El cap de files dels republicans, Ernest Maragall, ha replicat Artadi, a la qual ha retret el seu electoralisme, i ha afirmat: «Amb aquest acord, ERC afirma i reafirma el seu rol d’alternativa»

Et pot interesar

Ciutadans no fa enemics

Luz Guilarte, cap de files de Ciutadans, ho ha rebutjat amb vehemència gairebé tot: els pressupostos, el pacte del govern amb ERC. Ha presentat una esmena a la totalitat de la gestió de Colau, ha denunciat la «consolidació del tripartit que ja està en marxa a Espanya i que pot fer-ho a Catalunya» després de les autonòmiques. I quan ja havia acabat la seva llista de queixes contra el que ha qualificat de «mala gestió, polítiques erràtiques i privilegis», ha llançat un dard a Artadi, la presidenta de l’únic grup que, com Ciutadans, ha votat no als pressupostos i a les ordenances. Es diria que Guilarte ha sentit que li usurpaven la posició: «Senyora Artadi, benvinguda als primers 10 minuts d’oposició que ha fet en dos anys». Josep Bou ha tret de nou la cara i el discurs d’empresari més que de regidor del PP. Es notava que el que li demanava el cos era votar a favor, participar d’un pla conjunt de salvació. Al final s’ha abstingut en la votació dels comptes i ha votat contra el projecte d’ordenances fiscals.