Bicis a Aragó, 27 anys després

Les coses han canviat, i tot i que el repartiment de l’espai compartit segueix molt desigual, amb més de la meitat del carrer per al qual només genera el 24% dels desplaçaments (el vehicle privat), la bici va fent bo el que anomenen trànsit induït, que traslladat a la qüestió d’aquest Barcelonejant significa que com més carril pedalable pintis, més gent anirà amb bici. Cal veure si aquest és el cas del passadís acabat d’inaugurar a Aragó, de moment, entre el passeig de Gràcia i Tarragona. En total, 2,25 quilòmetres dels cinc previstos amb començament a la Meridiana. Aquí presentem la nostra humil revisió després d’una bona estona amunt i avall.

El primer que crida l’atenció és l’amplada del carril. Molt generós, entre 160 i 280 centímetres, sense comptar els separadors. Tan espaiós, que donaria per imitar el que fan a Utrech, on pinten una franja blava amb un llamp per marcar el lloc pel qual els ciclistes poden avançar els menys destres. Però més que la folgança del pedaleig, el que crida l’atenció és la diferència de ritmes. És, amb diferència, el carrer de Barcelona en què el ciclista notarà més abisme entre la seva velocitat i la dels cotxes i les motos. En una apreciació poc científica, estem probablement a l’artèria on menys es respecta el límit dels 50 quilòmetres per hora. Així les coses, i tot i que hi ha separació, ja sigui amb motos/cotxes aparcats o contenidors, la sensació és de cert estrès. Encara més a partir de Casanova, on desapareix la segregació vertical (no les gomes del terra, que estan en tot el traçat). Alleuja el fet de tenir la vorera tan a prop, on el ritme de vianant et reconcilia amb la ciutat. Potser el truc sigui centrar-se en la banda de qui camina i només fer cas de la del motor quan arribin les cruïlles amb gir de cotxe a l’esquerra i t’assalti, perquè t’ha d’assaltar, el dubte de si el cotxe t’ha vist venir i si respecta la teva prioritat de pas.

Bicis tranquil·les

N’hi ha prou de baixar Consell de Cent per comprovar que important és l’entorn per pedalar sense tensió, sensació, per cert, que ha de ser aplicable als nens, a les persones grans, a tothom qui no vagi amb vehicle privat. I no, més carrils de cotxe no implica que hagis d’anar més de pressa. Del passeig de Gràcia fins a Tarragona per Aragó, uns set minuts i mig amb bici. El mateix traçat però en sentit contrari per Consell de Cent –un parell de illes menys perquè hi ha el parc de Joan Miró–, gairebé un minut per sota i, en molts trams, amb només un carril per als cotxes. La diferència clau: la sincronització dels semàfors, molt més favorable per a la bici a la via en sentit Besòs, amb només un parell de parades per quatre o cinc en el cas d’Aragó. Per sort no fiquem la Diagonal en l’equació. Allà gairebé val més la pena caminar amb la bicicleta al costat.

Notícies relacionades

Montserrat sedueix el turista

BCN s’obre que la Guàrdia Urbana usi pistoles elèctriques des de l’estiu

Que sigui tan ample, i en una ciutat tan donada a la picaresca ‘low cost’, genera dos problemes que eren esperables en vista del que passa a la resta de la la xarxa de carril bici de Barcelona. D’una banda, són nombrosos els ciclistes i patinadors que utilitzen el vial en sentit contrari, amb el risc que suposa, sobretot, a les cruïlles en què el cotxe pot tombar a l’esquerra. I per l’altra, al passadís acabat d’estrenar cap perfectament una furgoneta, i això, en una ciutat de (afortunadament) tant petit comerç, és mala cosa.

Hi ha altres coses menors, com qui va a buscar la moto i encara no té l’hàbit de mirar si ve una bici; la sortida de cotxes dels aparcaments, amb la mania d’esperar amb mig morro a la calçada i, en aquest cas, amb tot el cos al vial ciclista, i el pas de vianants de la rambla de Catalunya, tallat per la meitat a la banda sud per la presència de la graella de sortida del carril bici, que genera un fugaç mestissatge entre vianants i ciclistes durant el vermell per al trànsit. En resum, Barcelona inclou per fi la bici en l’únic gran eix que es resistia al ciclisme urbà. Un petit pas per al ciclista, un gran pas per a la mobilitat sostenible.