Els tres ensurts del Museu de Cera de Barcelona

Cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Els militars liderats pel general Antonio Tejero entren al Congrés dels Diputats. «‘Se sienten, ¡coño!’» i tota aquesta successió d’esdeveniments que no repetirem però que, en resum, va acabar amb l’assalt frustrat. Un any després, el Museu de Cera de Barcelona obre amb normalitat. Tot bé, les estàtues al seu lloc, els visitants pels passadissos. Fins que tres nostàlgics del franquisme aprofiten l’efemèride i entren a l’edifici llançant proclames de clar tint feixista. Però la cosa no queda allà, van carregats amb gasolina, es dirigeixen a la figura del rei Joan Carles, la tiren a terra la ruixen de combustible i li calen foc. El monarca de cera va sucumbir a les flames. Es va poder salvar bona part del seu cos, però va ser necessari canviar-li la cara i les mans. Mentre la figura cremava, van llançar octavilles en què es podia llegir ‘mort al Rei, mort a la democràcia, visca Tejero.’

Tres mesos després, el Govern Civil informava de la detenció de 16 joves membres del Frente de la Juventud, acusats d’empastifar el monarca, del llançament d’un còctel molotov a la seu de Convergència Democràtica de Catalunya del carrer d’Astúries i d’insults i agressions a diversos alumnes de l’Institut Italià de Cultura. El novembre d’aquell any, l’Audiència Nacional va condemnar alguns d’ells a un any de presó i multes diverses per delictes d’estrall i incendi. Joan Carles, una vegada restaurat, va tornar a la seva sala de caps d’Estat, on compartia estada amb la reina Sofia i amb Francisco Franco, i no gaire lluny de Hitler, Arafat i dels presidents Pujol i Tarradellas. Peculiar barreja.

Sobresalt nocturn

Un any abans de l’atac a la figura del Borbó, un jove va aprofitar el tragí del tancament del museu per amagar-se en una de les habitacions. Entrada la nit, el vigilant va sentir sorolls. Custodiar un museu de cera de normal ja ha de donar una mica de mal rotllo. De fet, la que va ser directora durant molts anys, Carmina Vall Petipierre, tenia un despatx a l’interior de l’edifici, però va acabar per traslladar-lo perquè hi sentia males vibracions. El cas és que l’encarregat de seguretat, llanterna i porra en mà (aquest home tindria avui una magnífica entrevista), es va endinsar al museu per detectar l’origen de tant enrenou. Poseu-vos en situació: mitjanit, foscor, un tust misteriós, caminar al costat de les estàtues de Frankenstein, l’home llop i Dalí, que en la seva versió de cera tenia ulls com boles de Nadal. A l’arribar al saló Gòtic es va trobar la barrabassada. Caps per terra. Un jove turista (es diu que amb problemes amb les drogues i no queda clar si era holandès o alemany) que havia robat la capa i l’espasa a Jaume I va començar a decapitar figures com si no hi hagués demà. Va ser una matança. Entre les víctimes, Cristòfor Colom i Ramon Llull. Aquesta habitació, per cert, amb un magistral joc de miralls, és una de les que millor demostra la traça d’Alarcón en matèria escenogràfica. Va treballar en més de 200 pel·lícules i va rebre tots els premis possibles de la indústria del cine nacional. Per alguna cosa devia ser.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

El tercer sobresalt té a veure amb Charles Manson, un assassí que malgrat la seva maldat ha deixat una reguera de fanàtics per tot el planeta, el pòsit que queda de la seva secta. Un d’ells va venir a Barcelona. O ja vivia aquí, no queda clar... El fet és que el susdit va voler emportar-se un record del malvat i li va arrencar una cama. Quan anava a abandonar l’edifici, un dels vigilants es va adonar que sota de l’abric destacava una protuberància fora del comú. Va encertar. Després de cridar-li l’atenció, l’home va treure l’extremitat i Manson va poder caminar de nou.

Hi ha hagut anècdotes menors, com la mania que tenien els visitants de pujar la faldilla a Marc Antoni per veure si estava ben dotat o els fidels que aprofitaven el Joan Pau II de cera per posar-s’hi de genolls. Ara el museu inicia una nova vida amb Rosalía, Greta Thunberg, Floquet de Neu, Barack Obama i Pau Gasol. Material de sobra perquè comencin a ploure les anècdotes.