GRUP D'EXPERTS

BCN estudiarà com reduir la pèrdua de sorra de les platges

Cada any, el mar s'emporta uns 40.000 metres quadrats de sediments del litoral de la ciutat

El ministeri va aportar fa una dècada 850.000 metres cúbics dels quals el 70% s'han perdut

BCN estudiarà com reduir la pèrdua de sorra de les platges

JORDI COTRINA

Es llegeix en minuts

Toni Sust

Cada any, el mar s’emporta uns 40.000 metres quadrats de les platges de Barcelona. Cada any, l’Ajuntament trasllada entre 6.000 i 8.000 metres de sediments que s’acumulen al Port Olímpic i els reparteix en diferents punts. La reposició, per tant, és insuficient. 

L’erosió retalla la zona de sorra disponible i la redueix per sota del que es considera imprescindible per mantenir l’ús recreatiu de l’espai i per garantir la protecció de les infraestructures que hi ha terra endins. L’espai mínim està fixat en 25 metres de platja. Les càmeres que el CSIC té col·locades a la Torre Mapfre permeten analitzar la línia de costa i avisen quan la franja baixa dels 25 metres: l’indicador passa de vermell a verd. En moltes platges, el color varia perquè el mar s’endú i porta sorra. En algunes, com la Mar Bella, sempre està en vermell.

El consistori tanca la zona de la duna de la Mar Bella perquè el mal temps la va fer malbé i suposa un perill per als passejants

En els últims dies s’han vist els problemes que pot suposar la combinació del mal temps amb la falta de sorra. L’ajuntament ha tancat la zona de la duna de la platja de la Mar Bella perquè el temporal n’ha deixat al descobert els fonaments i hi ha risc que els passejants caiguin. La platja de Sant Sebastià ha perdut tres metres de sorra i va acabar al passeig marítim. I a la platja de Sant Miquel, va quedar al descobert una canonada en la qual s’està treballant.

Platges artificials 

Les platges de Barcelona són essencialment artificials, nascudes en data olímpica, l’any 1992. Davant el problema evident de la falta de sorra, el Govern central va contribuir-hi amb 850.000 metres cúbics entre el 2009 (100.000 m3), extrets de Premià i el Masnou. Una dècada més tard, el mar se n’ha empassat un 70%. 

La pèrdua de sorra de les platges de Barcelona entre el 2009 i el 2019 ha sigut d’un 85% a la Mar Bella; d’un 72% a la del Llevant, d’un 71% a Nova Icària i d’un 58% a la Nova Mar Bella. L’única que n’ha perdut menys, amb només un 5%, és la de Somorrostro.

El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, ha presentat aquest dilluns un grup d’experts creat precisament per estudiar les opcions que té la ciutat per gestionar les platges. Quin és el camí que s’ha de continuar per acabar amb la situació actual. Badia ha afirmat que fins que hi hagi un model de gestió sostenible caldrà una altra gran aportació de sorra com la de fa 10 anys. El grup es marca l’horitzó d’un any per debatre la qüestió. El novembre del 2021 s’obrirà aquest debat a la ciutadania.  

Et pot interesar

El col·lectiu està integrat per professionals relacionats amb l’àmbit de la gestió i direcció de projectes de costa i canvi climàtic, vinculats amb diferents centres d’investigació, universitats i entitats, així com per professionals de diferents àrees de l’ajuntament. Paral·lelament, s’ha creat un grup de seguiment amb membres de la Demarcació de costes de Catalunya, de la Generalitat i de l’AMB.

La compensació per les factures estimades de l’aigua es pot retardar fins al gener

El pols entre el govern d’Ada Colau i Agbar per la pujada del cost de la factura de l’aigua fa uns mesos encara es manté, tot i que sigui no ja per la quantitat que va cobrar de més sinó per qui en va tenir la culpa. Badia, que fa unes setmanes va informar que les 340.000 llars que van pagar de més 7,4 milions d’euros es veurien compensats abans de desembre, ha informat aquest dilluns que Aigües de Barcelona (la companyia que integren Agbar, amb un 75% i un 15%, respectivament, Criteria i l’AMB) podria acabar de tornar el percebut de més al gener. Badia ha afegit que l’AMB ha demanat a la companyia que informi degudament els afectats i que ha aprovat un decret per reclamar-ho. A més, el regidor ha afirmat que li consta que l’empresa ha explicat a alguns usuaris que l’augment va ser per la taxa de residus encunyada pel govern d’Ada Colau i ho ha tornat a negar. Badia ha insistit que l’increment es va deure que pel confinament no hi va haver lectures reals durant mesos i es va cobrar en un sol mes l’increment del consum real. Una fórmula que va afectar la quantitat que es paga pel cànon de l’aigua, el consum i el clavegueram, però no la taxa de residus.