TREBALL INTERMINABLE

La Sindicatura detecta sobrecostos del 251% en la construcció de la línia 9 del metro

L'òrgan fiscalitzador apunta també que el termini d'execució de les obres s'ha excedit en 10 anys i encara no s'han acabat

Les obres de la línia 9 del metro a la plaça de Sanllehy.

Les obres de la línia 9 del metro a la plaça de Sanllehy. / RICARD CUGAT

Es llegeix en minuts

EFE

La Sindicatura de Comptes ha detectat uns sobrecostos en la construcció de la línia 9 del metro de Barcelona que, a 31 de desembre del 2016, arribaven al 251,5% del cost dels encàrrecs previstos inicialment.

La Sindicatura ha emès un informe de fiscalització de la línia 9 que apunta que el 31 de desembre del 2016 el cost de construcció, 6.916,47 milions d’euros, superava en 4.949,01 milions, un 251,5%, el cost previst en els encàrrecs inicials de la línia 9 efectuats fins a l’exercici 2002, 1.967,46 milions.

A més, aquest òrgan fiscalitzador apunta que el termini d’execució de les obres s’havia excedit en 10 anys i encara no estaven acabades.

La construcció de la línia 9 va ser encarregada per la Generalitat a l’empresa pública d’infraestructures Gisa l’any 2000, i l’any 2003, coincidint amb l’inici de les obres, el Govern va atribuir a Ifercat, empresa administradora de les infraestructures ferroviàries de la Generalitat, el caràcter d’administrador únic de la línia 9 i responsable de la seva construcció i manteniment.

16 informes

En la seva activitat fiscalitzadora, la Sindicatura de Comptes ha emès un total de 16 informes de regularitat sobre les empreses Gisa, actualment denominada Infrestructures.cat, i Ifercat corresponents als exercicis del 2000 al 2014 amb l’objectiu de revisar els comptes anuals i del compliment de la legalitat en matèria de contractació administrativa.

En les conclusions generals del seu informe, la Sindicatura apunta que fins al 31 de desembre del 2016 per a l’execució de la línia 9 es van adjudicar 1.093 contractes per 13.102,80 milions d’euros, dels quals 2.917,76 milions corresponen a adjudicacions d’obra pressupostària i a les seves modificacions i 9.837,32 milions als contractes de concessió d’obra de les estacions.

A més, es van adjudicar serveis i subministraments per 347,72 milions.

Pel que fa a contractes de concessions, 2.152,82 milions corresponien a les obres que les concessionàries havien d’executar i 7.684,50 milions, a la resta de costos derivats de la concessió, com ara interessos, manteniment, reposició i administració.

A partir de la fiscalització realitzada, la Sindicatura ha determinat que el cost de construcció de la línia 9 a 31 de desembre del 2016 ascendia a 6.916,47 milions, import que incloïa el cost de la inversió (4.796,23 milions) més els costos financers (2.120,24 milions), tant de les obres pressupostades com de les concessionardes.

A 31 de desembre del 2016, el cost de construcció, 6.916,47 milions, superava en 4.949,01 milions el cost previst en els encàrrecs inicials de la línia 9 realitzats fins a l’exercici 2002.

L’UTE adjudicatària

A l’informe, la Sindicatura destaca, entre altres coses, que l’Oficina Tècnica d’Avaluació, des de juny del 2011 fins al novembre del 2015, data en què va ser suprimida, era la responsable d’avaluar les ofertes presentades pels licitadors i d’elevar la proposta a la mesa de contractació.

Et pot interesar

Entre les observacions realitzades, la Sindicatura qüestiona la seva feina en les observacions corresponents a la insuficient justificació de la valoració de les ofertes tècniques, a la insuficient motivació de l’exclusió de les ofertes en valors anormals o desproporcionats i a l’adopció de la decisió d’exclusió quan correspon a l’òrgan de contractació.

També destaca que, en el moment de l’adjudicació d’un contracte de serveis per a l’assistència tècnica per a l’enginyeria d’integració dels sistemes i infraestructures i coordinació de proves de la línia 9 per import de 0,64 milions, es podria haver incorregut en la prohibició de contractar d’un article de la llei de contractes del sector públic, ja que, en el moment de la seva adjudicació, Joan Lluís Quer era president d’Infraestructures.cat i administrador únic d’una de les empresa que formaven part de l’UTE adjudicatària.