quo vadis barcelona

Kao: «El futur de BCN passa per ajudar el sector turístic, el que més ha patit»

L'amo dels restaurants Xangai, Mr. Kao, Kao Street i Kao Dim Sum, demana una aposta decidida per l'hostaleria

Kao: «El futur de BCN passa per ajudar el sector turístic, el que més ha patit»

Robert Ramos

Es llegeix en minuts

Josep Maria Kao és molt barceloní. Va néixer a la capital catalana fa 58 anys en el si d’una família de restauradors d’origen xinès. El seu pare, Kao Tze Chien, va treballar en l’històric Gran Dragón i després va obrir Pequín pel seu compte. Kao va seguir el camí del seu progenitor: és amo dels restaurants Shangai (va agafar el relleu de Pequín), Mr. KaoKao Dim Sum, Kao Street i Kao Soldeu (aquest, a Hotel Park Piolets d’Andorra), a més de participar en el Mercat d’Autors d’Ametller Origen. Coneix bé la ciutat, que sap que ara va a un ritme més lent. Està tan indignat que decideix posar lligat de mans sota la Sagrada Família, que no ha pagat impostos fins fa molt poc, avisa Kao.

¿Com viu aquests mesos de pandèmia?

Doncs patint i amb nervis. Molt preocupat. Com tots, vaja. Vam estar en la reunió a l’Hotel Majestic convocada pel Gremi de Restauració de Barcelona a la qual van anar molts cuiners i restauradors per demanar que ens deixin obrir. La gent està molt nerviosa i pateix pel seu negoci i pel personal, perquè no poden treballar.

¿Quines solucions entreveu per superar aquesta crisi tan brutal?

Respectant de les distàncies de seguretat, podríem obrir amb un aforament màxim del 50%. Però hem d’obrir ara mateix. Hem de conviure amb el mal esperant que arribi la vacuna, però una cosa és morir-se del virus i una altra, de gana o de bogeria.

¿S’imaginava aquest malson?

En absolut. Mr. Kao és en una zona més turística [València, 271] i està tancat des del març, i els restaurants de Bonanova, Shanghai, Kao Dim Sum i Kao Street [tots al carrer del Bisbe Sivilla] anaven bé una altra vegada però els vam tornar a tancar. Aquests tres els hem reobert. En el meu cas tinc negocis de menjar per emportar [Kao Street] i treballem per al Mercat d’Autors d’Ametller Origen [Numància, 47], però la situació de molts col·legues no hi té res a veure, i per culpa de la ineficàcia dels polítics.

¿De què les acusa?

Ara mateix els hospitals corren el risc de tornar a col·lapsar-se, de quedar-se sense ucis, ¿oi? Això es deu a la mala política que s’ha fet aquests mesos, perquè ja estaven avisats després de la primera onada. També és cert que molta gent jove ha sigut molt inconscient. 

«El nostre negoci era familiar, rebia gent de Barcelona i, últimament, d’arreu del món»

Josep Maria kao

Empresari de la restauració

Barcelona ha canviat radicalment i en molts aspectes no tornarà a ser la mateixa. I vostè recordarà perfectament com era fins a mitjans de març del 2020.

Sempre ha sigut una ciutat d’acollida. No hi havia tants turistes com ara, perquè els primers van començar a arribar als anys 60 i 70, però Barcelona sempre ha rebut gent de tot el món i del país, hi ha jugat un paper bàsic el turisme, que s’ha convertit en una de les indústries més importants del país. És un factor clau de la nostra economia, molt important. I la restauració ha anat de la mà del turisme. Li poso com a exemple d’això el nostre negoci: era familiar, rebia gent de Barcelona i, en els últims anys, ha atès gent de tot el món.

La ciutat està molt tocada. ¿Com afectarà la pandèmia al seu futur? ¿Com el preveu?

Primer ens hem de recuperar de les conseqüències d’haver tancar gairebé un any sencer. I això només es pot es fer gràcies a iniciatives i propostes que vinguin de tot arreu, del Govern, de la Generalitat, de l’ajuntament... Això farà que es pugui engegar de nou perquè la gent té ganes de tornar a començar, però les administracions han de valorar el treball diari de tirar un negoci endavant.

¿Creu que aquesta la millor manera de superar la pandèmia?

La ciutat és supersingular, és molt maca, però ens falta l’aposta decidida dels polítics. Desgraciadament, amb les polítiques que han dut a terme no crec que estiguin a l’altura de Barcelona, perquè no ajuden que sigui una ciutat acollidora. I si no aposten per ella, temo un futur molt més difícil.

Parla d’aposta per la ciutat. ¿Quina seria la seva?

Primer, fent inversions i després rebaixant els impostos que hem patit durant la pandèmia, perquè si no es fa així, no ens recuperarem, ho perdrem tot. Els crèdits ICO s’han utilitzat gairebé només per pagar els impostos. És que no ens han regalat res i a sobre ens ha posat pals a les rodes. Els polítics no valoren el que és tenir un negoci tancat, per això estem tan enfadats. Estem supeditats al que ens manen des de dalt, que és no fer res, és a dir, estar tancats fins aquest dilluns.

Sembla que no hi ha cap altra opció per guanyar-se el futur col·lectiu...

Sí. El futur passa per ajudar els que més han patit, el sector del turisme en general. En primer lloc, amb beneficis fiscals que els empresaris invertiran en la seva empresa; en segon lloc, amb una rebaixa dels impostos que es pot aplicar a través d’una exempció durant almenys un any. Tot això és imprescindible per posar les empreses fora de perill, no per guanyar diners a costa dels ajuts. Li poso un exemple: si una gran empresa arriba a Barcelona i promet contractar moltes persones, segur que aconsegueix desfer-se dels impostos durant un any amb l’excusa que dona feina a molta gent. Però a Barcelona, tant els restauradors com els petits empresaris i autònoms som molts i molt petits, per això és més difícil aconseguir-ho. Si anéssim tots a l’una, seria diferent.

Et pot interesar

No el veig gaire optimista sobre la Barcelona que heretaran els seus nets...

Barcelona té un tresor que no li pot treure ningú: és una ciutat amb un nivell turístic i cultural com cap altra. Sempre serà així. Però depèn de com ho facin els polítics en els pròxims anys. Segur que els que som a baix treballarem per tornar a ser el que hem sigut, però els que siguin a dalt seran els que hauran d’apostar per la ciutat. I, sincerament, crec que ara no la valoren. L’hostaleria és imprecindible a Barcelona perquè és una destinació turística. Tan imprescindible com pot ser la Sagrada Família, que no ha pagat impostos per les obres fins fa molt poc. ¿Per què ella no i nosaltres sí, ara que hem de sortir endavant?