Així serà el renovat Port Olímpic de Barcelona

Les restriccions per la Covid-19 han deixat més clar que mai que el litoral és una via d’escapament clau per oxigenar els barcelonins. El mar, juntament amb Collserola, es converteixen en punts estratègics davant un confinament perimetral o limitació de moviments. Per això, l’ajuntament ha iniciat la macrotransformació del Port Olímpic amb una reurbanització provisional que persegueix conquerir zona de passeig i gaudi davant el mar abans de final d’any, «obrint» el que fins ara era un eix poc transitat. Aquesta primera intervenció deixa clara la voluntat que aquest tram de litoral (primer de gestió municipal des que li va ser traspassat a la primavera) es mantingui operatiu i viu durant els anys que durin les obres.

La filosofia del renovat Port Olímpic ja s’havia anat explicant: adeu al model d’oci nocturn cutre que va prendre tot el Moll de Mestral i va degradar l’ús d’aquesta infraestructura olímpica, i hola a un format centrat en l’anomenada economia blava i de gestió pública que defensa per tots els mitjans el govern municipal d’Ada Colau. Per economia blava s’entén vinculada al mar, eficient en recursos i no contaminant, incloent des d’activitats esportives fins a ciència i tecnologia. Segons el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, es crearan 200 llocs de treball en aquest àmbit, que s’instal·larà en espais del Port de Mestral i del dic d’abric, amb una partida de quatre milions d’euros. 

Ara, la redacció dels diversos projectes que integren el nou Port va prenent forma i calendari, i amb aquests les imatges virtuals d’aquest futur balcó marítim pensat en clau familiar i de conquesta ciutadana, on tant es podran fer classes de vela (presumeix el consistori), com anar a menjar en el remodelat Moll de Gregal, que «recuperarà» la gastronomia mediterrània, marinera i de qualitat.

Obres visibles i no tan visibles

Els 40 milions d’euros que s’invertiran en tota la transformació se sufragaran amb la mateixa activitat del port, en diverses partides que comencen ja per les urgents intervencions en el dic d’abric i els quatre submergits per solucionar problemes d’ultrapassament, que s’emportaran 10,6 milions d’euros. Els primers passos en marxa no són visibles in situ, ja que la construcció dels blocs de formigó es farà al Garraf i es traslladaran a Barcelona el març que ve, amb la previsió que l’obra acabi el maig del 2022.

Sí que es podran palpar des d’ara mateix els treballs per reurbanitzar provisionalment els molls, retirant aparcament en superfície i posteriorment terrasses de les discoteques, de manera que es coronin uns 10.000 metres quadrats d’ús ciutadà entre el passeig superior i inferior, on també s’instal·laran bancs i zones de descans abans que finalitzi l’any, amb una inversió de 400.000 euros, ha destacat avui dimarts la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz. La idea és que durant tot el procés el Port no quedi segrestat per les obres, sinó que el veïnat de Sant Martí i de tot Barcelona ho pugui aprofitar, en especial si es mantenen les restriccions de mobilitat actuals. 

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

El Port Olímpic que ve i que, segons Collboni, «condensa les ambicions de futur de Barcelona», tindrà entre els seus puntals la reforma del Centre Municipal d’Espelma (3,8 milions), on s’ampliarà la formació per als més petits. Aquesta suposada democratització de l’activitat nàutica inclou prioritzar els amarratges d’embarcacions petites i amb polítiques tarifàries «accessibles».

També s’ha adjudicat ja la redacció del projecte de nous accessos de l’avinguda Litoral a la cota baixa del Port, eliminant barreres i desnivells, i donant continuïtat a la Vila Olímpica. Els treballs començaran d’aquí a un any i acabaran a principis del 2023 (2,8 milions).