25 nov 2020

Anar al contingut

CONTRA LES RESTRICCIONS

Els Mossos i la Policia Nacional detecten ultradretans infiltrats en els disturbis de Barcelona

El balanç dels aldarulls: 14 detinguts, 30 ferits i diversos locals malmesos i saquejats

Descarten la participació de CDR. Els crits eren «en espanyol» i parlaven de la «'plaza San Jaime'»

Luis Antonio Rendueles

Els Mossos i la Policia Nacional detecten ultradretans infiltrats en els disturbis de Barcelona

Joan Mateu

Un grup minoritari, que la policia catalana vincula a l’entorn de l’extrema dreta, va protagonitzar la nit passada greus incidents a Barcelona al final d’una manifestació celebrada a la plaça Sant Jaume contra les noves restriccions per frenar la propagació de la pandèmia de Covid-19. Un total de 14 persones han sigut detingudes, dues de menors d’edat, i 30 persones han resultat ferides20 agents dels Mossos d’Esquadra, tres guàrdies urbans i set ciutadans– en els violents incidents que es van registrar ahir a la nit al centre de Barcelona.

La Policia Nacional també ha detectat la participació d’«elements d’ultradreta» en els disturbis de Barcelona, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO. Les seves primeres anàlisis sobre els fets apunten que aquest grup hauria mirat de passar «més desapercebut, fins i tot en la seva estètica» en la protesta i que, entre ells, hi havia persones vinculades amb «determinades portes de discoteques», «determinats mons de la nit de Barcelona» i fins i tot algun exseguidor de Cedade, un grupuscle neonazi amb seu a Barcelona dissolt oficialment als anys noranta.

Res de CDRs

En els disturbis, remarquen aquestes fonts, no s’ha detectat la participació de cap grup de CDR ni independentista. «No van participar  en aquesta història. No es va sentir cap crit en català al carrer», remarquen com a exemple. De fet, en alguns vídeos dels disturbis difosos per les xarxes socials per marques d’extrema dreta s’escolta els manifestants parlar de la «‘plaza San Jaime, en Barcelona’».

Les anàlisis de la policia apunten que la protesta a Barcelona va ser protagonitzada per «una massa heterogènia» de persones que no va estar organitzada prèviament per cap grup polític. «És un moviment social típic del segle XXI, hi ha una espurna i s’encén.  No té estructura ni organització interna. La gent que hi va ser respon a un perfil transversal. Al principi hi havia hotelers, gent emprenyada, que veu un fracàs polític i dels tècnics. Després, joves emprenyats també per no sortir. Hi havia alguns negacionistes del virus...»

En aquest ambient es van colar els grups d’ultradretans «per aprofitar i protestar contra el govern espanyol i el català», segons fonts policials. En declaracions a RAC-1 i Catalunya Ràdio, el director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, ha explicat que aquests incidents estan vinculats a grups de l’entorn de l’extrema dreta aprofiten el «malestar social» de les restriccions per «desestabilitzar» amb uns «nivells de violència elevadíssims»: «Això no ho tolerarem», ha advertit.

Ferrer ha volgut diferenciar els ciutadans que ahir, abans dels incidents, legítimament es van manifestar de forma pacífica per defensar els seus drets d’aquests grups violents. El dispositiu policial comptava amb filtres a la plaça Sant Jaume, on en la manifestació prèvia ja van detectar que algunes persones portaven material com bengales o petards de gran potència, però ha admès que no s’esperava «aquest nivell de violència».

En el transcurs d’aquests aldarulls, van ser saquejades dues botigues del centre de la ciutat, van cremar una cinquantena de contenidors i diverses furgonetes dels Mossos van quedar afectades, algunes molt malmeses. Fonts de la Policia Nacional van confirmar a EL  PERIÓDICO que en els disturbis també va participar «un grup de txarmils», joves marroquins

Una violència no prevista

Els Mossos han admès que no esperaven la violència dels disturbis i saquejos d’ahir a la nit. Alícia Moriana, comissaria de la regió metropolitana nord del cos, així ho ha reconegut en una entrevista al Canal 3/24 en què ha valorat l’operació i els fets produïts després de la protesta de col·lectius afectats per les restriccions derivades de la Covid-19. «Érem conscients que hi havia una concentració feta per xarxes i teníem sospites que hi podrien haver grupuscles de persones amb caràcter més radical, però no havíem previst la violència que han exercit aquestes persones», ha admès la comissària.

I és que, segons els Mossos, entre els manifestants pacífics es van barrejar «grups més radicals» que no tenien res a veure amb les reivindicacions que havien originat les convocatòries. «De moment estem investigant i hem d’analitzar tota la informació, però és cert que hi havia alguns grups vinculats a l’extrema dreta», ha dit.

Moriana ha comentat que els Mossos havien preparat «un dispositiu preventiu i reactiu» en previsió que hi pogués haver algun grup radicalitzat, i que per això van posar «un filtrat amb equips d’ordre públic» a les entrades a la plaça de Sant Jaume, gràcies al qual es «van detectar objectes contundents com bengales, ampolles, pintura o petards».

Però, més tard, els fets van superar les expectatives i els disturbis van acabar adoptant un caràcter violent que no esperaven.

Colau: «No es pot permetre»

Ada Colau ha afirmat que la violència dels incidents registrats ahir a la nit al centre de la ciutat per part de grups que protestaven contra les noves restriccions per frenar la propagació de la pandèmia de la Covid-19 «no es pot permetre».

En un missatge a les xarxes transmès per l’alcaldessa, Colau remarca que «estem en un moment complicat i el que més necessitem és cuidar-nos i cooperar per millorar la situació», per la qual cosa condemna la violència utilitzada en els aldarulls.

Colau expressa, així mateix, el seu recolzament a la Guàrdia Urbana de Barcelona, els Mossos i els Bombers «per aquesta nit tan difícil».