PORTES OBERTES

L'arquitectura de Barcelona treu múscul

La pandèmia i les restriccions no desllueixen l'Open House que suma 44.000 visitants armats amb mascareta i gel hidroalcohòlic

Malgrat la gran oferta, el públic té volença pel modernisme, que copa el rànquing dels edificis més vistos, liderat per la Model

L'arquitectura de Barcelona treu múscul
Es llegeix en minuts

Natàlia Farré

Barcelona treu múscul arquitectònic, malgrat la pandèmia. No només perquè la ciutat és per si mateixa un museu de modernisme o disseny contemporani (sobretot del període preolímpic) a l’aire lliure. Si no perquè hi ha una sèrie de ciutadans fidels que mai fallen a la cita del 48 H Open House, el festival d’arquitectura que una vegada a l’any obre les portes de molts edificis que, per privats o administratius, es mantenen inaccessibles la resta de l’any. Aquest cap de setmana no ha sigut una excepció. Malgrat els imperatius de la Covid-19, o sigui, mascareta, gel hidroalcohòlic i distància de seguretat, la cita ha sigut un èxit. 44.000 visites, cues i un metre i mig entre els parroquians. La bona resposta no és una sorpresa ja que cada any desfilen pels espais que s’acullen al certamen una mitjana de 70.000 persones. I amb una ciutat ensopida per les restriccions, la xifra d’aquest any es considera un triomf.

L’oferta és inabastable: 154 edificis oberts presencialment (més 46 de manera virtual) a més d’activitats i itineraris que recorren l’arquitectura des de Roma fins al segle XXI.  Hi ha on triar però el barceloní té volença pel modernisme. Així, en el ‘top ten’ dels edificis més visitats apareixen cinc construccions de formes ondulants: la Casa Enric Llorens de Grau (posseïdora de la galeria amb més voladís de la ciutat), la Casa Sayrach (el vestíbul de la qual, amb forma d’esquelet de balena, deixa sense alè), l’Edifici Mas de Miquel  (aixecat al voltant d’un espectacular pati interior ovalat), la Casa Pere Company (potser la més desconeguda de les obres firmades per Puig i Cadafalch) i el Palau Macaya (un homenatge a l’arquitectura medieval). Però això, no només del modernisme viu l’arquitectura de Barcelona. Tot i que de vegades ho sembli. La ciutat és molt més, és també brutalisme (L’Orfebreria, un altre dels ‘hits’ d’aquesta edició, és un exemple d’això), historicisme (el Taller Masriera, també espai d’èxit aquest any), gòtic (el Monestir de Pedralbes, un clàssic que triomfa cada edició)... I és racionalisme.

La galeria de la Casa Enric Llorens de Grau és la que té més voladís de Barcelona. / SERGI CONESA

Exemple de racionalisme

D’aquest últim moviment hi ha un fantàstic exemple al centre de l’Eixample: l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili. L’edifici té tanta història com l’empresa que ho va encarregar. El projecte arquitectònic el va posar en marxa Gustau Gili i Esteve, segona generació del negoci, un home il·lustrat que va publicar dues edicions de bibliòfil fonamentals en l’univers picassià: ‘La Tauromàquia’ i ‘L’enterrament del Comte d’Orgaz’ que va voler aixecar una oficina moderna. I res més avantguardista a l’Espanya dels 50 que els arquitectes del Grup R, aquests que volien trencar amb el monumentalisme franquista i reconnectar amb la modernitat arquitectònica que va representar el GATCPAC abans de la guerra civil. Dos dels membres de l’esmentat grup, Joaquim Gili i Francesc Bassó, van pensar l’edifici. Ho van fer a consciència, durant set anys (de 1953 a 1960), i van dibuixar fins a 250 plànols, des de les baranes de fusta noble als endolls minimalistes. 

El resultat va ser realment una oficina moderna de grans obertures i elegants espais diàfans, llum natural, patis enjardinats, escala helicoidal i mobiliari de disseny. Tot es manté dempeus i així com es va pensar originàriament, fins i tot la paleta cromàtica de les parets. Però veure-ho no és fàcil. De fet, el festival 48H Open House portava perseguint la seva obertura durant els dies de certamen des de la primera edició, però fins a l’onzena no ha sigut possible. Com tampoc s’ha pogut creuar mai, fins dissabte, el llindar d’un dels edificis més estranys i menys coneguts de Barcelona: el Taller Masriera. Un edifici historicista aixecat el 1884 per Josep Vilaseca (autor també de l’Arc de Triomf) a imatge del temple d’Augusto de Barcino, segons uns, o de la Maison Carrée de Nimes, segons d’altres. Els seus promotors van ser els artistes i orfebres Josep i Francesc Masriera i Manovens, i el seu objectiu: emular el temple de l’art que Marià Fortuny tenia al palau de la Via Flaminia de Roma.

Et pot interesar

Recorreguts ‘online’

El taller, en mans de l’ajuntament des d’aquest estiu, ha reunit públic, com també ho han fet la Model (l’edifici més visitat), la Fundació Enric Miralles, l’Escola Massana, la Casa Adret i la Casa Seat, que al costat de les cinc cases modernistes ja citades, copen la classificació dels més vistes.  I per als que s’hagin quedat amb ganes, els recorreguts lliures continuen en actiu a través de la programació ‘online’ del festival.