'Striptease' arquitectònic

No hi ha Open House sense fil conductor, i el d’aquesta edició és la Ciutat Saludable. Per això els itineraris s’han agrupat en zones la distància màxima de les quals entre edificis a descobrir és d’un quart d’hora, una picada d’ullet clara al concepte urbanístic de la ciutat dels 15 minuts, aquella en la qual el ciutadà té tots els serveis bàsics a l’abast. Una d’aquestes zones, titulada Rehabitar Sant Martí, allotja L’Orfebreria, edifici que condensa tot el que el festival vol explicar aquest any. «L’Orfebreria és un gran exemple de com preservar l’arquitectura singular de Barcelona donant-li un nou ús, és aquest cas construint vivendes amb visió de futur, amb espais i serveis comunitaris de qualitat, i utilitzant materials sostenibles». En la seva vida anterior l’edifici va ser una de les fàbriques de Poblenou, i era i és un dels pocs exemples d’estil brutalista que hi ha a Barcelona. Portava molt temps en desús i ara estan acabant de rehabilitar-lo. La visita permet veure com evolucionen les obres.

Curiositat pel Taller Masriera

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Acabat, però en constant evolució sostenible, està un altre dels edificis que debuten aquest any a Open House: CosmoCaixa. El museu és sempre visitable, cert, però no la seva coberta verda. Verda no per les plantes que hi allotja (aquestes estan repartides per tot l’edifici), sinó per les plaques solars que la cobreixen. La màxima del centre és ‘Edifici verd, edifici que educa’, i el seu objectiu a més de la millora ambiental i la lluita contra el canvi climàtic, passa per explicar-ho al milió de visitants que el centre rep anualment per fer pedagogia sobre la sostenibilitat. CosmoCaixa pot presumir d’eficiència energètica, hídrica i biodiversitat, perquè no només crea energia sinó que també té un insectari, un hort hidropònic i un altre de quilòmetre zero a més d’un jardí vertical i un munt de coses més, i també pot presumir de patrimoni recuperat. No en va el museu s’assenta en un edifici modernista aixecat per Josep Domènech i Estepà, el mateix que va dissenyar la Model i l’Observatori Fabra.

Modernista és també un altre edifici que debuta, la casa Pere Company, en aquest cas a la zona que el festival ha batejat com a Diagonal Modernista i reuneix edificis tan fantàstics com la casa Enric Llorens de Grau i la casa Pérez Samanillo (actual Círculo Ecuestre). La de Puig i Cadafalch està acabant la seva rehabilitació i tornant a la seva esplendor original després d’allotjar, entre altres coses, el laboratori de la policia científica i una clínica ginecològica. El patrimoni visitable s’estén per tota la ciutat i municipis veïns, de l’Hospitalet a Vilassar de Dalt passant per Sants i Nou Barris i sense oblidar un clàssic: l’Eixample. A la trama de Cerdà s’amaga l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, exemple d’arquitectura catalana dels anys cinquanta que segueix l’ideari racionalista, i l’edifici que més curiositat desperta entre veïns i transeünts: el Taller Masriera, en el qual es podrà entrar per primera vegada aquest cap de setmana.