El 2026 tampoc serà l'any d'acabament de la Sagrada Família

«El 2026 és impossible». Paraula d’Esteve Camps, president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família. I és que aquest era l’horitzó per finalitzar la interminable construcció de la basílica coincidint amb el centenari de la mort del seu arquitecte, Antoni Gaudí (1852-1926). La data es va posar en anys de bonança, quan els diners i els turistes entraven a doll al temple. La pandèmia ho ha trastocat tot. Les obres estan parades des que es va decretar l’estat d’alarma, el 14 de març, i els forans hi acudeixen ara només els caps de setmana i en comptagotes. No hi ha ingressos. I sense ingressos no hi ha obres. La situació és totalment incerta, i el futur, també. «No estem en situació de poder avançar una nova data», admet Camps.

Però les obres es reprendran, a poc a poc i amb la primera posada, però la Sagrada Família continuarà creixent en alçària. D’aquí a un parell de setmanes tornarà a funcionar el nucli de la Galera, on es fabriquen les grans estructures de pedra que després s’acoblen al temple. L’objectiu per al que queda d’any i tot el 2021 és acabar la torre de la Verge, la segona més alta de la basílica (138 metres) després de la dedicada a Jesús (172,5 metres). Per fer-ho hi ha reservada una inversió de 17 milions d’euros, diners trets de romanents d’anys anteriors i quantitat molt allunyada dels 100 milions que s’hi van invertir el 2019.

Campanya per a donatius  

Si la cosa millorés, és a dir, si el turisme tornés a ocupar el temple, es podria considerar acabar una altra de les torres, una de les dedicades a un dels quatre evangelistes. Per als no doctes a la basílica, dir que quan aquesta estigui completada, comptarà amb sis cimboris i 12 campanars, en total 18 torres, de les quals en l’actualitat n’hi ha construïdes vuit (quatre per façana acabada, Passió i Naixement). Però, si la cosa no millora, s’anirà més a poc a poc, com abans, però no es pararà. «Si no és el 2026, serà el 2030, o l’any que sigui, però la farem. Entre tots l’acabarem», defensa Camps.

Per això la basílica compta amb la seva carta de sempre: és temple expiatori, això significa que va ser (és) aixecat per la ciutat per expiar els seus pecats (Barcelona, perversa ella, en té dos, el segon és el Sagrat Cor del Tibidabo), i això vol dir, també, que la Sagrada Família sempre s’ha nodrit de donatius. Sense anar més lluny, el primer ascensor del temple va ser sufragat per un devot mexicà. De manera que al novembre es posarà una campanya en marxa a nivell internacional per sensibilitzar de la necessitat de les aportacions per poder veure per fi la basílica en tota la seva esplendor.

Els últims 25 metres

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

De moment l’objectiu a curt termini és acabar la torre de la Verge. Al cimbori li falten els últims 25 metres per aixecar. Aquests es dividiran en tres parts: el suport que aguantarà una corona de 12 estrelles de ferro forjat i que té aspecte, com no podia ser de cap altra manera, hiperboloidal i que donarà pas a una altra peça de la mateixa forma geomètrica però més esvelta i coberta de trencadís blau que culminarà en tres puntes. Aquestes aguantaran de manera lleugera, gairebé flotant, una estrella lluminosa, símbol de la Verge.

La rematada de la torre és tal com va proveir Gaudí, com pot veure’s en alguna de les fotos que es conserven del seu estudi: una estrella amb 12 cares (un dodecàedre) i, per tant, amb 12 puntes d’acer i vidre de tres metres cada una. El vidre permetrà que el sol la il·lumini de dia i la llum que incorporarà facilitarà que s’encengui de nit.   I els seus més de set metres de punta a punta deixaran que pugui observar-se des del carrer sense problema. Aquest últim tram no serà transitable, però sí que ho seran els 60 metres ja aixecats que funcionen com una immensa claraboia, que amb 800 finestres incrustades capten la llum perquè caigui directament a sobre de l’absis.