Arquitectes i veïns exigeixen consens per al nou Clínic

Que l’Hospital Clínic necessita, implora, més espai és una cosa pública i notòria. «S’ha d’ampliar sí o sí perquè s’està quedant petit i no pot créixer més a les actuals instal·lacions», apunten des de la Conselleria de Salut, i afegeixen: «Com abans es faci millor, perquè és imprescindible». De fet, la seva expansió porta anys sobre la taula i també fa anys que està aparcada. Tants anys com fa que la històrica caserna dels bombers del carrer de Provença va anar a terra. El centre sanitari havia de créixer per allà, però mai ho va fer. La demolició va tenir lloc el 2010, i en l’actualitat el solar és un descampat on plantes i animals campen al seu aire.

Els 60.000 metres quadrats possibles a guanyar a la vella caserna no s’han aixecat per culpa de l’Ave. El tren circula per sota del carrer de Provença, de manera que, en teoria, no es poden construir passos subterranis. I el Clínic els demana. Així les coses, una nova proposta d’ampliació està sobre la taula i passa per ocupar part del recinte de l’Escola Industrial. Ningú hi està en contra, que quedi clar. Però sí que molts demanen consens i diàleg abans de posar (o tirar) la primera pedra.

Aquests molts –SOS Monuments, la Coordinadora Esportiva de l’Escola Industrial, les associacions de veïns de la Dreta i l’Esquerra de l’Eixample, la FAVB, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i les agrupacions de la institució dedicades al patrimoni i l’urbanisme– s’han constituït en plataforma: ‘Un nou Clínic és possible salvant el recinte de l’Escola Industrial’, i ahir van presentar els seus principis i demandes. Els primers passen per definir-se com «una proposta de la societat civil en defensa del valor de l’arquitectura, el patrimoni i l’espai públic de la ciutat». Les segones es resumeixen a «demanar un debat profund a tots els nivells amb totes les mirades, veïnals i professionals, per trobar la millor solució», segons el parer de Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC.

Mantenir l’hospital  

Vagi per davant que tots els signants volen mantenir l’hospital, el segon més gran de la ciutat després del Vall d’Hebron, a l’Esquerra de l’Eixample: «Però cal pensar bé com i on», segons Xavier Riu, de l’associació de veïns del barri. I tots aposten per millorar-lo, però també volen defensar el patrimoni de l’Escola Industrial i preservar un dels pocs espais esponjats que hi ha en un barri d’altíssima densificació (100.000 habitants en 2,5 quilòmetres quadrats) i amb un dèficit històric d’equipaments.   

El nou pla d’ampliació proposa traslladar els equipaments del recinte –el camp de futbol i la piscina Sant Jordi (la primera olímpica coberta d’Espanya)– i suposa, també, eliminar la permeabilitat de l’Escola Industrial,  ja que l’eix per als vianants del carrer de Borrell que el creua quedaria inutilitzat per l’edificació de nous edificis. Unes construccions que, a més, desfigurarien el patrimoni actual, que no és poca cosa. L’espai, abans de ser l’Escola Industrial va ser fàbrica de filatures, Can Batlló, i un referent pel que fa al disseny de l’arquitectura industrial.

Preservar el patrimoni

Es va aixecar entre 1869 i 1875 ocupant quatre illes de la trama de Cerdà i va portar la firma de Rafael Guastavino, arquitecte que va exportar la volta catalana als EUA i que en el seu historial compta amb la construcció de l’Estació Central de Nova York. Guastavino no va ser l’únic a deixar el seu art al recinte; allà, en diferents èpoques, hi han construït també Bonaventura Conill, Josep Goday, Lluís Planas i Joan Rubió, entre d’altres. És, a criteri de Ricardo Vergara, de SOS Monuments, «una amalgama de tot un segle d’arquitectura», que cal preservar.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Per això la plataforma demanarà la declaració de l’espai com a BCIN (Bé Cultural d’Interés Nacional); ara té una protecció menor. Una catalogació superior en blindaria la conservació. Veïns i arquitectes també defensen la singularitat de l’edifici del Clínic, una obra d’un altre dels importants de Barcelona: Josep Domènech i Estapà, autor, a més, de la presó Model i els jutjats. De manera que la plataforma demana estudiar els edificis per trobar la millor solució.

I la millor solució, de moment, significa «esgotar totes les opcions d’optimització de l’espai de l’actual Clínic o redefinir la seva volumetria», i passa per «assegurar que la construcció de soterranis al solar del carrer de Provença és realment un problema i no una pantalla per estigmatitzar el solar». Paraula de l’arquitecte Alfons Santamaria.