el repte de la cultura malgrat la Covid

Barcelona no renuncia a la festa major, amb una Mercè reinventada

Tortell Poltrona serà el pregoner d'una celebració de petits espectacles amb cita prèvia

Barcelona no renuncia a la festa major, amb una Mercè reinventada

JORDI COTRINA

6
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Els espectacles seran de format minúscul, en comptades excepcions una mica més grans, però mai amb aforaments superiors a les 800 persones. Seran sempre de dia, entre les 11 del matí i les 10 nit, per evitar la sempre latent temptació que hi hagi qui pretengui allargar la festa pel seu compte fins a la matinada. Per assistir a les actuacions, caldrà reservar plaça. Seran unes 100.000, a tot estirar. Dilluns es dirà com i, el més important, per a què, és a dir, el programa. No hi haurà correfoc; tampoc, castellers, però si un piromusical diferent, des dels quatre punts cardinals de la ciutat, i que caldrà gaudir des dels balcons, finestres i teulades. Promet. En resum, malgrat la pandèmia, hi haurà Mercè.

No hi haurà correfoc; tampoc, castellers, però el piromusical tancarà la festa amb un format prometedor

Tortell Poltrona, o sigui, Xavier Mateu quan es treu el nas vermell i va d’incògnit, serà el pregoner d’aquesta atípica edició de la festa major de Barcelona. Àmpliament conegut per diverses generacions, aquest pallasso, dit amb tots els respectes, va ser una de les més felices ocurrències de la Mercè del 2019. Els responsables de l’Institut de Cultura (ICUB), greixadíssima sala de màquines on es gesta la festa major de la ciutat, van delegar en Pallassos sense Fronteres l’organització d’un circ al costat de la vora del Besòs. Tortell Poltrona hi va actuar, però, sobretot, n’estava al capdavant, i el resultat va ser magnífic.

Que ara sigui el pregoner de la pròxima edició és fruit d’allò, però també de la breu però emocionant intervenció que va tenir en la recent celebració del Festival Grec, prova del nou, segons l’alcadessa Ada Colau, que és possible reprendre la vida cultural sense que això sigui motiu d’alarma sanitària. Cap focus de la pandèmia, ha remarcat Colau, ha estat vinculat a un espectacle cultural, i això convida a proposar que la Mercè és viable i fins i tot recomanable.

Com és tradició, pregoner i cartell han sigut presentats conjuntament en allò que sol ser el primer timbre teatral que està a punt de començar la Mercè. El tàndem María López i Javier de la Riba, responsables del cartell, no va poder estar present per motius de feina en l’acte oficial, però, sí, Tortell Poltrona, que, coneixent-lo, serà capaç de situar el llistó del pregó allà on al seu dia el va col·locar, com un Serguei Bubka de les paraules, Javier Pérez Andújar el 2016. Només amb les breus explicacions que va donar després de ser presentat per l’alcaldessa ja es va intuir que el del dia 23 serà un pregó que caldrà escoltar amb atenció.

La lliçó de Charlie Brown

Va recordar una vinyeta de Charlie Brown, ‘Carlitos’ encara per a uns quants. L’Snoopy pregunta al seu amo: «¿Un dia ens morirem?». I Charlie Brown li respon: «Sí, però els altres, no». Amb aquesta formidable invitació a viure la vida és com Tortell Poltrona creu que cal encarar l’actual situació, una cosa que cal considerar molt malgrat el que al seu dia va dir Pompeu Fabra per definir normativament el que és un pallasso i que el pregoner es va dignar a recordar: «Persona que per la seva conducta poc seriosa i inconsistent no mereix ser tinguda sinó com un objecte d’entreteniment».

Molt equivocat estava Fabra. A través de la seva ‘troupe’ de Pallassos sense Fronteres, Tortell Poltrona ha portat a terme una impagable tasca de portar rialles a camps de refugiats desoladors. No només això. En aquestes expedicions, tal com va explicar fa un any a peu d’escenari, han arribat a improvisar actuacions terapèutiques de nit per a altres expedicionaris, els de Metges sense Fronteres.

El pregó de la pandèmia, en resum, serà el d’algú que ha vist món, no en el sentit romàntic d’aquesta expressió, sinó en el més cru i real dels seus significats.

El cartell de la Mercè 2020, a l’esquerra de Colau i Tortell Poltrona. / JORDI COTRINA

María López i Javier de la Riba, membres del col·lectiu Rekate, ja van treure el cap al món de la festa major fa tres anys, quan van decorar la façana de la seu del districte de Gràcia durant la festa estival d’aquest barri. En aquesta ocasió, la seva aportació és un cartell oficial, en el qual no falta una explícita referència a la pandèmia. La protagonista és una nena amb mascareta, que, sobre el dors del dit índex, sosté una llagosta. És una picada d’ullet que mereix una explicació.

Una picada d’ullet al cartell

La Mare de Déu de la Mercè va desbancar Santa Eulàlia com a patrona de Barcelona perquè els barcelonins del 1687 s’hi van encomanar perquè posés fi a una terrible plaga de llagostes que castigava la ciutat i el seu entorn agrícola. La plaga, pel que fos, va cessar, i els ciutadans amb seient al Saló de Cent van complir amb la paraula donada i van iniciar els tràmits perquè el Vaticà acceptés aquesta petició.

El cartell té un aire entre modernista i d’il·lustració de llibre vuitcentista, molt fidel, en realitat, a un dels ‘vicis’ grafiters de De la Riba, que fa cinc anys va despuntar entre el gremi de l’aerosol perquè es colava en edificis abandonats i pintava falsos terres de rajola hidràulica als terres. Talent local.

Javier de la Riba, en una de les seves furtives incursions en edificis abandonats. / CARLOS MONTAÑÉS

Aquesta és, en essència, la principal característica que destil·la la Mercè del 2020, amb un programa que es donarà a conèixer el pròxim dilluns, dia en què es precisarà també el mètode per reservar plaça en els espectacles. Els 3,8 milions de pressupost seran un baló d’oxigen per al centenar llarg de companyies que han sigut contractades, moltes, barcelonines, però d’altres òrfenes de contractacions pels estralls que la pandèmia ha causat, per exemple, a la fira del teatre de carrer de Tàrrega, que aquest any serà bàsicament virtual.

A l’Havana, que havia de ser la ciutat convidada, se li ha dit que millor un altre any, per invertir així en cultura local

La Mercè 2020 se celebrarà, en resum, perquè és tradició, perquè està comprovat que es pot organitzar un espectacle amb garanties sanitàries més que suficients i perquè, segons el regidor Joan Subirats, ara més que mai és urgent «ajudar el teixit cultural de la ciutat». A la que havia de ser ciutat convidada aquest any, l’Havana, se li ha dit que millor en una altra ocasió, de manera que aquesta part del pressupost destinada a portar arts escèniques des de l’altra banda de l’Atlàntic es destinarà a companyies locals.

Notícies relacionades

Amb tot, hi haurà clàssics que aquest any no estaran en el programa, com el correfoc o els castellers, a qui es dedicaven dues jornades. La meta és programar actes que no desencadenin aglomeracions. Algunes cites es convocaran en interiors d’illa, perfectes per controlar l’aforament.

La festa serà curta. Pregó el dia 23 i festa estrictament dita els dies 24, 26 i 27. Aquest últim, un diumenge, en què no faltarà el piromusical. Serà un experiment. Caldrà sintonitzar la música a través de la ràdio o de BTV i, després, buscar un mirador. Pot ser que la finestra de casa ja serveixi. La pirotècnia s’elevarà des de quatre puntes de la ciutat. Una vista de 360 graus pot ser molt emocionant, tot i que soni estrany, gràcies a la pandèmia.

Temes:

La Mercè