...i la Barceloneta va tornar a fer olor de cafè

Cada dijous, un restaurant del barri, d’aquells que habitualment estan plens de turistes àvids de paelles ben regades, apujava la persiana per preparar 100 menús per a la gent gran del barri, en qui s’han centrat des del 12 de març passat les cures de la xarxa veïnal. Persones a qui l’associació Barceloneta Alerta ja facilitava menjar del banc d’aliments abans de la pandèmia; però que si abans s’acostaven a recollir-lo a l’església evangelista, ara els seus veïns s’havien organitzat per portar-lo a casa seva. Luis Monzón, president de l’associació –que insisteix que ha sigut «una cosa molt autoorganitzada i transversal, que s’autoinventava cada dia amb les noves necessitats»–, destaca el fet que la majoria dels 120 voluntaris fixossigui gent jove. «Normalment el problema que ens trobem amb les iniciatives del pla comunitari és la dificultat per implicar-hi els més joves, una cosa que aquesta vegada ha sorgit sola», remarca, preocupat pel que vindrà. 

L’olla dels estibadors

Quan insisteixen que aquí hi ha participat tothom, es refereixen, per exemple, a gestos com les 100 racions d’olla cuinades pel grup dels estibadors jubilats al local del sindicat, dijous passat. 

El flagell de la Covid-19 –i la seva incomprensible mala gestió– a la residència del barri va ser un cop que els va servir per reafirmar que la prioritat era cuidar els seus avis; però ara s’enfronten a una postpandèmia amb una duresa que els ha portat a crear una segona xarxa de recolzament, per arribar a les persones joves que s’han trobat sense ingressos i sense saber com pagaran el lloguer. 

«Ara és quan petarà tot», adverteix Monzón. «Els serveis socials ja estan desbordats amb les noves necessitats, i moltes empreses no podran reobrir quan s’acabi l’estat d’alarma i els ertos es converteixin en acomiadaments... Ens temem el pitjor», assenyala Monzón, molt preocupat per la crisi de la vivenda quan ben aviat es reactivin els desnonaments (els jutjats han reobert aquesta setmana).

Por de la tornada

Amb la desescalada, al barri ja hi ha qui comença a notar «el sorollet de les rodetes». «Per molt que diguin, les fronteres no estan tancades i se’ns colen alguns turistes de tant en tant. Ja hem denunciat algunes festes. Alguns diuen que són estrangers que viuen aquí, però jo ja he vist gent consultant mapes. I això només acaba de començar. Sant Joan ens fa molta por. Molta. No és només la por de cada any, aquest any és a més una qüestió de salut pública», apunta Manel Martínez, vicepresident de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, que també alerta de l’ocupació de pisos turístics buits «per a usos delictius».

Notícies relacionades

El Raval entra en fase de col·lapse

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

Martínez tem que la suma de la llum verda al turisme donada pel Govern per aquest juliol i l’impacte que la crisi sanitària a la ciutat ha tingut en la imatge exterior faci que el «turista familiar i cultural no vingui per responsabilitat i ho facin només els turistes irresponsables, els que venen exclusivament a beure i torrar-se a la platja i els és igual si estan a Barcelona o a Cancún».

També comparteix la incertesa sobre què passarà aquest estiu Lorena Bastianini, treballadora de l’hostaleria amb un erto, confinada en un quart de casa de 30 metres amb el seu fill de sis anys, des de fa tres mesos. «El nen és molt actiu i, com que el pis és petit, estava acostumat a fer molta vida fora, al parc i a la platja, i de sobte es va veure engabiat. Al principi va ser molt dur, amb el problema afegit de la logística a l’estar sola i no poder emportar-me’l a comprar», reflexiona aquesta mare. Bastianini es pregunta també si, aquest any, al turisme internacional caldrà sumar-hi una afluència més gran de barcelonins, que normalment marxen, però que aquest any potser optin per quedar-se precisament per la pandèmia. Han conegut bé les seves cares durant aquesta desescalada, en què el passeig marítim semblava, a estones, l’únic passeig de la ciutat.