García Albiol, el segon torn d'un provocador veterà

¿Qui li hauria dit a Xavier García Albiol el 1991 que algun dia seria alcalde de Badalona? Probablement, s’ho deia ell mateix. El 15 de juny d’aquell any, Albiol es va convertir en regidor del PP, l’únic representant dels populars al consistori que encapçalava el socialista Joan Blanch. Ja no se’n va anar d’allà: té 52 anys i n’és edil en fa 29. 

En els seus inicis com a representant públic es va veure que li agradava disfrutar de cert estatus. «Em vaig comprar un BMW 316 de segona mà, amb 70.000 quilòmetres. ¿El Rolex? No, el Rolex el vaig comprar el 1993», explicava quan se li va preguntar pel rumor que havia dedicat els seus primers sous públics a equipar-se amb cotxàs i rellotge. Va tenir un veler, que va vendre a principis d’aquest any. Casat, té dos fills.

Mandat a mandat, va aconseguir pujar esglaons a gambades, com recordava el 2010: «Soc l’únic polític de Catalunya que des de 1991, i durant 19 anys, sempre ha millorat el resultat electoral anterior». Va passar d’un regidor el 1991 a quatre el 1995, cinc el 1999 i el 2003, i set el 2007, a només dos del PSC, el més votat. El 2011 va seguir l’ascens: 11 regidors. El 2015 en va baixar 10 i el maig del 2019 en va obtenir 11 una altra vegada. Malgrat guanyar en tres ocasions, només va ser alcalde del 2011 al 2015. És el que té el seu estil: no serveix per bastir ponts.

El bàsquet: «No era dolent»

Seria interessant preguntar als seus antics companys quin tipus de jugador era al bàsquet. Amb 2,01 metres d’alçada, va jugar quatre anys en els juvenils i el júnior del Joventut. Temps enrere deia que, sense ser una estrella, «no era dolent»: «Vaig tenir ofertes de Galícia, Mallorca i Andalusia». Va triar la política. I va començar Dret: «Em falten assignatures de l’últim curs», diu.

Sempre ha estimulat les formes més abruptes per sobresortir. Per aconseguir-ho no ha dubtat a ficar-se a tots els bassals. Va començar de molt jove, el 1994, quan va qüestionar que s’obrís un registre per a parelles de fet a Badalona. Una decisió que va equiparar a convertir l’ajuntament en «un niu per fomentar l’homosexualitat». Anys després va renegar d’aquella declaració. També es va fer famós el vídeo en el qual, el 2006, apareixia donant una manotada a un manifestant contrari als populars a les portes d’un acte a Martorell. «No me’n penedeixo i ho tornaria a fer», va dir.

El que el va posar a la picota i també li va donar vots va ser criminalitzar sense miraments la immigració il·legal, específicament el col·lectiu de gitanos romanesos. No volem romanesos, resava una pancarta inclosa en un fullet del partit. Albiol ho va convertir en una causa. «Li va sortir bé, perquè quan es va convertir en alcalde, el 2011, els gitanos romanesos se’n van anar. Però no per ell, a causa dels efectes de la crisi econòmica». Ho explica un altre rival que afirma que a la ciutat molta gent d’esquerres vota Albiol i no ho explica. I afegeix: «És molt hàbil. A la campanya del 2019 col·locava cartells en català al centre i en castellà en altres barris. I amb el logotip del PP gairebé invisible».

De família humil

S’ha de recordar que Albiol és fill únic d’immigrant. Va néixer en una família humil del barri de Morera. La seva mare, de Badalona, va ser perruquera. El seu pare, de Vélez Rubio (Almeria), conduïa un camió de la brigada municipal badalonina.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

«Soc més militant de Badalona que del meu partit», ha afirmat aquest dimarts, i la realitat és que és així. Pel PP ho ha sigut tot –diputat al Parlament, al Congrés, senador–, però mai li ha anat tan bé com a Badalona. El 2017, amb ell com a cap de cartell i president, el partit es va estampar en les autonòmiques i es va quedar amb només quatre diputats. Llavors, a Badalona, una mica més de 10.000 persones van votar els populars. En les municipals de maig del 2019, 38.000 persones van votar Albiol. «No voten el PP, el voten a ell», insisteix el rival citat anteriorment.

¿Qui li hauria dit a Albiol que aconseguiria ser alcalde de nou? Sens dubte, ell mateix. Per això es va bolcar a intentar-ho. Ara, a preguntes d’aquest diari, afirma que es proposa mantenir l’alcaldia fins al 2027. «I després, si encara tinc edat, m’agradaria passar pel sector privat».