Carta de Cerdà als motociclistes

La diferència és més que evident. Amb les motos ben aparcades, les voreres de l’Eixample recuperen la brillantor per a la qual van ser concebudes per Ildefons Cerdà el 1860. Ja se li va prendre el pèl amb els interiors d’illa que va dissenyar com a zones verdes públiques per compensar l’absència de jardins a Barcelona i que van acabar sent, majoritàriament, vedats privats de veïns i empreses, aparcaments i cines. No van començar a recuperar-se fins el 1987; la ciutat s’ho va prendre amb calma. Igual que amb les motos i moltes de les ordenances, que hi són però no hi són. A Consell de Cent amb Bailèn, davant d’un taller mecànic, solien juntar-se desenes de motocicletes aparcades en bateria. Divendres, no obstant, la majoria estaven col·locades correctament, en paral·lel a la calçada, deixant un espai més que generós per als que aquell dia anaven a peu. Pot ser que alguna cosa estigui començant a canviar. 

Mateixa situació a Roger de Llúria, entre Gran Via i Casp. Una dona que ha sortit de la seva botiga per fumar admet que la sorprèn que la gent hagi fet cas a l’ajuntament. Afirmació molt relativa si es passeja per la zona, ja que l’Eixample continua ple de motos mal estacionades. Però si abans eren pràcticament totes, ara hi ha moltes més esquitxades de bona praxi. «Suposo que deu ser l’amenaça de multa, però de debò que no m’ho esperava». Està contenta, però tot i així no se’n fia: «A veure quant dura...». 

Maleïda fuita 

Ara només falta que aparquin amb el tub d’escapament al costat de l’asfalt, detall que no recull l’ordenança de circulació però que bé es podria incloure per evitar que els nens es cremin en una distracció o empesos per la curiositat. Després hi ha això del mig metre de distància respecte del carrer, una obligació recollida per l’ordenança des del principi, a finals del segle passat, i que alguna cosa deu tenir a veure amb què els conductors i els copilots dels cotxes baixin del vehicle sense ensopegar. Per cert, ¿qui va pel carrer amb una cinta mètrica per mesurar aquest mig metre? Abans passava el mateix amb les bicis a les voreres, amb una normativa que els prohibia circular a un metre de les façanes. Imaginin-se l’escena davant del jutge. «Senyoria, se’m va tirar a sobre, li asseguro que pedalava a 105 centímetres del portal». 

El que sembla que encara no s’ha de resoldre és l’accés dels motoristes a la vorera. La normativa diu que al ficar-se en terreny del vianant han d’apagar el motor, baixar de la moto i empènyer-la fins al lloc on es vol aparcar. I compte, perquè aquí l’ordre dels factors sí que altera el producte. Només poden recórrer al gas per salvar la rampa del pas de vianants. Pràcticament ningú compleix. La majoria entren a poc a poc, amb la moto en marxa, fent empentes amb el peu mentre fan cops suaus de velocitat. Com el nen que espera que no t’adonis que ha agafat un altre gelat del congelador. A Via Laietana amb Jonqueres, un home d’uns 60 anys que acaba d’estacionar (malament) la moto es queixa que es persegueixi un col·lectiu «que és imprescindible per a la ciutat». 

Motí motociclista

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Barcelona és, de fet, la ciutat europea de més d’un milió de censats amb més densitat de motos per habitant. Des de 1980, el nombre de cotxes ha baixat un 11,6%, mentre que el de motos ha crescut un 282,8%. Aquest veterà ciutadà de Via Laietana, motociclista des dels primers anys 80, esgrimeix un argument que és tan clàssic com cert: «L’ajuntament hauria de pensar en què passaria si tots els que anem amb moto decidíssim agafar el cotxe». També podrien anar amb metro, caminant o en bici, però és millor no discutir. A Rosselló amb Rambla Catalunya, un altre pilot assegura que es veu incapaç de moure la moto a peu tal com indica l’ordenança. Porta un model de fabricació italiana de gran cilindrada, d’aquests que fan olor de crisi dels 50. La normativa li diria que si no vol empènyer hauria d’estacionar a les places pintades al carrer. Però ell diu que moltes vegades no hi ha lloc i que no vol fer més voltes. El famós porta a porta que el govern d’Ada Colau posa ara en qüestió. Però una mica de raó sí que té aquest senyor de casc blanc, perquè hi ha 72.000 estacionaments pintats en calçada per a un total de 263.331 motos, a les quals cal sumar les que venen diàriament des dels confins metropolitans. 

El pla no confés de l’ajuntament respecte a l’aparcament passa per soterrar els cotxes i baixar les motos a la calçada. Ho va intentar Jordi Hereu a l’ocàs de la seva alcaldia. Es va prohibir l’estacionament de motos a les voreres del Poblenou el juliol del 2010, quan Greta Thunberg tenia set anys, Ada Colau musculava la Plataforma d’Afectats per la Hipoteques i Manuel Valls era alcalde d’Évry. Com canvien les coses, ¿oi? Aquella mesura va caure quan CiU va guanyar les eleccions el 2011. Tot va tornar a la normalitat. És impossible competir amb la ciutat de les motos. O no.