09 d’abr 2020

Anar al contingut

BARCELONEJANT

Doctora Livingstone, suposo

La periodista d'EL PERIODICO Ana Sánchez recull en un llibre els seus reportatges sobre la Barcelona increïble

Reivindica allò que és sorprenent i imprevisible amb 100 propostes com el terapèutic llançament de destrals

Carlos Márquez Daniel

La cosa sol anar així:

- No et creuràs d’on vinc...

Es presenta a la redacció amb la seva Coca-Cola del matí (una al dia, promet) i com són ja molts anys, no pot evitar acostar-se per compartir la seva última experiència extraordinària. Rep el silenci de qui els escriu per resposta, i no per mala educació, sinó perquè la protagonista d’aquesta crònica, la periodista i ara també escriptora Ana Sánchez, ha trotat amb ‘runners’ que recullen merda a les platges, ha participat en un tour de vampirs pel Gòtic i ha après a lligar en un curs de seducció. Impossible encertar. Aquest dia resulta que acaba d’entrevistar un tipus que té al seu garatge el cotxe fantàstic, aquest Pontiac negre que amb la seva correcció esmorteïa la fanfarroneria de Michael Knight a la sèrie dels anys 80. Els seus espòilers fan impossible, més enllà de l’amistat, no llegir el seu Barcelonejant, aquesta divina secció d’EL PERIÓDICO en què aboca les seves aventures i que és el somni de qualsevol amant de l’ofici: escriure sobre el que et doni la gana sempre que passi a la ciutat o voltants. L’Ana ha anat donant forma en els últims tres anys a un gènere insòlit en la premsa local, per això una editorial s’hi va fixar i li va demanar un ‘best of’ de les seves històries. Això va d’un llibre, però també d’una manera de viure. Benvinguts a la Barcelona increïble.  

En temps negres per al periodisme, la passió d’aquesta habitant de Salamanca que va deixar la mare a l’adossat de Castella i Lleó per instal·lar-se a l’Eixample és tot un bàlsam. No va venir en el tren Sevillà, com la immigració andalusa del segle passat, ni forma part d’una onada de nous barcelonins que van canviar el pernil de Guijuelo pel fuet. La seva arribada el 2002 a cavall d’un Seat Ibiza (vehicle que per cert se salva de la crema ambiental de Colau per un any) va passar molt més desapercebuda, i potser perquè els catalans som així de tancats –menys que els andorrans, però més que els valencians–, va començar a fixar-se en el món de les activitats sorprenents. Res de conferències, bastoners, cantada d’havaneres o cercaviles de gegants. Al diari, i ara de manera recollideta al llibre, ens ofereix terapeutes de so a Sants, batalles d’insults en un local de Còrsega, una escola de sirenes a Montjuïc o, potser una de les propostes més fantàstiques, sessions de cine al Farró en què també es fa punt de ganxet. Sense oblidar una de les més comentades, el terapèutic llançament de destrals al carrer de Trafalgar. Precisament en aquest local, al Barcelona Axe Throwing, és on aquest dimecres s’ha presentat aquest llibre, de lletra mitjana, 334 pàgines i un centenar de propostes que escapen a tot el que és previsible. 

Visca la sorpresa

Nerviosa i lluent, la periodista ha trencat una llança (potser se’n va carregar una de veritat el dia que va fer lluita medieval) en favor d’allò que és sorprenent, de tot allò que no t’esperes, tot i que siguin ampolles que contenen aire del segle XX. Ajuda, i allà s’ha posat el respectable a la butxaca, que les persones que retrata «siguin igual d’extraordinàries que les activitats que proposen». Malgrat que el dia que la van tancar en un taüt no ho va tenir igual de clar. Sí, en canvi, quan va tastar la pastisseria per a gossos. S’ho ha passat d’allò més bé, i això es nota en cada text. «Espero que no s’assabentin en el diari que m’ho passo tan bé treballant». Guardin el secret.  

David Livingstone passa per ser un dels grans exploradors britànics de la història. No sabríem res d’ell els aliens a l’illa del ‘brexit’, o més aviat poc, si el periodista Henry Stanley no hagués fet cèlebre la frase «doctor Livingstone, suposo», que suposadament va deixar anar el 1871 quan el va trobar en un llogarret a la vora del llac Tanganyika, on avui és Tanzània. A través de l’observació directa, de viure les coses en primera persona, aquest missioner va deixar grans avenços en botànica, zoologia i geologia. ¿Els sona? És així, si se la troben pel carrer, no dubtin saludar-la. Doctora Sánchez, suposo.

Temes: Barcelonejant