Judici mediàtic

La seducció al jurat del crim de la Guàrdia Urbana

Advocats i fiscal concentren els esforços de la primera sessió a entabanar els nou ciutadans designats per impartir justícia

Els acusats Albert López i Rosa Peral també han volgut escenificar davant del tribunal popular el seu enfrontament per esgotar les respectives esperances de ser absolts

juicio-guardia-urbana / periodico

2
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’assassí del Pedro estava assegut aquest dilluns al banc dels acusats de l’Audiència de Barcelona. El problema és que en aquesta banc hi havia dues persones: Rosa Peral i Albert López. Els dos examants es van asseure en els extrems del banc, mirant d’escenificar la distància que els separa, i no es van mirar ni una sola vegada durant les cinc primeres hores del judici pel ’crim de la Guàrdia Urbana’. Rosa Peral i Albert López semblaven conscients que l’única possibilitat que tenen d’aconseguir una absolució és convèncer el jurat que el pes de la llei ha de recaure sobre l’altre. Apel·lar a l’emoció dels nou ciutadans elegits per impartir justícia serà decisiu. 

Notícies relacionades

A la pel·lícula ’Coacció a un jurat’ –no fa falta explicar la trama– i en la d’’El Jurado’ –aquí sí: dos activistes intenten infiltrar-se per manipular la resolució–, els protagonistes recorren a les males arts per pescar un veredicte. Advocats i fiscal van fer aquest dilluns al contrari: fiar-ho tot a la seva capacitat de seducció. El fiscal Félix Martín es va presentar recordant-los que el ministeri públic es va idear per evitar que només els poderosos poguessin perseguir els delinqüents i els va pregar que confiïn en ell perquè la seva funció essencial és trobar la veritat. L’advocat González Zayas, que representa la família del Pedro i creu com la fiscalia que els dos acusats són culpables, els va demanar que no es fiïn de les seves interpretacions dramàtiques sobre el banc dels acusats. «Saben fins i tot quan han de plorar una mica», va deixar caure. Rosa Peral havia vessat algunes llàgrimes minuts abans, quan a la sala es va dir que ella i el Pedro s’estaven a punt de casar. L’advocada Olga Arderiu, que defensa Peral, els va implorar que s’allunyin de la imatge difosa pels mitjans de comunicació sobre la seva client perquè aquests han sucumbit al relat morbós i novel·lesc d’una vídua negra en lloc d’explicar que tot es va reduir a una baralla entre dos homes, el Pedro i l’Albert. «La Rosa no és una santa, però no és una assassina», va concloure. El lletrat d’Albert López, José Luis Bravo, va contraatacar anticipant indicis que recolzen la hipòtesi que mirarà de sostenir: L’Albert va cometre un delicte d’encobriment però va arribar a aquella casa de matinada, la nit del 2 de maig del 2017, quan Peral ja havia assassinat Pedro. «No es deixin influir», va insistir al final. 

Entre el públic assistent a la primera sessió hi havia quatre estudiants de Dret: L’Andrea, el Pau, la Raquel i la Irene. Escoltant-los aflorava una cosa interessant: la majoria de juristes veu els tribunals populars com un cos estrany dins de les sales. «Antigament sí que tenia sentit que un grup de persones sense prejudicis valoressin un cas que desconeixien. Però ara, i més en un judici tan mediàtic com aquest, arriben contaminats i no són pocs els juristes que creuen que és un error deixar a les seves mans assumptes tan greus com un assassinat. A més de la despesa de temps i diners que suposen muntar-los», raonaven sense embuts. D’això, cap de les parts, concentrades en el seu afany d’entabanar-los, va dir ni mu.