11 d’ag 2020

Anar al contingut

HI HAVIA UNA VEGADA A... LA NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE (8)

Fet i amagar entre els murs de la Model

Dos anys i mig després del tancament definitiu de la històrica presó, el principal canvi experimentat en la zona ha sigut la creació de l'escola Xirinacs

El veïnat està en alerta per evitar que la transformació de la presó en un gran parc provoqui un increment dels preus de la vivenda

Helena López

Fet i amagar entre els murs de la Model

JORDI COTRINA

L’encara petita escola Xirinacs va començar a caminar el setembre del 2017. Només tres mesos després del tancament definitiu de la Model, els seus murs imponents ara serveixen als alumnes de pàrvuls per jugar a fet i amagar. Ho va fer amb l’impersonal nom d’Eixample 1, denominació que va durar poc. La primera generació de famílies –ja a P5– no va trigar a organitzar un procés participatiu per rebatejar-la. Va guanyar el nom de qui el dia 1 de desembre de 1973 va començar una vaga de fam en aquell mateix lloc per reclamar l’amnistia dels represaliats per haver lluitat contra el franquisme.

«La memòria del que aquest lloc va significar és present molt més enllà del nom de l’escola. Els nostres fills a la rotllana s’imaginen que fan un túnel fins al pati exterior de la presó, que per a ells és un segon pati, ja que la falta de parcs al barri fa que l’utilitzem com una zona d’esbarjo per berenar i jugar després de l’escola», explica Laia Sánchez Amat, membre de l’AFA de l’escola, que ha sabut aprofitar alguns dels noms sorgits del procés participatiu per batejar les diferents aules. Els P3 –és una escola de dues línies–, per exemple, es diuen Arrel i Llavor.

«Una de les nostres prioritats ara és treure cotxes del carrer Entença; que eliminin un carril»

Laia Sánchez Amat

AFA Escola Xirinacs

El pati que freqüenten al sortir de classe els alumnes del Xirinacs és el que durant dècades van creuar els familiars dels presos per entrar a visitar els seus éssers estimats, avui ple d’uns triangles de fusta per asseure’s (amb un ‘look’ molt de l’estil ‘superilla’), i un racó amb un eclèctic punt d’intercanvi de llibres en què conviuen clàssics de la literatura infantil dels vuitanta com ‘Boy’ (en la mítica edició de tapa dura de Círculo de Lectores) amb groguenques edicions de butxaca comprades en pessetes de García Márquez, QuevedoAgatha Christie.

La instal·lació dels mòduls de l’escola Xirinacs a la cantonada d’Entença amb Rosselló ha sigut el principal canvi físic evident –i agitador de la vida quotidiana– experimentat fins al moment als voltants de la Model des del seu tancament, a l’espera de la reivindicada transformació definitiva dels terrenys, el futur dels quals encara està per dibuixar. Està previst que aquest mes es conegui l’equip guanyador del concurs d’idees, que haurà d’elaborar l’avantprojecte de parc urbà i un document de base a partir del qual es redactaran els projectes de cada equipament.

Un bombó enverinat

«Som un bombó per als especuladors», alerta Sylviane Dahan, presidenta de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, una entitat que feia dècades que lluitava pel tancament de la presó i la transformació dels milers de metres quadrats que ocupa el vell centre penitenciari en una gran zona verda i d’equipaments. «Volem continuar sent un barri de classes populars. No volem que ens passi com a Sant Antoni amb la reforma del mercat. No podem permetre que una cosa per la qual tants veïns van lluitar durant tant temps acabi expulsant-nos del barri», afirma Dahan mentre embolica els regals de Reis que l’associació ha recollit per a una entitat que treballa amb dones vulnerables. «I blindar la vida veïnal també consisteix a regular el lloguer», diu.

Pancartes (ara desaparegudes) al 151 d’Entença, el 2017. / RICARD FADRIQUE

En aquesta mateixa lluita –evitar que l’evident millora que suposarà per a l’enclavament deixar de ser ‘el barri de la presó’ acabi per expulsar els veïns– estan a la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample. «El que pot passar quan això sigui un gran parc es va veure molt clar a Entença, 151», afirma l’activista pel dret a la vivenda Rubén Domínguez. La finca es va fer famosa fa pocs anys, quan, coincidint amb l’anunci del tancament de la presó, l’antiga propietat va firmar un preacord de venda amb un fons d’inversió i va anunciar als seus llogaters que no els renovaria els contractes. L’edifici, a poquíssims metres de la presó, es va erigir en la nau capitana de la resistència a la gentrificació. La seva façana es va omplir de pancartes de «Ens volen fer fora» i «No marxem». Dos anys després, no en queda rastre. El primer missatge va acabar fent-se realitat. El segon, malgrat la resistència inicial, òbviament, no. Avui queda un únic veí a la finca, l’únic que tenia un contracte indefinit de renda antiga.

1.084 euros de mitjana 

El preu mitjà del lloguer al barri, en dades fetes públiques aquest dijous, està en 1.084 euros, i la creació d’un gran parc a pocs metres de l’estació de Sants no sembla un bon presagi per als veïns que viuen de lloguer. «S’estan començant a moure coses. Ja es veuen diverses finques tapades de dalt a baix amb bastides», adverteix Domínguez. En un dels murs de la presó, un gran mural firmat per la Xarxa d’Habitatge, el Sindicat de Llogaters i l’associació de veïns, adverteix possibles inversors que, malgrat la derrota a Entença, 151, no tenen cap intenció de rendir-se: «Les veïnes ens quedem al barri».

A banda del sostre, els veïns també es volen assegurar l’aire. Una de les prioritats de l’AFA Xirinacs és convèncer l’ajuntament que elimini un carril al carrer d’Entença, «per seguretat, contaminació acústica i ambiental».