Alerta a Badia del Vallès pel deteriorament dels edificis

«Des que va caure el balcó de la Guàrdia Civil hi ha molta gent que m’explica els problemes que tenen els seus edificis», comenta Juan José Díaz, president del’Associació de Veïns de Ciutat Badia. L’octubre passat, el balcó del cinquè pis de la casa caserna de l’institut armat –propietat del Ministeri de l’Interior– es va despenjar sobre el de la quarta planta. En aquell moment, entre els veïns es va despertar la preocupació per si allò podia passar als seus edificis. 

La primera anàlisi que va fer l’ajuntament sobre la caiguda del balcó va concloure que aquest havia caigut per la falta de manteniment i la deixadesa. «Al primer informe del tècnic es veia que una de les causes del despreniment del balcó eren els efectes de les pluges d’aquell mes il’acumulació d’aigua pel desús. Hi ha un estat de deteriorament que un pis habitat no té», explicaEva Menor, alcaldessa de Badia. Tot i així, tant l’associació de veïns com alguns d’ells estableixin inquietud per l’estat de les vivendes. 

Badiaes va construir entre el 1973 i el 1975, en ple desenvolupisme franquista. El 100% de les seves vivendes són de protecció oficial fins a l’any 2026. Un règim de protecció que, per cert, és el més llarg de la història d’Espanya (50 anys). Els seus edificis són només de quatre o cinc tipologies i es va seguir el mateix model constructiu en gairebé tots: elsplafons prefabricats de formigó.

200 blocs en total

Els200 edificis del municipija han arribat als 45 anys que estipula la llei perquè siguin sotmesos a lainspecció tècnica d’edificis(ITE). El 75% ja l’han passat i les dades, tot i que encara no definitius, donen alguns missatges: el 8% presenten patologies greus i el 60% pateixen patologies importants. Aquestes últimes podrien convertir-se en greus si no s’intervé en un termini d’entre 5 i 10 anys, diuen des del consistori.

Daniel Serrano, arquitecte municipal de Badia, explica que la xifra de patologies greus està per sota de la mitjana, però que les importants estan per sobre. «Les patologies són sempre molt similars, i en el cas de les greus gairebé sempre afecten a les façanes i les cobertes», diu el tècnic municipal. Entre els problemes més freqüents que s’han detectat hi ha deformacions i fissures en interior derivades de problemes d’estructura vertical, humitats o filtracions en elements d’aquesta, deficiències en acabats de la façana i deficiències a les instal·lacions elèctriques, entre d’altres. Moltes carències també estan relacionades amb lesestructures de fibrociment i la degradació de l’amiantdel municipi, present en la majoria de les seves construccions.

Preocupats pel cost

Més enllà de la preocupació per l’estat de les vivendes, els veïns també es mostren preocupats pel cost de les rehabilitacions. Badia és un dels municipis més afectats per la crisi econòmica. Encara avui, té una taxa d’atur de les més altes de Catalunya que se situa en el 17,91%, segons les dades del Consell Comarcal del Vallès Occidental, i una renda per capita de 12.400 euros per habitant, segons l’Idescat.

Arturo Cortés, veí del municipi, explica que, en el cas del seu bloc, la comunitat ha de desemborsar uns60.000 euros en reformesper passar l’ITE. «Sé d’altres comunitats que han de gastar-se 100.000 euros», assegura. Això ho ha de subvencionar algú. Això és un barri obrer i hi ha gent que no paga ni l’escala, ¿Com farem que la gent pagui això?», es pregunta Cortés.  A l’associació de veïns ho tenen clar: «Volem que l’Administració es mulli», explica el president. 

En les reunions que mantenen l’ajuntament i la Generalitat s’han plantejat diferents possibilitats. Una seria que els veïns puguin accedir a un crèdit de l’Institut Català de Finances(ICF), que finançaria a 15 anys les intervencions. La idea seria fer una actuació integral més enllà de laretirada de l’amiant, compromís que la Generalitat va adquirir el 2007 amb el Pla Director d’Obres (PDOR), mitjançant el qual finançava el 75% del cost de l’obra.

«Amb el PDOR el veí només paga el 25% de la retirada de l’amiant perquè és un compromís adquirit de l’Administració. La resta de les obres que no estan incloses al PDOR però que són necessàries per passar l’ITE les pagaria el propietari i l’Administració li facilitaria aquest tipus de crèdit», explica Serrano. 

L’ajuntament i la Generalitat firmaran un acord pròximament que donarà accés a les ITE al primer. Amb això el consistori podrà jerarquitzar les actuacions del PDOR. «Tindrem una nova eina per conèixer la qualitat del parc edificat i així sabrem on hem d’intervenir primer», afirma l’arquitecte municipal.

Un estudi pioner per detectar l’amiant

Badia ha fet un estudi pioner per analitzar l’estat de degradació de l’amiant a la localitat i les quantitats de fibres que hi ha en l’ambient. L’objectiu d’aquest projecte és tenir una guia a l’hora de procedir a la ‘desamiantització’ del municipi i establir prioritats per a la seva retirada. 

Els 200 edificis de Badia van ser construïts amb materials que contenen fibrociment. Galeries, tubs, baixants o algunes cobertes són alguns elements que tenen aquest material altament cancerigen que es va prohibir l’any 2002. El pas dels anys ha anat deteriorant aquestes estructures i no fa falta caminar molt per veure com algunes plaques de fibrociment de les galeries s’han trencat o s’han començat a degradar. El mateix passa amb la resta de components que contenen fibrociment.

«L’estat és lamentable», assegura l’higienista industrial especialitzat en amiant que dirigeix el projecte,Lluís Mallart. En aquest sentit, puntualitza que és un estat de degradació «similar» al d’altres llocs.«Tenim llibres de la mateixa fàbrica d’Uralita als quals els enginyers d’aquell moment, que segur que no sabien que el fibrociment era tan dolent, calculaven una vida útil d’entre 30 i 40 anys»,relata l’expert.

Entre el 20 i el 21 de novembre es va desenvolupar la tercera fase d’aquest estudi. Amb 11 equips d’alta tecnologia de l’empresa francesaAleá Contrôles, es va mesurar laconcentració d’amiant en l’aire de 31 comunitats. No es van escollir a l’atzar. En una fase anterior del projecte s’havia recollit mostres de superfície en el 84% de les comunitats afectades del municipi. De l’anàlisi d’aquestes mostres i d’una primera inspecció visual es van escollir les que donaven les xifres més altes. 

Els equips de mostreig van ser col·locats a cada comunitat durant quatre hores i a tres nivells diferents: la part baixa de l’edifici, la mitjana i l’alta. Això tampoc va ser casualitat. «Podria ser que al pis de dalt reaccioni pel concepte de l’aire, del fred i del vent més que les parts de baix», assegura l’expert.

Les mostres recollides van ser enviades a un laboratori de França per ser analitzades i, segons expliquen els responsables del projecte, les conclusions de l’estudi es podran presentar a finals de desembre o principi de gener. 

Una lluita veïnal 

L’estudi ha sigut impulsat per laComissió de l’Amiant de Badia, que està formada per l’associació de veïns, per tots els grups polítics amb representació o no a l’ajuntament i per veïns no associats. Badia fa anys que lluita per la retirada de l’amiant. El Any 2007, la Generalitat va aprovar unPla Director d’Obres Revisat(PDOR) per retirar les galeries d’un total de 66 comunitats i substituir-les per balcons. El Govern autonòmic pagava el 75% de l’obra i els veïns només havien d’abonar uns 3.000 euros. Tan sols se’n van arribar a canviar unes 33. L’arribada de la crisi va fer que la Generalitat paralitzés les seves actuacions i la situació va quedar bloquejada durant alguns anys.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Quan es van reprendre les actuacions, el Govern demanava 4.100 euros pel canvi de les galeries, 1.000 més del que s’havia acordat el 2007. «Moltes comunitats no tenien els diners i la Generalitat no començava la intervenció sense», assegura Menor. Pel seu costat, el president de l’associació de veïns, Juan José Díaz, denuncia que aquesta situació «és un problema per la situació econòmica de Badia». 

La retirada de les galeries resoldria una part molt important del problema de l’amiant al municipi. «Si es materialitzés el PDOR i se’n complís el 100%, suposaria la retirada del 80% de l’amiant a la ciutat», assegura Menor. Fa temps que l’ajuntament treballa per desbloquejar la situació, tot i que ara per ara encara s’espera un acord definitiu.