Comerciants, restauradors i hotelers, víctimes de la incertesa

La setmana de violència va fer estralls però les mobilitzacions pacífiques també poden afectar el consum

«La normalitat s'instaurarà si no torna a passar res» és el desig i anhel dels sectors afectats

zentauroepp50401916 fotodeldia  grafcat5140  barcelona  14 10 2019   varios viaj191025201812

zentauroepp50401916 fotodeldia grafcat5140 barcelona 14 10 2019 varios viaj191025201812 / Quique Garcia

4
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El passat i futur immediats preocupen a tres dels sectors econòmics més importants de la ciutat: hoteler, restauració i comerç, àrees estretament vinculades al consum. La violència no és amiga del consumisme; la incertesa, tampoc. Menys encara ho és l’alarmisme, així que tots els agents implicats parlen amb la boca petita o parlen poc sobre l’esdevingut o el que es pot esdevenir i les seves conseqüències. La setmana de disturbis no va ser bona, per descomptat. Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració, l’anomena «setmana fallida» o «setmana zero», o el que és el mateix: «la facturació seria la d’una setmana de tancament». Al comerç el perjudici va per zones, però tots els seus actors coincideixen en una facturació inferior al normal: 30% menys al passeig de Gràcia i entre un 12 i un 15% més baixa en els eixos comercials agrupats a Barcelona Comerç. Els hotelers són els que menys parlen, però admeten «anul·lacions, tot i que poques», segons el seu gremi. 

«Tot s’encomana. Si el centre no treballa, les zones que no és tan cèntriques també ho noten».

El que està per venir –una infinitat de manifestacions convocades– es veu amb preocupació i precaució des de tot arreu. Els auguris no són els millors si es manté el conflicte, encara que aquest sigui pacífic: «L’anormalitat no ajuda i portem dos anys d’anormalitat», afirma Pallarols. I tot i que la major o menor afectació queda clar que va per barris, en tots hi ha conseqüències: «És evident que qui té un negoci al centre es veu més perjudicat que el que el té a Nou Barris, però s’encomana. Si el centre no treballa, el que no és tan cèntric també ho nota». Paraula de Salva Vendrell, president de Barcelona Comerç. Caure en la temptació de culpar les mobilitzacions de tots els mals seria massa fàcil. «És la incertesa en general, també la que provoquen els comicis», continua. «En períodes electorals el comerç es ressent. El context en general, no només el de les mobilitzacions, fa que tot el sector, sigui o no turístic sigui o no cèntric, ho noti». Doncs bé, hi ha manifestacions a la vista, però també unes eleccions convocades per al 10 de novembre.

Terrassa cremada 

En el que sí que coincideixen tots els sectors és en apel·lar al’optimismea l’esperit de ràpida recuperació que té la ciutat per tancar el capítol d’aldarulls i les seves derivades. «Si no torna a passar res, s’instaurarà ràpidament la normalitat», la frase la firma  Lluís Sans, president del’Associació Passeig de Gràcia,  però l’avalen la majoria dels consultats. Sans recorda que, a més de la pèrdua de facturació, els disturbis han provocat una doble afectació als locals del bulevard: «No és només el que hem deixat d’ingressar, sinó també el preu d’haver d’arreglar les façanes dels locals». A la zona no hi va haver desperfectes a privats però sí nombroses pintades en edificis la neteja dels quals han d’assumir els propietaris. «Ja estan totes esborrades però es demanaran ajuts a l’ajuntament», revela Sans. 

«Les administracions han d’estar a l’altura. No pot ser que desplacin al carrer el que no són capaços de resoldre els polítics»

Notícies relacionades

No van tenir la mateixa sort a la zona de la plaça d’Urquinaona, on els danys van ser molt més grans. A Koma, el propietari explica que li van destrossar completament la terrassa i a això suma les pèrdues de tres dies de tancament. El perjudici és gran i el futur descoratjador, les manifestacions tallen els carrers i això no és bo per a cap negoci. En això, també coincideixen tots els agents, fins i tot els que més callen. Perquè el blindatge viscut a Via Laietana va ser un dels problemes patits pels hotels més propers a la Prefactura Superior de Policia. Tot i que els seus responsables fan pinya i no obren la boca, és fàcil intuir que hi va haver clients que no van arribar i d’altres que hi van anar amb dificultats, ja que els vehicles (ni públics ni privats) no arribaven ni a la porta principal ni a les posteriors d’aquests hotels i es va poder veure el personal arrossegant maletes dels parroquians fins a Gran Via.

Els pròxims dies

Passats els disturbis i a l’espera dels pròxims dies, comerciants, restauradors i hotelers clamen pel diàleg: «És imperiós que les administracions públiques comencin a estar a l’altura. No pot ser que desplacin al carrer el que no són capaços de resoldre els polítics». «Demanem a totes les administracions que prenguin les mesures que calguin per al diàleg i l’entesa necessària per evitar que es produeixin novament aquests incidents». «El conflicte s’ha d’encarrilar d’alguna manera; que continuï al carrer comporta pèrdues econòmiques a tot el país. Cal trobar una solució. ¿Quina? No ho sé però ha de ser dins de la política i el diàleg, no al carrer». Pallarols, Manel Casals (director del Gremi d’Hotels) i Sans. Diferents paraules per a una mateixa súplica. , per a una mateixa súplica.