PROJECTE SOCIAL DE REFERÈNCIA

Mescladís: un futur a foc lent

L'entitat obre un restaurant escola a l'Eixample per formar laboralment nois en risc d'exclusió

L'espai ofereix l'oportunitat de fer pràctiques a la mateixa escola a persones en situació irregular

zentauroepp50196018 barcelona 02 10 2019   nuevo restaurante de mescladis  entid191003095829

zentauroepp50196018 barcelona 02 10 2019 nuevo restaurante de mescladis entid191003095829 / maitecruz

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A primera vista sembla un altre coquetó restaurant d’aire modern. Amb les seves cadires de diferents colors i formes, el seu bonic terra hidràulic i una cuidada carta en la qual destaquen els productes ecològics, ètics i de proximitat. Però el flamant Mescladís, al 122 de Borrell, no és només un lloc agradable on menjar bé, que també (el podeu afegir al vostre mapa gastronòmic, tenen menú de migdia i de nit). «Quan ets allà dins et dius que ets tonto, que mai arribaràs a Espanya navegant en això. Però no hi ha marxa enrere», diu Biram des d’un dels molts quadros que adornen amb gust l’espai, a la cuina oberta, al fons de l’allargat local, del qual es cou –perdonin el recurs fàcil– la seva màgia. És dimecres, és gairebé la una del migdia, fa una olor que alimenta i una dotzena de joves de diversos orígens en els polos negres dels quals es llegeix ‘alumn@’ mengen al voltant d’una gran taula de fusta rectangular els aliments que acaben de cuinar. Aquí ningú se’n va de classe sense menjar.

La de Biram no és l’única frase que pot llegir-se a les parets d’aquest restaurant escola que va aixecar la persiana fa poques setmanes a l’Eixample esquerre, els ingressos del qual es reinverteixen en un 100% en el seu reconegut projecte social. No és casualitat: la sensibilització és una de les línies de treball de Mescladís, la pedra angular del projecte del qual és el programa ’Cuinant oportunitats’ –en el qual participen els nois que ara degusten les seves creacions–, que en els seus 15 anys d’història ha format 900 persones, amb una ràtio d’ocupabilitat del 30%. El restaurant escola és nou, però l’escola, abans sense un restaurant en el mateix espai, és ja un recurs de formació professional i d’inserció laboral per a nois vulnerables de referència a la ciutat.

Històries que travessen fronteres 

En el menjador principal del nou restaurant, un mosaic amb algunes de les pàgines de la novel·la gràfica ’Un regalo para Kushbu, historias que cruzan fronteras’, editada «per posar nom i rostre als que busquen refugi al nostre país». «Les lleis d’estrangeria enforteixen les màfies», diu una de les vinyetes penjades al saló principal.

Alumnes del projecte ’Cuinant oportunitats’ a la nova escola. / maite cruz

La necessitat d’obrir aquest espai va sorgir després de veure que la terrassa al Pou de la Figuera –la principal font d’ingressos del projecte– corria perill. Era una concessió municipal, l’ajuntament la va treure a concurs i van perdre davant una empresa privada, amb ànim de lucre. Malgrat que encara no han abandonat les negociacions per continuar a la terrassa de Ciutat Vella –símbol del seu projecte–, veure’s sense la terrassa els va fer repensar el seu projecte i van veure que necessitaven assegurar-se una altra font d’ingressos. «Ara estem molt més tranquils. Aquí tenim un contracte de 15 anys i una propietat sensible, que va optar pel nostre projecte malgrat tenir ofertes econòmicament millors», assenyala Martín Habiague, fundador i director de l’entitat, que treballa amb persones derivades des dels serveis socials fins a Càritas.

«El restaurant ens permet trencar amb l’estacionalitat de la terrassa i oferir més oportunitats d’inclusió i maximitzar l’impacte social», segueix Habiague, que destaca que el fet que els nois s’estiguin formant allà ofereix també una altra mirada sobre ells. «Es fa evident, perquè es posa davant els ulls del comensal l’esforç que aquests nois estan fent per tirar endavant, per guanyar-se una oportunitat. Posem en vista de tots les entranyes del projecte, el que aquests nois estan lluitant», reflexiona.

Mentre el punt fort de la terrassa al Pou de la Figuera, just al costat del ’casal de barri’, en la gestió del qual participen, era la proximitat amb les persones per a qui treballen, els seus impulsors volen que la nova ubicació els serveixi per passar de ser només un referent social a ser també un referent gastronòmic, i que les persones que tinguin en el seu currículum que han sigut formades en hostaleria a Mescladís trobin una oportunitat laboral l’abans (i millor) possible.

Ase magre...

Un dels problemes principals que es troben a Mescladís, com en moltes de les entitats que es deixen la pell per ajudar aquestes persones a tenir una oportunitat, és que a les persones en situació irregular la llei els nega fins i tot fer pràctiques en empreses, amb la qual cosa, per molt que es formin, és impossible que facin el salt al mercat laboral sense una primera oportunitat en forma d’estada. Disposar del restaurant a la mateixa escola obre una bretxa i els permet esquivar aquesta dificultat afegida, ja que poden fer les pràctiques a la mateixa escola, i obtenir així un contracte que els permeti tramitar la documentació per poder accedir a un lloc de treball en el mercat ordinari, l’objectiu final.

Notícies relacionades

José Roldán, director de formació i inserció del Casal dels Infants, assenyala que els dos grans hàndicaps amb els quals topen els nois sense documentació són la llengua i la impossibilitat de poder participar en les «experiències en empreses» per «enamorar» –així ho anomenen ells– els responsables d’aquestes empreses, perquè els donin, al final, una oportunitat laboral que els faciliti, a més d’uns ingressos, regularitzar la seva situació administrativa.

«L’idioma és la base per a la socialització i per trobar feina, i malgrat que hi ha moltes entitats que ofereixen cursos, encara és insuficient», apunta Roldán. Malgrat totes les dificultats, el responsable del casal explica amb orgull –cada victòria és una victòria molt barallada– que durant aquest 2019 han aconseguit 14 modificacions. És a dir, que 14 persones amb permís de residència passin a tenir també permís de treball després de fer pràctiques en empreses (que la llei nega als que no tenen ni el permís).