24 febr 2020

Anar al contingut

La gran obra d'Antoni Gaudí

El Lego de la Sagrada Família

La basílica es construeix amb plafons prefabricats realitzats a 82 quilòmetres de l'Eixample que després s'acoblen a Barcelona

Natàlia Farré

Que la Sagrada Família està en construcció ho sap tothom. Gairebé 4,7 milions de turistes la van visitar l’any passat. El que ja sap menys gent és que el procés d’edificació no es fa in situ, sinó a 82 quilòmetres de l’Eixample. Al nucli de Galera, al terme municipal de Gaià (Bages). Tal qual. I tampoc és popular que la basílica s’aixeca a partir d’estructures prefabricades elaborades en aquest espai i que després s’acoblen a Barcelona com si es tractés d’un Lego. Una tècnica de treball utilitzada als gratacels, que es va  estrenar amb l’Empire State Building, però que a Galera s’ha sofisticat. Aquí es treballa amb pedra tesada, que ve a ser una com la creació d’un únic bloc de pedra a partir de diferents blocs, cosa que és inhabitual, per no dir única. 

L’estrena del gran espai, equivalent a 11 camps de futbol, es va produir el 2008, davant l’evidència que el temple deixava poc terreny per treballar i moure peces gairebé monumentals (cada un dels plafons del cimbori dedicat a Jesús fa 5 × 5 metres) i la convicció que era necessari accelerar l’obra si es volia arribar al 2026 (centenari de la mort de Gaudí) amb la Sagrada Família acabada. A Galera van debutar amb els elements principals de la sagristia de Sardenya amb Provença. I allà es construeixen ara els plafons dels sis cimboris (els quatre dedicats als evangelistes i els que tenen la Verge i Jesús de protagonistes) que en l’actualitat centren els treballs del temple. Una vegada fabricats els plafons, es traslladen a la basílica i s’acoblen en un no res. 

D’aquesta manera, pujar tres metres (un nivell en l’argot del temple) de les torres dels evangelistes suposa invertir només sis hores de feina a Barcelona (a Galera han sigut tres setmanes prèvies). Els cimboris de Joan, Marc, Mateu i Lluc ja tenen el nivell 9 col·locat; el de Lluc, fins i tot el 10. Cosa que significa que en només dos anys han crescut 30 metres. A Gaudí i als seus successors aixecar els 8 campanars de les façanes de la Passió i Naixement els va costar dècades. I, pel mateix sistema, la torre (o cimbori) de Jesús s’ha elevat 20 metres en un any. Va pel nivell 3 i a l’octubre col·locaran el 4. Els 12 monumentals plafons que formen la volta del nivell 4 arribaran amb camió i escortats pels Mossos per la seva gran mida. Serà un transport especial i viatjaran en horitzontal, perquè són massa alts per esquivar ponts. 

Vista zenital de Galera, a la zona on es construeix la torre més gran, la de Jesús. / MARC VILA 

Sense marge per a l’error

Per arribar a ser un plafó, el procés és tan senzill com complicat i innovador. Els blocs de pedra que el formaran arriben a Galera ja a punt. És a dir, tallats amb les formes, mesures i textures correctes. Beix anglès, arcosa de Blavozy, pedra de Vargas i granit –quatre tipus de roca que juntes permeten emular la desapareguda pedra de Montjuïc amb la qual es va construir el temple fins a esgotar-se– que entren amb el segell de qualitat que els valida. A partir d’aquí, s’ajunten els necessaris fins a aconseguir un bloc compacte i comprimit, una nova pedra. S’aconsegueix amb tesats d’acer inoxidable i injeccions de resina epoxi, tan resistent com el granit. Amb aquest procés fet es munta l’estructura de cada nivell, com si estiguessin ja a la Sagrada Família. 

Dotze plafons per formar la circumferència del cimbori de Jesús, 14 per al de Maria i vuit per als dels evangelistes. Tot s’ha de comprovar perquè encaixi perfectament. «No hi ha marge d’error. Si ens desviem mig mil·límetre en el diàmetre, no funciona. En construcció, un centímetre no és res, i aquí un mil·límetre ho és tot». Paraula de Josep Valielleas, responsable de Galera. Comprovat que el Lego encaixa perfectament, es posa el vidre i la fusta a cada plafó i es fa el procés d’impermeabilització. Punt final. A partir d’aquí, camió cap a Barcelona i veloç muntatge in situ.