BCN detecta 358 pisos protegits amb irregularitats com lloguers sense permís

El pla d’inspecció de vivendes de protecció oficial ubicades a Barcelona ha comprovat l’estat de 2.679 pisos i ha detectat indicis de mal ús en 358 d’ells (el 13,3% del total), la majoria per estar buits o llogats sense autorització o per sobre del preu corresponent.

Aquestes dades han sigut facilitades per la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, que ha destacat que gairebé la meitat dels casos amb indicis de mal ús (173) són per lloguers sense autorització, i que 32 pisos són buits, la qual cosa representa un 1,1% dels inspeccionats.

La resta dels 358 casos detectats amb indicis de mal ús inclouen situacions diverses, com destinar la vivenda de protecció oficial a usos de despatx o a un pis turístic, o tenir-la cedida a algun familiar, entre d’altres.

La directora tècnica de la Unitat de Disciplina de l’Habitatge, Fuensanta Alcalá, ha detallat que els casos són molt diversos, i ha explicat que han trobat lloguers sense permís que cobraven fins al triple del corresponent per ser vivenda protegida.

Aquest pla de control, creat l’any 2017 i pioner a Espanya, ha començat pels pisos que perden la qualificació de vivenda protegida durant els pròxims anys, i ha trobat indicis de mal ús en diversos barris, entre ells la Barceloneta, Clot, Poble-sec i Vallbona.

Expedients i sancions

Amb el pla, s’ha aconseguit la cessió de sis pisos buits a la bossa de vivenda de lloguer, i s’han produït 11 regularitzacions de famílies que vivien de lloguer en casos no autoritzats, rebaixant el preu de mercat que pagaven el que estableix la llei per una vivenda protegida.

De moment s’han incoat 60 expedients, que estan en diverses fases de tramitació, i 12 propietaris ja han abonat els imports de les sancions corresponents, que oscil·len entre els 4.000 i els 45.000 euros.

Martín ha explicat que les sancions són més elevades però que es rebaixen si es corregeix la situació, i es modulen en funció de l’incompliment, i ha remarcat que l’objectiu del pla d’inspecció no és sancionar, sinó garantir que els pisos protegits s’utilitzin com a tal.

La llei catalana pel dret a la vivenda estableix que les de protecció oficial s’han de destinar al domicili habitual i permanent, tot i que es poden posar de lloguer amb una autorització que estableix un preu màxim: si no es compleixen aquestes condicions, l’administració poden sancionar i fins i tot expropiar la vivenda.

Exigències a l’Estat i la Generalitat

Alcalá ha recordat que mai abans s’havia realitzat un pla d’inspecció sistemàtic a la ciutat, i Martín ha exigit a la Generalitat que exerceixi la seva responsabilitat d’inspecció, perquè ajuntaments com el de Barcelona poden promoure plans propis però consistoris amb menys recursos no tenen prou capacitat.

Martín ha demanat al Govern que faci permanent la qualificació de vivenda protegida –actualment acaba amb els anys–, i també que assumeixi la seva responsabilitat a la Taula d’Emergència per a persones que requereixen una vivenda, ja que del Govern depèn un 60%, però l’Ajuntament assumeix el 80%, ha xifrat.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Ha remarcat que, si la Generalitat assumís les seves competències a la Taula, no hi hauria llista d’espera ni serien necessàries propostes com la de Govern perquè la Sareb llogui a meitat de preu totes les vivendes que té a la ciutat a canvi d’una subvenció del 60%, una cosa que ha dit que ha de valorar la taula creada amb entitats.

També ha recordat les exigències de l’executiu d’Ada Colau al Govern central: regular els preus de lloguer, i modificar la fiscalitat que estén una "alfombra vermella" a entitats com fons d’inversió que contribueixen a augmentar els preus de la vivenda, ha dit.