Barcelona sobreviu amb un 13% del metro en obres

Tot i que amb prou feines ningú sap com es diu, poques famílies amb criatures a casa no han jugat alguna vegada al Jenga, aquesta torre de fustetes en equilibri de la qual cal anar traient per torns una peça fins que col·lapsa i cau. De les 158 estacions del metro de Barcelona (la xifra balla si es considera o no que a l’L11 el nom de metro li va gran), 20 estan parcialment o totalment fora de servei, vaja, el que seria un Jenga suburbà. Un terç de l’L1 està en obres des del 29 de juny. Dissabte es va tancar al trànsit gairebé la meitat de l’L2. Aquest dilluns s’han retirat tres blocs de fusta més de la construcció, el tram de l’L5 que uneix Collblanc i Can Vidalet. La primera conclusió, que requerirà substancials matisos després, és que Barcelona ha sigut capaç de sobreviure a un primer dia amb un 13% menys d’estacions de metro, que es diu aviat i que diu molt també de la resiliència (paraula de moda, ves a saber per què) dels usuaris d’aquest mitjà de transport. Pugin a bord que comença el viatge d’observacions a peu d’andana.

Primera parada, Sagrada Família. Sobre el paviment de l’estació hi ha encara dos senyals d’advertència perquè els passatgers no rellisquin. Dissabte, durant el xàfec, aquesta va ser una de les estacions on, com si un Moisès hagués donat dos cops amb la vara, brollaven fonts de les parets. Dos dies després del miracle, encara degota. L’objecte de començar aquí l’excursió, no obstant, és un altre. Sagrada Família és una tempesta perfecta del transport per altres raons. Des que va començar el tall de l’L1, l’ús de l’L5 des de la Sagrera va pujar sensiblement. Dissabte es va afegir a l’equació la interrupció de l’L2, camí turístic per excel·lència dels que visiten el temple d’Antoni Gaudí. La qüestió és que, de manera un pèl acordiònica, l’andana blava de Sagrada Família s’omple fins que només es veuen caps i quan arriba el comboi els vagons ja van plens. Toca esclafar-se. Per sort, la incomoditat dura amb prou feines una o dues estacions, fins a arribar a Verdaguer i Diagonal, parades d’intercanvi. No està de més advertir-ho, però si d’un temps ençà el metro és el Mobile World Congress dels carteristes, aquest breu trajecte, amb vagons a estones ensardinats, és un tram en el qual s’aconsella màxima atenció. La vigilància, tot cal dir-ho, ha augmentat: la uniformada i la de mossos de paisà. Això confirmen fonts municipals.

Sagrada Família

La Sagrada Família, és obvi, és un imant de visitants per a una única línia de metro. Per aquesta raó s’ha concedit un plus de vehicles a la línia d’autobusos D50, que cobreix aproximadament la mateixa ruta que el tram tallat de l’L2. En hora punta, els vehicles anaven sobrecarregats.

La novetat del dia era, no obstant, una altra, el tall del servei durant tot agost del tram comprès entre les estacions blaves de Collblanc i Can Vidalet. És per a una bona causa. A la meitat d’aquesta ruta està previst obrir en el futur una nova estació que ja té nom, Ernest Lluch, que donarà un tomb a la mobilitat a ponent, perquè enllaçarà amb la xarxa del Trambaix i donarà servei en una zona que ha crescut notablement en volum de població. Aquest dilluns no semblava bon dia per preguntar als passatgers la seva opinió sobre aquell lluminós futur. El servei d’autobusos llançadora per cobrir aquesta ruta estava clarament ben dotat, però els usuaris patien pel temps perdut pujant i baixant escales. Anaven corrents, fins i tot un senyor que s’ha desviat uns metres per donar la seva breu opinió quan les autoritats municipals de Barcelona i l’Hospitalet i del Departament de Territori explicaven als mitjans de comunicació com havia arrencat el dia amb un 13% menys de suburbà. “Enhorabona, quina merda de servei”.Això s’ha colat a través dels micròfons. És discutible que tingués raó, però resumeix molt bé com viuen molts usuaris les interrupcions en el servei.

Al dispositiu de Collblanc a Can Vidalet no s’han escatimat mitjans. Per si els informadors a peu d’estació no eren suficients (quantitat i qualitat no sempre concorden) resultava encomiable l’actitud de l’encarregat de distribuir els passatgers per autobusos en funció de la seva destinació. Ni José Antonio Camacho com a seleccionador donava tantes instruccions des de la banda. En certa manera, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) sembla haver après del cul-de-sac on es va ficar a finals de juny quan va anunciar el dispositiu previst per les obres de l’L1, entre Clot i Fondo. Aquella ruta, per a gran enuig dels usuaris, es va cobrir amb dues etapes de busos llançadora que ni tan sols estaven unides l’una amb l’altra. Es va assegurar llavors que era materialment impossible resoldre aquesta ruta amb una única línia. Sembla que no era cert. Ara ja és possible. L’explicació oficial que es dona a aquesta marxa enrere és que el descens en el volum de trànsit privat facilita una millor mobilitat dels autobusos. Doncs això.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Aquesta excursió pel metro amb 20 estacions menys de les habituals no seria completa sense una mirada a cap altre punt singular, Clot, per dues raons, perquè diàriament és la porta d’entrada a la ciutat per part dels passatgers que arriben Barcelona a través de la xarxa de Rodalies i perquè és el punt de partida o arribada, segons es miri, dels usuaris que s’han quedat sense la seva línia L1. Des de dissabte, l’L2 mor a Sagrada Família, així que una situació real podria ser que un passatger que sortís de Santa Coloma agafés primer el bus, a Clot passés al metro per agafar l’L2 perquè la seva destinació final habitual fos, posem per cas, passeig de Gràcia, però, és clar, no podria anar més enllà de dues parades, així que hauria de saltar després a la línia blava i després, a Verdaguer, a la groga, l’altre Mobile World Congress dels lladregots, ja que és, ni més ni menys, que la línia de la platja.

El 30 d’agost (1 de setembre entre Collblanc i Can Vidalet) acaben aquests Jocs Olímpics de la resiliència.