L'església de Santa Anna, desbordada amb els nens sense llar

Ahir, abans d’ahir i avui. Fa setmanes que l’església de Santa Anna, al barri Gòtic de Barcelona, veu com joves magribins, alguns majors d’edat, d’altres menors, demanen empara al seu temple. Ho confirma el rector, Peio Sánchez, que alerta del deteriorament psicològic en el qual estan sumits. "A alguns els estan prostituint", alerta el sacerdot.

Fa ja dos hiverns que l’església de Santa Anna s’ha convertit en un hospital de campanya que acull persones sense llar. Amb unes lliteres de fusta uneixen els bancs i munten mig centenar de llits, a més de servir esmorzars. Dins del temple, es pot dormir de les vuit del matí a les vuit de la tarda. Però en els últims mesos l’església veu com arriba una nova tipologia de persones sense sostre: nens magribins, alguns majors d’edat, que malviuen als carrers de Ciutat Vella. 

"Hi ha al voltant d’uns 75 joves magribins que venen habitualment", explica el rector Sánchez. Representen el 30% de les 250 persones que, al dia, passen pel temple a descansar. "A la nit l’ajuntament no ens deixa obrir, però ells venen al matí a descansar igualment", lamenta Sánchez. Aquest és un hospital de campanya com hi ha a San Francisco, a Roma o a Madrid.

La diferència aquí és la presència dels nois. "Això acaba de començar", avisa. Diu el rector que els Mossos d’Esquadra els van comentar que en els pròxims tres mesos 1.000 menors tutelats magribins, sense família, compliran la majoria d’edat i tenen tots els números d’acabar al carrer. 

Cervell deteriorat

"Estan deteriorats, físicament i mentalment", assenyala el rector, que demana un abordatge d’emergència per als nois. "Molts prenen drogues, estan realment molt atabalats i ho passen molt malament", explica. Els menors s’escapen dels centres. I els grans són expulsats d’aquests centres al complir els 18 anys, com va publicar recentment aquest diari. De fet, fa quatre setmanes, el centre va decidir contactar amb un educador social, Adrià Padrosa. Abans, treballava als centres d’acollida dels migrants.

"A mi m’han fet portar els que complien la majoria d’edat amb furgoneta a l’altra punta de la ciutat perquè no sabessin tornar", afirma. Va deixar aquesta feina. Ara intenta vincular els menors als centres de protecció. "Si truquem als Mossos, al cap de dos dies es tornen a escapar; si truquem als educadors del carrer, quan venen potser els nens ja no hi són, perquè són molt pocs", assegura Padrosa.

Carn per a les màfies

Una realitat que constaten és que els nois cometen delictes. I, preguntant, s’han adonat, segons diuen, que a Barcelona hi ha màfies de crim organitzat que els extorsionen. "A canvi de robar tants mòbils al dia els donen haixix, roba cara..." Després se la posen i pugen les fotos a les xarxes. Al Marroc, oloren la vida d’èxit. Expliquen que han vist mapes del districte on cada grup té definida la seva àrea d’actuació. D’altres, diuen, "han fet algun servei de prostitució masculina", assenyala el capellà. "Alguns ens ho diuen; en d’altres, ho veus el teu mateix", afegeix l’educador. I hi ha un altre ofici per exercir, captar clients per a les prostitutes.

"Les màfies s’aprofiten d’aquests nens per fer diners sense embrutar-se les mans", clama Sánchez, que demana una intervenció social seriosa. Constata que han augmentat els robatoris que fan els xavals al voltant de la zona. Fa un parell de setmanes, juntament amb la monja Vicky Molins, es van reunir amb el secretari de protecció social de la Generalitat, Francesc Iglesias. "Ens va dir que ara la seva feina és convèncer els polítics que estem en una emergència, com si tinguéssim un huracà". 

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Aquest dilluns al matí, a les dotze del migdia, una desena de persones continuava dormint al temple, amb música sacra de fons. Almenys sis eren joves magribins. Al sortir, alguns bevien un got llet i menjaven un tros de pa de pessic facilitat pels voluntaris. D’altres, en una plaça pròxima , preferien inhalar pega utilitzant bosses de plàstic.

Un d’ells era el petit Ousama. Diu que ha viscut a França, Holanda i ara ha tornat a Barcelona. Té un tall profund al canell, que sembla que va cicatritzant. Amb la mirada ja perduda, explica que, en una baralla, li van voler tallar la mà. No té més de 13 anys. S’amaga la bossa amb la pega a la butxaca i se’n va.