ALCALDIES EN DISPUTA DESPRÉS DEL 26-M

Les altres grans ciutats metropolitanes on es negocien pactes 'in extremis'

Barcelona no és l'única gran urbs metropolitana on encara no hi ha res decidit després dels resultats de les eleccions municipals

Mentre als feus socialistes imperen les majories absolutes, altres urbs acullen abans del 15 de juny negociacions per a les investidures

alcaldes amb

Barcelona no és l’única gran ciutat metropolitana on encara no hi ha res decidit després dels resultats de les eleccions municipals del 26-M. Mentre que feus socialistes com ara l’Hospitalet, Santa Colomao Cornellà veuen els toros des de la barrera de la plàcida majoria absoluta, altres urbs acullen aquests dies previs al 15 de juny, quan es constituiran els nous consistoris, negociacions de cara a les investidures que determinaran les alcaldies del mandat que ve.

Tots els resultats del 26-M

Busca les dades del teu municipi, província o comunitat

Badalona: o Albiol o tots contra Albiol

De cara al pròxim 15 de juny, el gran interrogant a Badalona és si el pròxim alcalde del municipi serà Xavier Garcia Albiol (PP), candidat de la llista més votada, amb 11 regidors, o cristal·litzaran les negociacions que ja han començat en un pacte entre Guanyem-ERC (7), PSC (6) i Badalona en Comú Podem (2).

Després del veto de govern de l’alcalde en funcions Álex Pastor (PSC) a la candidata de Guanyem-ERC, Dolors Sabater, la incògnita a aclarir és si els independentistes donaran el seu ‘sí’ a Pastor com a mal menor a l’alcaldia o no, fet que deixaria la vara de comandament en mans d’Albiol. Arran la tensió, molt improbable és l’opció que encapçalen els comuns d’un pacte per a un futur govern a tres entre ells, el PSC i Guanyem-ERC.

Perquè Albiol no fos alcalde, per tant, Pastor hauria de reunir 14 sís dels 27 regidors del ple, ja que en la investidura es requereix la majoria absoluta, independentment de com s’articuli el posterior govern. Una cosa per a la qual podria comptar amb la carta de l’Ajuntament de Barcelona, ja que un eventual pacte entre Colau i Collboni podria acostar també socialistes i comuns a Badalona, una altra alcaldia capital.

En cas que finalment no hi hagués pacte, sortís investit Albiol i governés en minoria, un escenari que els independentistes no descarten és una oposició de desgast i plantejar una moció de censura que previsiblement podria comptar amb el recolzament socialista.

El Prat: un nou acord entre comuns i socialistes

La principal incògnita al Prat de Llobregat era saber com afectaria la retirada de l’històric alcalde de la ciutat, Luis Tejedor (ICV, abans PSUC), al capdavant del consistori durant els últims 37 anys, i el canvi de sigles dels ecosocialistes, que es van presentar als comicis del 26-M sota la marca El Prat en Comú i amb Lluís Mijoler com a alcaldable.

Però, malgrat que el repunt del socialisme a la comarca ha esquitxat també el Prat, on el PSC ha passat de 4 a 7 regidors, els comuns han aconseguit mantenir els 11 regidors que va obtenir ICV el 2015, passant d’aglutinar 9.380 vots (35,59%) a reunir 9.940 paperetes (33,48%).

Per darrere queden ERC i Cs, amb 3 regidors cadascun, i Podem, amb un. En aquest escenari, i després de reunir-se amb la resta de forces, els comuns estan treballant ja amb el PSC per reeditar l’acord que han mantingut les dues formacions en els últims quatre mandats, inclòs aquest que finalitza.

Tot i que no està encara tancat, aquest pacte els permetria governar amb una majoria absoluta encara més àmplia que l’actual, concentrant 18 dels 25 edils que conformen el ple, davant els 15 que sumaven fins ara.

Castellfedels: la Badalona del Baix Llobregat

Similar a Badalona és el cas de Castelldefels, on el PP va guanyar les eleccions municipals per tercera vegada consecutiva, mantenint els 8 regidors que va obtenir el 2015. La formació de Manu Reyes només va governar un mandat (2011-2015), ja que un pacte a quatre entre PSC, Movem –que va alternar l’alcaldia amb el PSC–, ERC i Catalunya Sí que Pot (Podem), al qual després es va afegir el PDECat, li va impedir fer-ho el 2015.

Amb un panorama similar, els socialistes veuen “ideal poder reeditar el pacte de progrés” que els grups de l’oposició van firmar fa quatre anys, segons afirma l’alcaldessa en funcions María Miranda (PSC), tot i que assenyala que encara és “aviat” per confirmar acords i descartar definitivament un govern popular.

Manu Reyes, candidat del PP a l’alcaldia de Castelldefels. / PP CASTELLDEFELS

Cerdanyola del Vallès: el PSC es postula a recuperar l’alcaldia

L’escenari després de les municipals Cerdanyola parteix d’una simplificació: tot i que es manté el mateix nombre de grups municipals (7) que en el mandat passat, en aquesta ocasió el PSC queda clarament destacat al capdavant ja que ha aconseguit 9 dels 25 regidors.

Les municipals del 2015 van ser de vertigen i els socialistes van guanyar per 28 vots a Compromís per Cerdanyola, una formació d’esquerres que ostentava l’alcaldia fins ara gràcies a un pacte amb ERC, CiU i ICV, que van investir alcalde Carles Escolà.

Ara, aquesta formació, sota el nom Guanyem Cerdanyola, ha perdut dos regidors i l’actual alcalde ha anunciat que renuncia. Així les coses, el candidat socialista Carlos Cordón es postula a recuperar per al PSC una alcaldia històrica del Vallès Occidental.

Sant Vicenç dels Horts: socialisme a casa de Junqueras

Panorama singular el de Sant Vicenç dels Horts, el municipi d’Oriol Junqueras –alcalde entre 2011 i 2015–, on el PSC ha aconseguit desbancar Junts per Sant Vicenç-ERC com a primera força per tan sols 66 vots, quedant-se tots dos amb 8 edils. Els republicans hi governen des de 2011 però ho tenen ara més complicat, ja que només hi ha dos actors més en joc: Cs (3 regidors) i En Comú Podem, amb 2, insuficients per a una majoria absoluta (11).

El PSC està ja negociant possibles pactes, tot i que “el més fàcil” i “de sentit comú”, segons el seu candidat, Miguel Comino, és que hi hagi un acord PSC-Cs, perquè consideren que “una part del nostre vot és de rebuig al govern actual”, per la qual cosa veuen “molt poc probable” entendre-s’hi, tot i que encara no descarten cap possibilitat.

Sant Feliu, Sant Cugat i Molins de Rei: PSC i ERC entren en joc

A la capital del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, el PSC (6 regidors) li va arrabassar el 26-M la primera posició a En Comú Podem, que va perdre un dels 6 edils d’ICV-EUiA, que governaven fins ara juntament amb els socialistes. No obstant, divendres passat els comuns van anunciar oficialment un pacte de govern en minoria amb ERC (5 regidors), que finalment deixarà fora als socialistes de l’executiu local per les "diferències irreconciliables" entre PSC i republicans.

Sant Cugat del Vallès segueix sent l’únic baluard de Junts per Cataluya a l’àrea metropolitana i, tot i que perd dos regidors d’onze, manté el nombre de vots. El PSC, tercera força, té la clau per decidir si recolza l’antiga Convergència o si activa un govern alternatiu amb Esquerra i CUP.

Per la seva part, a Molins de Rei, els socialistes (7 edils) van aconseguir els seus millors resultats al municipi, desbancant Junts per Molins (4) com a força més votada. A diferència del que va passar en l’anterior mandat, la CUP (3) ja ha descartat reeditar l’acord de govern amb Junts i ERC, tot i que es continua esbossant un govern independentista en minoria.

L’Hospitalet de Llobregat: Núria Marín torna a la majoria absoluta

Després de dos comicis sense la majoria absoluta que el PSC va perdre a l’Hospitalet de Llobregat el 2007, els socialistes la van recuperar el passat 26 de maig amb 14 regidors de 27.

Malgrat aquest ampli avantatge, l’alcaldessa Núria Marín té intenció d’oferir als comuns (3 regidors) entrar al govern local, tot i que encara no s’ha produït la reunió oficial.

Núria Marín, pròxima alcaldessa de l’Hospitalet per al mandat 2019-2023. / MAITE CRUZ

Santa Coloma de Gramenet: la majoria socialista més àmplia de Catalunya

Santa Coloma continuarà sent el gran bastió català del PSC després de reforçar la majoria absoluta que ja ostentava passant de 14 a 17 regidors i amb un espectacular 50,95% dels vots, millors resultats socialistes en un gran municipi català.

A diferència dels casos de l’Hospitalet i Cornellà, ara per ara no hi ha hagut oferiment per part de l’alcaldessa Núria Parlon d’entrar en el govern a altres grups.

Cornellà de Llobregat: Balmón reedita la seva majoria absoluta

Els socialistes van recuperar el passat 26-M a Cornellà la majoria absoluta que van perdre el 2015, passant d’11 a 14 regidors de 27, la qual cosa permetrà un nou govern d’Antonio Balmón, alcalde des de l’any 2004.

Com Núria Marín a l’Hospitalet, Balmón ja ha comunicat la seva intenció de buscar pactes i acords, “cosa que farem tinguem majoria absoluta o no”.

El Baix Llobregat, la comarca de les majories absolutes

Notícies relacionades

A més de l’Hospitalet, Santa Coloma i Cornellà, el PSC va sortir reforçat del passat 26-M amb majories absolutes en altres grans municipis, molts de la comarca del Baix Llobregat. És el cas de Sant Boi, Viladecans, Gavà, Esplugues i Sant Joan Despí.

Destaca també el poder de Junts per Catalunya a Martorell, única majoria absoluta independentista de la comarca.