La Sagrada Família ja té llicència d'obres

L’Ajuntament de Barcelona ha concedit la llicència d’obres a laSagrada Família, de manera que el temple regularitzarà la situació de la seva construcció, que ha anat avançant durant més de 130 anys sense els permisos pertinents. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme en funcions, Janet Sanz, ha explicat que el patronat del temple pagarà 4,6 milions en concepte d’impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO) i la taxa de llicència d’obres. Acaba així, ha afegit, una “anomalia històrica”, que una obra d’aquesta envergadura s’estigués construint de manera “il·legal”. Ara, després de gairebé tres anys de negociacions, la Junta Constructora del temple “pagarà com tot el món a la nostra ciutat sense cap tipus de privilegi”, ha afegit.

La llicència preveu una gran rehabilitació amb un augment de volum i un màxim de 172 metres d’altura. També estableix una superfície construïda sobre rasant de 41.000 metres quadrats i dues plantes subterrànies, i també defineix els usos del temple: centre de culte visitable, com a activitat principal, però també sagristia, oficines i tallers de manteniment amb una botiga amb un màxim de 378 metres quadrats i a la qual només es podrà accedir des de l’interior de la mateixa basílica. Les obres, segons detalla la llicència, està previst que finalitzin el 2026.

Aquest permís històric culmina un procés que el govern municipal d’Ada Colau va iniciar formalment el 2017 amb la constitució d’una comissió de treball i que va culminar l’octubre amb un acord pel qual el temple es va comprometre a pagar 36 milions d’euros en 10 anys per compensar les despeses municipals que genera la seva activitat (urbanització de l’entorn, neteja, agents cívics...), i l’Ajuntament es va comprometre a promoure els plans per regularitzar les obres, sol·licitades a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals el 1885.

Notícies relacionades

La Sagrada Família demana llicència d'obres 133 anys després

La Sagrada Família compensa els seus 133 anys d'obres amb 36 milions per a Barcelona

Aquests 36 milions d’euros, una mena de compensació per les externalitats negatives que genera un dels edificis més freqüentats de Barcelona, es desgranen en 22 milions d’ajuda al transport públic (a raó de 2,2 milions anuals en 10 anys), set milions per millorar els accessos al metro, quatre milions per urbanitzar l’entorn i tres milions per al manteniment de l’entorn.

Segona fase, en el pròxim mandat

La construcció, o no, del portal de la Glòria, està fora del termini del 2026, la data marcada al calendari perquè la basílica acabi la seva expansió vertical. Sanz només ha dit que l’objectiu principal era regularitzar la situació de les obres i que ara el nou govern municipal haurà de determinar quines actuacions s’han de fer. “La Sagrada Família defensa una posició, perquè vol acabar la basílica d’una determinada manera”, ha recordat la tinenta d’alcalde d’Urbanisme en funcions, que considera que ara es tracta de “treballar conjuntament per trobar fórmules que afectin el menys possible” els veïns.