Collboni: «Si guanyo, proposaré un govern de concentració»

Jaume Collboni encapçalarà per segona vegada consecutiva la candidatura del PSC a l’alcaldia de Barcelona. Durant un any i mig del mandat que ara conclou, va ser soci de govern d’Ada Colau, de qui diu que l’ha decebut. Malgrat que les enquestes no contemplen que guanyi les municipals, afirma que si ho fa proposarà un acord ampli per evitar l’alternativa d’un acord de Colau amb ERC.

-Fa quatre anys el PSC va obtenir un mal resultat, el pitjor de la seva trajectòria a Barcelona. ¿Té previsió de millorar-lo?

-Jo vaig a guanyar i a governar. Crec que guanyarem les eleccions generals, a Catalunya i a Barcelona, i crec que això ens obre la possibilitat de guanyar les municipals. El meu és un partit de govern i a la ciutat li ha anat bé amb els socialistes. Quatre anys després acumulem vuit anys perduts per a la ciutat.

-Però d’aquell període vostè es va passar un any i mig com a soci del govern municipal.

-Vam arribar a un acord de govern i de coalició perquè va ser la millor forma que vam trobar de mostrar el nostre compromís amb Barcelona. L’experiència d’aquell any i mig va servir per demostrar que el que vam fer ho vam va fer bé i crec que el compromís de Barcelona en Comú i Colau era feble i escàs. Quan va arribar la part dura del procés van cedir a les pressions dels independentistes i van trencar el govern.

-¿Va ser injust?

-Va ser un error immens. A Barcelona hi ha una majoria progressista, no independentista, que pot sustentar un govern. Colau no va tenir el lideratge i el coratge de mantenir el seu propi govern.

-¿Descarta un altre pacte amb Barcelona en Comú?

-Si guanyo les eleccions i soc alcalde, proposaré un govern de concentració. Perquè l’alternativa és una coalició entre els independentistes i Colau. I davant d’aquesta possibilitat cal articular, excloent-ne els extrems, un govern de concentració forta, que garanteixi la governabilitat de la ciutat. No s’ha pogut fer projectes estratègics a llarg termini perquè no hi ha majoria. No s’ha aprovat cap pressupost. Un govern de concentració que blindi la ciutat de la inestabilitat del procés independentista. No vull que a l’ajuntament li passi el mateix que a la Generalitat.

-¿Què entenem per extrems?

-No em dirigiré als extrems, als radicals. Catalunya ha patit massa posant el govern de la Generalitat en mans de la CUP, i n’hem pagat les conseqüències. Tampoc ha de passar amb l’extrema dreta, com ha passat a Andalusia.

-És a dir, sense la CUP i sense Vox. ¿El govern de concentració per frenar un govern independentista no és el que ja proposa Manuel Valls?

-No sé en quin punt està Valls. Ell ja ha optat. És el candidat de Ciutadans i Ciutadans ha triat fer un front de dretes amb el PP i Vox. I jo no estic en absolut per això.

-¿Creu possible l’entrada de Vox a l’ajuntament?

-Sí. Hi ha un risc que això passi. Crec que la seva irrupció té a veure amb dos aspectes: la inseguretat i les desigualtats. Aquests dos fenòmens existeixen a Barcelona. Sobretot la inseguretat, que passa per errors de Colau: la seguretat és absolutament defensable des de l’esquerra. El que ha passat a Barcelona era evitable.

-Colau denuncia la falta de mossos.

-Però ho ha dit molt tard. Es veia venir des de fa dos o tres anys. La relació dels comuns amb la Guàrdia Urbana ha sigut determinant. Una policia que no sent el recolzament del seu govern està debilitada. La seguretat és competència dels mossos, però ja ho sabíem fa tres anys i no hem sentit que se li exigeixi a la Generalitat, com s’ha fet amb el pagament de l’escola infantil, que també es va fer tard.

-¿La gestió del ‘top manta’ ha sigut un dels errors del mandat?

-Completament. És bastant sorprenent i inquietant que el desallotjament de l’intercanviador de plaça de Catalunya s’hagi fet a les portes del Mobile. El fenomen del ‘top manta’ simbolitza la suma de moltes coses: l’ús il·legal de l’espai públic, l’explotació laboral i el trànsit de les persones, i aquest govern, com amb la prostitució, va intentar donar carta de naturalesa laboral a una activitat que no és laboral.

-¿Els comerciants han sigut maltractats pel govern?

-El govern no ha sigut amic de l’activitat econòmica. De vegades ha sigut hostil amb l’activitat econòmica i de vegades, antipàtic.

-¿El PEUAT ha de ser revisat? ¿En quin sentit?

-El mateix PEUAT preveu la seva revisió i ha de flexibilitzar-se i permetre les ampliacions d’hotels ja consolidats. Ha sigut positiu desconcentrar l’oferta hotelera però no acceptem la tesi del decreixement.

-¿Com jutja la gestió dels pisos turístics, la lluita contra els il·legals?

-És de les coses que s’han fet bé en aquest mandat.  I crec que és una batalla fonamental per a la ciutat.

-Ara que ho diu, ¿què és el pitjor i el millor que ha fet el mandat de Colau?

-El millor, políticament, va ser entendre en el seu moment que calia fer un govern de coalició. El pitjor va ser trencar després aquest govern per les pressions independentistes. En termes de gestió, el que s’ha fet contra els pisos turístics il·legals és el millor. Entre el pitjor, el pla de barris ha sigut un dels fracassos més estrepitosos. El gran fracàs és la gestió de la vivenda, també per les expectatives generades.

-El govern diu que té 4.600 pisos en marxa i que no podia acabar-los dins del mandat. El PSC diu que només s’hauran fet 700 pisos, i planificats pel govern anterior.

-L’expectativa era que Colau centraria els seus esforços a garantir el dret a la vivenda assequible i el que va fer va ser parar la màquina i revisar-ho tot. I això suposa parar la producció i reprendre-la costa molt. Hi ha hagut molt titular, molta adquisició de pisos i edificis quan hi havia pressió mediàtica. Però no hi ha hagut una estratègia sistemàtica, sostinguda en el temps.

-¿Per què no es van fer pisos públics de lloguer anys enrere? ¿Per què es van acabar venent?

-Perquè aquesta és una societat que ve de la cultura de la propietat. Aquest és un país i una ciutat de petits propietaris.

-¿Funcionarà la imposició del 30% de pisos públics a cada gran promoció?

-Fer del 30%, com ha fet Colau, la proa de la política de vivenda em sembla una presa de pèl. La mesura ja estava inclosa en el pla de vivenda, tot i que de forma modulada, i no prevista al mateix immoble. No crec sostenible mantenir-ho de forma lineal a tota la ciutat. Però l’alternativa era votar-hi en contra i nosaltres hi estem a favor tot i que creguem que és un sistema massa rígid.

-La funerària que no ha tirat endavant és ara l’últim símbol de les discrepàncies entre el govern de Colau i el PSC. ¿Què ha passat perquè no s’aprovés? ¿És una venjança del grup socialista?

-Estem a favor d’un operador públic i d’introduir la competència al sector, però no dels nyaps i de les improvisacions quan falten 60 dies per les eleccions.

-Però sobre aquest tema vostès ja van trencar amb el govern fa un any.

-Mai han tingut el consens dels treballadors de l’empresa. I el projecte que ens proposaven canviava cada mes: de vegades eren sis sales de vetlla, de vegades 42. Hi ha hagut molta improvisació i poc rigor.

-¿No li crida l’atenció que hi hagi exregidors i exdirigents del PSC fins a quatre de les candidatures que es presentaran a les municipals? Ernest Maragall a la llista d’ERC; Ferran Mascarell –encara per confirmar-se– a la de la Crida i el PDECat; Jordi Martí, a la de Colau, i Celestino Corbacho a la de Manuel Valls. ¿Què ha passat?

-El procés independentista. Ha dividit Catalunya i la principal força política que hi havia a Catalunya fa 10 anys. Al PSC li ha passat el que li ha passat a Catalunya.

-¿Quin ha sigut el llegat de l’any i mig de govern del PSC?

-Pel que fa a la promoció internacional, la candidatura de l’Agència Mundial del Medicament. En cultura, pujar el pressupost fins al 5% amb una sèrie de projectes que no han vist la llum per les retallades que s’han produït. I donar un nou impuls a les polítiques culturals.

-El PSC assegura que hi ha hagut retallades. El govern ho nega: remarca que el pressupost ha crescut, per la qual cosa no veu cap possibilitat tècnica que s’hagi retallat. Argumenta que en qualsevol cas ha replantejat decisions.

-Només cal veure el que es van comprometre a fer amb el pla de barris. És clar que hi ha hagut retallades. Hi ha hagut una gran estafa. Un pot reprogramar, però ho has d’explicar. El que no pots fer és mentir.

Notícies relacionades

Preocupació a Badalona pel caos de cotxes a l’entorn de Can Ruti

Veïns del Fòrum demanen restriccions a més festivals

-¿La seva relació personal amb Colau, Pisarello, Gala Pin és tan dolenta com sembla?

-La meva relació personal és secundària, estic fent política. Colau m’ha decebut. Com a tanta gent. Vaig creure que demostraria més lideratge, i que tindria un model de ciutat més sòlid al cap. Però tampoc és una mala relació. Més distant des que no estem al govern.