Plaça de Catalunya, l'estació més segura del món

L’immens vestíbul de l’estació de Renfe a la plaça de Catalunya sembla ara molt més gran que fa tan sols una setmana. Si des del desembre del 2017 més de 120 manters ocupaven cada dia la seva superfície amb les seves mantes amb mercaderia a la venda, des de dilluns passat l’esplanada subterrània d’aquest intercanviador, en què hi conflueixen a banda de la Renfe, les línies 1 i 3 del metro i l’aparcament Saba, apareix diàfana, o gairebé. L’única acumulació de persones que ara crida l’atenció no és la dels venedors senegalesos (majoritàriament) i pakistanesos, sinó la dels agents de la policia i els vigilants de seguretat, que hi són precisament per evitar que els altres tornin. Un dia d’aquesta setmana a mitja tarda hi havia sis mossos d’esquadra, 10 guàrdies urbans i una dotzena de vigilants de seguretat en un recinte d’uns mil metres quadrats. Sens dubte, Plaça de Catalunya, la segona estació més gran de la ciutat després de Sants, és a més la més segura del món.

De l’atrafegament que es vivia fins a la setmana passada al vestíbul, sobretot a partir de la una del migdia, s’ha passat a la calma absoluta, fins a gairebé el silenci. Gent que entra i que surt pels torns de l’estació. I via lliure sense obstacles. Fins fa set dies les mantes atapeïdes d’objectes impedien moltes vegades accedir, per exemple, a les màquines expenedores de bitllets i moure’s amb rapidesa cap a les escales de sortida o en direcció a les entrades de les dues línies de metro. I aquest ha sigut precisament el motiu del desallotjament tardà i definitiu de l’estació. Renfe va denunciar desenes de vegades que, si hi havia una evacuació, no es podia garantir la seguretat dels passatgers. Ara, la companyia ja respira alleujada i els seus responsables es mostren encantats.

Menys residus

“La veritat és que no es podia ni passar. Si algú anava amb un carro no podia entrar a l’ascensor, per exemple. Moltes vegades quan jo venia a la feina pensava que si aquí passava alguna cosa no hi hauria per on sortir”, explica Carolina Fernández, cambrera d’El Cafè de l’Estació, la cafeteria més gran que hi ha a tot el vestíbul, on hi ha un altre bar i mitja dotzena de botigues. “Tampoc era gaire higiènic que hi hagués tanta gent per aquí a terra”, afegeix. Quant a la clientela, ni ella ni les seves companyes, han notat gaire l’absència dels 150 venedors diaris. “Ells tenien unes dones que els portaven menjar en carmanyoles i begudes. Ho tenien tot organitzat”, apunta una altra cambrera.

Qui sí que ha hagut de notar el canvi de l’abans i el després d’aquest mercat al·legal són els empleats de la neteja del vestíbul de Renfe. En un torn, una única netejadora podia retirar mitja dotzena de sacs de brossa, sobretot coincidint amb l’hora de dinar. La majoria dels venedors menjaven asseguts a terra, mentre unes compatriotes passaven a servir-los les safates de menjar amb uns carros de nadó. També tenien el seu subministrador de begudes calentes. Ara tots han desaparegut. “La veritat és que sí que dificultaven una mica el pas, però no molestaven. Però se’ls ha d’entendre. Eren aquí per guanyar-se la vida”, explica Daniel Gil, un venedor de 31 anys que passa per aquest vestíbul, ubicat sota de les fonts de la plaça de Catalunya, “quatre vegades al dia”.

Entorn vigilat

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Des que dilluns es va produir el desplegament de Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i vigilants de seguretat a l’estació de Catalunya per impedir que els manters tornin hi ha hagut altres canvis. Aparentment, s’ha reduït el nombre de robatoris de carteres per la distracció dels passatgers. Parelles de joves aprofitaven l’acumulació de gent per robar, sobretot als torns quan els viatgers validaven els bitllets i obrien abans les seves bosses. Ara, com que el vestíbul està buit i sempre hi ha més d’una vintena de policies i vigilants, les sostraccions són més arriscades. La gran presència policial també provoca escenes curioses. Dijous passat, per exemple, els plors d’un nen de Cornellà, d’11 anys, amb una dolorosa lesió a una cama van provocar que en uns minuts estigués envoltat de quatre guàrdies urbans i uns altres tants vigilants que es van encarregar d’atendre’l i demanar una ambulància, que el va traslladar amb el seu pare a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Però el gran perdedor d’aquest desallotjament del vestíbul coordinat per l’Ajuntament de Barcelona ha sigut el mateix manter. “Per nosaltres és molt dur perquè els polítics han anteposat els seus interessos electorals a la gana i la misèria que patim”, relata un representant del Sindicat de Manters, qui sosté que el centenar de venedors no s’han desplaçat a altres zones de la ciutat “per por que els prenguin la mercaderia i perdre encara més diners”. Afegeix que entre els venedors “hi ha cosidors, pescadors i agricultors que podrien fer els seus treballs si els faciliten els mitjans” i que la seva entitat ja ha presentat a l’administració nombroses propostes per recol·locar-los.