Anar al contingut

risc d'exclusió

Els joves sense sostre es dupliquen a Barcelona en tres anys

El perfil majoritari dels atesos en albergs són joves immigrants extutelats

Elisenda Colell

Els joves sense sostre es dupliquen a Barcelona en tres anys

En tan sols tres anys, els joves sense sostre que viuen en albergs de Barcelona han passat de ser el 7% del total a suposar el 17% d’aquest col·lectiu. Si el 2015 els albergs municipals de primera acollida van atendre 153 joves de 18 a 25 anys que viuen al carrer, ara ja superen els 300, segons ha explicat aquest dilluns la tinenta d’alcalde de la capital catalana, Laia Ortiz. Només tres d’ells han aconseguit una feina que els permet deixar de dependre dels ajuts socials. 

El 2018 hi va haver 303 joves de 18 a 25 anys que van acudir a un alberg municipal demanant ajuda, i 80 més que van dormir en pensions finançades per l’ajuntament. Uns albergs que, d’altra banda, el mateix consistori admet que estan vorejant el 100% de la seva capacitat. A més, hi ha 869 nois que acudeixen regularment als centres de dia de persones sense llar, i gairebé un centenar que s’alimenten a base de menjadors socials.

L’alberg de joves, amb llista d’espera

Veient la situació, l’any passat l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar un centre d’acollida, l’alberg Maria Feixa, que es dedica a atendre només els joves sense llar. Té 21 places i només s’hi pot accedir per derivació dels serveis socials. "Constantment rebem trucades de diversos municipis de Catalunya per ingressar nois", ha explicat en roda de premsa Ortiz, que ha culpat la resta d’administracions d’encoratjar el fenomen. Dels 37 nois atesos en aquest centre al llarg de l’any, el 40% han estat tutelats per la Generalitat i el 22% ho han sigut en altres comunitats de l’Estat. 

La majoria, immigrant extutelat

"Intentem que es formin i trobin feina, tot i que la llei d’estrangeria ens ho posa molt difícil", ha explicat el director del centre, Toni Lizalde. Un de cada tres són nois marroquins i el 89% van néixer fora d’Espanya. Com que no tenen permís de treball, és pràcticament impossible que aconsegueixin treballar. En aquest cas, només tres ho han aconseguit. La resta, acaben allargant la seva estada o entrant en altres fundacions.

No obstant, també es pot destacar que el 10% d’aquests joves sense llar han nascut a Catalunya. "Molts nens surten dels centres de tutela de la Generalitat i no tenen accés a cap vivenda", ha advertit el director de la fundació Apip Acam, Josep Ricou, l’oenagé encarregada de gestionar l’alberg, que se centra a formar els joves perquè trobin una sortida.