Anar al contingut

BARCELONEJANT

Sense llibres i sense preservatius

El Museu d'Història de Catalunya i el Born porten mesos amb la botiga, llibreria i 'souvenires', tancada, i res fa preveure la seva ràpida obertura

Natàlia Farré

Sense llibres i sense preservatius

ELISENDA PONS

La necessitat obliga. I en aquest cas la necessitat és econòmica, i l’obligació la recerca de recursos. Les aportacions públiques, aquells diners que l’administració abans enviava com mannà caigut del cel, no són el que eren. Si hi ha recuperació, aquesta no es veu, o es veu poc. Posem per cas els Pressupostos Generals de l’Estat previstos per al 2019. L’increment en el que ens incumbeix, a Catalunya, és del 0%. I el que ens incumbeix són els museus. Llocs en els quals els Pressupostos abans de la crisi gairebé doblaven els actuals. Així que si la necessitat és econòmica i l’obligació treure diners d’on sigui (digui’s marxandatge, digui’s llibres), les botigues dels museus són imprescindibles. Aquí i a la Xina popular (¿se’n recorden?). El mateix val vendre una taula de ‘skate’ que un anell d’argila o una cadira de disseny (exemples reals d’objectes en botigues de museus), o els útils catàlegs de les exposicions. Tot dona beneficis. I a això anem.

Una de les botigues amb més reconeixement al món del museu és la del Guggenheim de Bilbao. No només és bonica, sinó que d’ella surt un 10% dels recursos del centre. No està gens malament, però és una minúcia comparat amb el que aporta la botiga de la Fundació Miró: un 25%. Déu-n’hi-do. Les dues botigues, a més, tenen una biblioteca ben assortida. Més dades: al museu del Prado potser no és possible comprar una cadira de disseny (i rarament, una reproducció de Joan Miró), però segur que els seus responsables en tenen prou amb continuar venent les postals al ritme que les venen: 300.000 a l’any. Que no és poc. I els catàlegs s’esgoten. Així les coses, a la riba del Nervión van apostar fa anys per implantar el model més en voga últimament (ja saben, el que hem dit, la necessitat hi obliga) que no és res més que situar la botiga (també llibreria, tótum revolútum) a la sortida. Vaja, que quan un acaba de veure les meravelloses exposicions que programen (fins al 24 de febrer hi ha una retrospectiva d’Alberto Giacometti i en l’horitzó s’entreveu una prometedora mostra de Gerhard Richter) passa per la botiga sí o sí. Si no hi ha compra potencial, no hi ha sortida.

El Museu d’Història de Catalunya té la seva botiga-llibreria tancada des de l’estiu. / ELISENDA PONS 

La fallida de Bestiari

Al Prado i a la Fundació Miró no són tan dràstics (ni falta que els fa), de manera que un pot tocar el dos sense caure en la temptació de passar per caixa. Tot i que al museu madrileny opten en moltes ocasions per dedicar l’última sala de les exposicions temporals al marxandatge que genera la mostra. I els catàlegs (un actiu segur). En això, al museu Thyssen són els reis. No només tenen una botiga amb objectes de tota classe i condició, a més d’un bon nombre de llibres, i creen ‘pop-up stores’, sinó que li posen molta imaginació als ‘souvenires’. Vegin si no: ¿Entrarien a un museu a comprar preservatius? Doncs al seu dia al Thyssen els venien. Va coincidir amb l’exposició ‘Lágrimas de Eros’, eròtica ella, així que li van posar creativitat al tema i entre les fundes per a ulleres amb el ‘Retrat de Giovanna Tornabuoni’, els cullerots Renoir i el rellotge Mondrian, hi havia preservatius amb la imatge de ‘La dona a l’onada’ de Courbet, entre d’altres.

Arribats a aquest punt del text, algun lector pot preguntar-se què té a veure tot això amb una secció, aquesta, que suposadament ha de narrar una crònica de Barcelona. Doncs aquí ho teniu: aquí no arribem a la mercantilització dels museus (ni a generar tants recursos amb això) que es practica en altres latituds (Fundació Miró, al marge), però el que és pitjor (o no, depèn del purisme amb què un miri la funció dels museus): aquí hi ha dos museus o centres culturals que porten mesos sense llibreria (ni ‘souvenires’). Són el Born i el Museu d’Història de Catalunya. Tots dos van tancar alhora per la fallida de la històrica cooperativa Bestiari, que tenia la concessió dels espais. I tots dos continuen tancats. Els seus responsables estan replantejant els metres alliberats. Al Palau de Mar pensen a obrir una Oficina de Turisme, potser amb algun punt de venda; en els vestigis del 1714 repensen la zona sud-est del centre. Això vol dir que quan acabi la concessió de l’actual cafeteria, ben aviat, estudiaran què fan amb l’espai, la idea és que hi hagi lloc per a tot, també per a una sala dedicada a activitats relacionades amb la lectura. Però mentre això passa, estem sense llibres i sense preservatius.