02 d’abr 2020

Anar al contingut

La galeria dels horrors turístics

Un compte de twitter, 'Humans of Late Tourism, creix exponencialment com a calaix de sastre de la sobreexplotació d'aquest sector econòmic

Carles Cols

La galeria dels horrors turístics

FERRAN NADEU

Recomanar entusiastament la visita d’un compte de twitter com qui recomana tal o tal altre hotel de Cancún o les postes de sol des d’una cala menorquina semblarà un contrasentit si es tracta d’un compte nascut per retratar precisament la demència turística, la massificació de llocs que un dia van ser bonics i els excessos que avui en aquest lloc es cometen, però, què hi farem. Així que, allà va l’espot. No deixin de visitar ‘Humans of Late Tourism, que va néixer el mes de juliol passat i el seu compte de seguidors creix com la planta de mongetes de Jack. Van camí dels 8.000. És un viatge al·lucinant, gairebé tant com el que va proposar Isaac Asimov en una novel·la amb aquest mateix nom. Llavors eren un grup de científics miniaturitzats i ficats a bord d’un microscòpic submarí a través d’una vena al cos d’un col·lega malalt. Turisme intravenós. Ara, això és més o menys el mateix. El turisme vist des d’una altra perspectiva, pancreàtica, de vegades.

Val la pena començar amb uns exemples. Tots venen amb el seu corresponent certificat d’autenticitat. De vegades una foto, de vegades un informe.

Un nombrós grup de turistes fa cua per tocar els testicles del Toro de Wall Street. A les muntanyes de Màrbre de Danang (Vietnam) els han posat un ascensor per als visitants més mandrosos. Un incaut paga 43 euros per dos cafès i dues ampolletes d’aigua a Venècia. Un parell de visitants s’emporten com a record els maons d’un forn crematori d’Auschwitz. Els agafen.

A l’Havana, algú molt fart ha penjat una placa al portal de la seva finca: “Aquí no va estar mai Hemingway”. A un turista li fa gràcia que algú hagi pintat en una paret lateral de Santa Maria del Mar "tourist go home" i, ¿què fa? Doncs es fa una foto al costat del grafiti.

Cues per pujar el Machu-Picchu. Cues per baixar del Machu-Picchu. Els indis navaho han hagut d’encarregar una placa perquè, si us plau, els visitants s’abstinguin de tirar les cendres dels seus difunts quan visiten el que un dia va ser la seva llar.

A Hong Kong, com el fenomenal 'skyline' de la ciutat l’espatlla la contaminació, els visitants es fan selfis amb un fals fons fotogràfic d’un dia clarejat. En algun lloc de l’Àfrica, els visitants viatgen literalment dins de gàbies. El món al revés. Els felins s’enfilen per elles. ‘Safari experience’. Segur que el promocionen així. Tot és ‘experience’. Barcelona, fins i tot el pernil i el Barça.

Després, més exemples. Abans, un aclariment sobre el nom d’aquest compte. El nom és una adaptació d’una expressió marxista bastant en desús, ‘late capitalism’, que va encunyar el 1902 l’economista Werner Sombart, qui, segons Friedrich Engels,  va ser l’únic alemany que havia entès ‘El capital’ de Karl Marx. La traducció més aproximada seria el capitalisme tardà. Suposava Sombart que aquesta era l’etapa final del capitalisme abans que, víctima de la seva pròpia inviabilitat, col·lapsés. En la predicció va fallar, però l’expressió va fer fortuna i ha sobreviscut fins i tot després del col·lapse del model soviètic. Thomas Pynchon, en 'Al límite’, una de les seves novel·les, posa en boca d’un dels seus personatges una frase que perfectament podria fer-se servir també per al turisme. “El capitalisme tardà és una estafa piramidal a escala planetària”. Doncs això.

La col·lecció de fotos d'aglomeracions de turistes a la Fontana de Trevi de Roma, a la muralla de Dubrovnik o al parc Güell de Barcelona recorden molt les escenes de 'Guerra Mundial Z'. A això se li diu ‘overtourism’. Croàcia encapçala aquesta classificació, amb 57 milions de visitants per a una població de 4,1 milions de croats. El segueix Islàndia, amb 1,9 milions de visitants per a 334.000 residents. Espanya ocupa el desè lloc en desproporcions. Però el disbarat està de vegades més en els petits detalls. A Sud-àfrica, els executius paguen per passar una nit a la cel·la de Nelson Mandela

El compte ‘Humans o Late Tourism’ es nodreix essencialment de les aportacions dels seguidors, de vegades simples fotografies sense ni tan sols un text, però els seus creadors, que prefereixen passar en l’anonimat, creuen que les seves intencions salten a la vista. “La idea era oferir una descripció sobre què està passant, des d’un vessant crític, amb la indústria turística, utilitzant principalment recursos gràfics i notícies relacionades amb la gestió del turisme”. El que denuncien donaria per a un epíleg d’‘El capital’. “Aquest és un fenomen que els grans capitals venen gestant des de fa temps i ara recullen els fruits. Han creat una nova font d’explotació dels recursos públics, molt productiva, de manera que se socialitzen els perjudicis i es privatitzen els beneficis”. És un error –afegeixen— interpretar que aquest és un problema local, que només l’afecta un i no els altres. És global. “Veure com comencen a sorgir moviments de resistència a la massificació turística i a l’expulsió de veïns que comporta, per exemple, a Oviedo, impressiona”.

Així és. Perquè ‘Humans of Late Tourism ofereix a més una mirada sobre les veus de protesta. A Mallorca, els manifestants es col·loquen a la sortida de les portes de la terminal de l’aeroport amb cartells de queixa. A Lisboa, uns pasquins enganxats a les parets informen els visitants de quin és el salari mínim portuguès, el preu mitjà de la vivenda i, a continuació, aconsellen el turista que pregunti al recepcionista de l’hotel on viu.

A Barcelona, les parets parlen. L’ajuntament esborra milers de pintades a l’any. Les dedicades a la sobreexplotació turística de la ciutat són molt freqüents al Gòtic, al Raval, a la Sagrada Família i als voltants del parc Güell, i, segons expliquen fonts municipals, recentment també a Gràcia. 'Why call it tourits season if we can’t shoot them?'. Aquesta era a Vallcarca. Té un peu i mig en els políticament incorrectes. A Lisboa són més elegants. 'Turistes, respecteu el silenci de Portugal o aneu-vos-en a Espanya'.