El pols de cada dia amb el 'top manta'

A Jorge Álvarez, l’empresari que gestiona la concessió d’una desena de quioscos de gelats i begudes al llarg del recinte del Port Vell de Barcelona, algú acostumat a bregar diàriament amb el fenomen del top manta, l’agressió a un turista americà no el va acabar de sorprendre. El que no significa que, segons la seva opinió, una la baralla entre venedors del ‘top manta’ i un turista sigui una cosa habitual. “S’atreveixen més amb la policia, que en la nostra societat té mala fama, i a la qual envolten i en fan una de grossa, que amb els ciutadans, amb qui no volen ficar-se en embolics”, apunta. 

Fa temps que les associacions de comerciants denuncien la competència deslleial que suposa per a ells treballar al costat de manters que ofereixen producte falsificat lliure d’impostos. Els comerciants de primera línia de mar, a més, no només veuen caure la seva xifra d’ingressos, sinó que han de mantenir un pols quotidià amb la ‘manta’. Als quioscos de gelats d’Álvarez –en els quals ha aconseguit “que respectin un marge de tres metres de distància entre les mantes i els quioscos”–, la facturació ha baixat només “entre un 25% i un 30%”. Però els punts de venda que queden completament envoltats per venedors ambulants han patit un descens “del 80%”, explica Álvarez, membre de la plataforma contra el top manta. 

“A base de bones paraules i negociació, han cedit i convivim; els dic que ells volen vendre i jo vull vendre, que millor que no ens fem mal, i ens donem cada dia la mà”,explica. Però els marges que negocia cada dia amb els manters per a deixin el pas lliure als clients no responen a cap normativa administrativa, ni a cap acord amb les administracions: “Això és un campi qui pugui”, lamenta Álvarez, a qui sovint se’l pot veure negociant la posició de les mantes pam a pam perquè no bloquegin el pas dels vianants fins als seus comerços. I que a la nit ha de delimitar amb cinta de precinte aquests tres metres entorn dels xiringuitos, “i entre ells s’encarreguen de respectar-los”. “L’última idea genial de l’ajuntament és que posem taules i cadires perquè no se’ns posin enganxats”, afegeix.

Els nouvinguts, més agressius 

“Fa 12 anys que soc agent de la Policia Portuària i alguns manters fa tant temps com jo que son al Port Vell”, explica un agent. La relació amb la majoria d’ells “és bona”, remarca, perquè –els venedors– són conscients que duen a terme una activitat “il·legal” i que “la nostra feina és impedir-ho”. El problema ha augmentat al llarg dels últims anys perquè aquesta zona, competència de l’Autoritat Portuària, s’ha convertit en un terreny descontrolat de venda il·legal que ha superat la capacitat de contenció de la Policia Portuària. Una situació que ha provocat “un efecte crida” que atrau centenars de manters cada dia, sobretot durant els mesos de calor, fins al port de la ciutat per a desesperació dels venedors artesans de Palau de Mar. 

Els conflictes, coincideixen Álvarez i fonts de la Policia Portuària, solen protagonitzar-los els nouvinguts. “A diferència dels més veterans, alguns de més nous mostren una actitud desafiadora, potser perquè acaben d’arribar i els ha costat una travessia de mil penúries arribar a Barcelona i no s’estan per ximpleries”, aventura un agent. “No coneixen les regles del joc”, diu Álvarez, que afegeix que, sovint, els qui pateixen aquestes actituds més agressives són les venedores dels seus quioscos, “noies filipines, joves, baixetes, també immigrants, que reben insults i vexacions que les espanten fins al punt d’haver demanat la baixa voluntària”, explica.

La inflexió del 17-A

L’Ajuntament de Barcelona, laConselleria d’Interiori l’Autoritat Portuàriavan acordar fa tres anys desplegar un dispositiu permanent destinat a impedir la venda ambulant il·legal al port. Però aviat l’amenaça gihadista va fer que l’operatiu, basat en els agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra, perdés el seu caràcter estable. I després dels atemptats del 17 d’agost, la presència dels Mossos ha desaparegut per complet, ja que aquests agents especialitzats en ordre públic són ara més necessaris per a la prevenció antiterrorista. Actualment, l’activitat de la policia catalana, i també del Cos Nacional de Policia (CNP), es limita a realitzar operacions puntuals que els manters aconsegueixen neutralitzar gràcies als observadors que anuncien l’arribada dels cossos de seguretat. 

“No són màfies”

Notícies relacionades

Manters de les Glòries: «Aquí som quatre desgraciats i envien quatre cotxes per fer-nos fora»

Un transformador que fon fusibles deixa més d’una setmana sense llum unes 160 llars i comerços de Barcelona

Al Port Vell no hi ha cap màfia organitzada. Aquest terme, “màfia”, s’hauria de reduir únicament a les organitzacions que faciliten el material falsificat als manters, que el compren gairebé sempre en magatzems xinesos de Badalona. Un altre empresari, que prefereix que el seu nom no aparegui, creu que el que sí que hi ha al port entre molts dels manters que ‘treballen’ en aquesta zona cada dia és cert grau d’organització i una divisió “d’agrupacions per orígens dels venedors”. Un repartiment d’espais i fins i tot de funcions que inclou un “servei propi de càtering” per a manters que ofereixen “dones que hi van amb una nevera i arròs bullit amb carn i que el cobren”.

Curiosament, apunta Álvarez, “aquest estiu hi ha tanta saturació, amb gent que fins i tot deixa una feina a Londres per venir tres mesos i fer l’estiu, que fins i tot el top manta es veu perjudicat pel top manta; al Port Vell, on sembla que els havien induït a venir, ja no hi caben; allò de l’altre dia va passar davant del Zurich”.