Anar al contingut

PATRIMONI CULTURAL

Barcelona recupera 12 obres més de l'herència de Muñoz Ramonet

La família es nega a entregar-ne sis més per un error del secretari judicial

"Serà difícil recuperar les 370 peces restants del llegat", afirma l'advocat de la fundació

Imma Fernández

Barcelona recupera 12 obres més de l'herència de Muñoz Ramonet

JOAN CORTADELLAS

El serial pel disputat llegat del multimilionari industrial Julio Muñoz Ramonet (1912-1995) ha viscut aquest divendres un nou capítol amb l’entrega a la ciutat, per ordre judicial, de 12 pintures localitzades a la finca de Sant Andreu de Llavaneres propietat de les filles de l’empresari tèxtil, les germanes Muñoz Vilallonga. Sis peces més, sobre les quals també s’havia acordat la devolució, s’han quedat a la finca del Maresme després d’un error del secretari judicial, que no les va incloure al llistat per a la seva recuperació.

La família, en una altra “estratègia de mala fe, menyspreu i falta de col·laboració”, en paraules del tinent d’alcalde Cultura, Jaume Asens, s’ha negat a entregar aquestes sis obres. “Dilluns presentarem un escrit al jutjat per reclamar-les, establir una data d’entrega i demanar multes coercitives a la família per obstrucció a la justícia i desobediència", explica Eudald Vendrell, advocat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet.

Hi ha quatre obres més localitzades i reclamades que estan en litigi perquè els familiars consideren que no figuren en l’inventari d’obres que una sentència del Tribunal Suprem del 2012 va resoldre que havien de ser entregades a l’Ajuntament de Barcelona.

Dues taules i un oli esquerdat

Entre les 12 peces recuperades, que després de la seva obertura i registre a la fundació seran traslladades el dia d’avui al MNAC, hi destaquen la taula renaixentista ‘Consagració de sant Agustí’ i una altra, ‘Mare de Déu orant’, de l’escola valenciana, així com un retrat de dona d’Antoni Caba, retratista barceloní premodernista de traç molt fi. Les tres, juntament amb un paisatge flamenc d’Ommeganck, un retrat de nen anònim i el retrat de la marquesa de Múxica, de Winterhalter, pertanyen a la col·lecció de Ròmul Bosch Catarineu que va passar en mans de Muñoz Ramonet el 1950.

També, entre d’altres, s’ha recuperat una pintura que il·lustra el casament de Muñoz, a càrrec d’Ernest Santasusagna, un dels artistes favorits de l’industrial. Hi ha així mateix un retrat atribuït a Reynolds i un oli del Barón Gérard amb el retrat d’una dama que s’ha trobat esquerdat.

Cursa d’obstacles

L’industrial tèxtil va dictar un testament el 1988 i va deixar el seu palauet del carrer Muntaner 282, amb els seus dos edificis, així com el seu extraordinari contingut –entre altres peces, més de 500 pintures de prestigiosos artistes– a l’ajuntament. Però les quatre filles del magnat van litigar, i es van oposar a la donació, en una batalla judicial que va durar gairebé dues dècades, fins que el Tribunal Suprem va sentenciar, el 2012, a favor del consistori, que el 1995 va constituir la fundació amb el nom de l’industrial.

El 23 de juliol del 2013 es va recuperar la finca formada pel jardí, els dos edificis i el seu contingut. S’hi van localitzar un total de 1.364 elements immobles. Entre ells, 65 pintures i escultures, set tapissos i dos objectes d’art decoratiu que es van traslladar a les reserves del MNAC, del Museu Tèxtil de Terrassa i al Museu del Disseny per a la seva custòdia.

El març del 2014 la fundació va interposar una querella criminal als hereus i empreses entorn del patrimoni familiar per apropiació indeguda i falsedat documental.

El Greco i Goya

El 29 de juny del 2017 es van entregar en dipòsit judicial al MNAC dues peces molt importants,  ‘L’anunciació’ del Greco, i ‘La verge del Pilar’, de Goya, actualment exposades al museu. Pero encara resten per recuperar unes 370 peces del llegat, entre elles un important conjunt de retaules gòtics i pintures de Marià Fortuny i Anglada Camarassa, entre d’altres.

L’advocat de la fundació és pessimista de cara a la seva recuperació –"serà difícil"– i recorda que tenen en el seu poder gravacions de converses entre el net de l’industrial Manuel Castelo i el seu advocat en les quals parlen de "maniobres per fer desaparèixer els quadres". En cas que no es recuperin, els hereus n’hauran de pagar el valor.

“No només s’han esfumat obres”, apunta Vendrell. "Muñoz tenia uns armaris com els d’Imelda Marcos, plens de sabates i esmòquings dels quals ja no hi ha rastre". El serial continuarà. 

Temes: Patrimoni

0 Comentaris
cargando